Sofistes i Sòcrates: Filosofia, Democràcia i Coneixement a Atenes

Sofistes i Sòcrates: La Filosofia a l'Atenes Clàssica

Els Sofistes: Característiques de l’època d’Atenes: implantació de la democràcia.

Atenes, una de les ciutats més importants del segle V aC a nivell econòmic, destaca en l'art, la ciència i la cultura. El saber passa a l’abast de tots els ciutadans. La ciutat esdevé cosmopolita i oberta a tothom. Aquest procés s'anomena la Il·lustració Grega, un moviment cultural caracteritzat per la difusió del saber a tothom. Hi ha un sentiment d’enllaç per part de la població cap al polis i la política. Sorgeix una nova forma de govern anomenada democràcia, on els ciutadans poden prendre decisions a partir de l’assemblea, però cal lògica i coneixements adequats. Aquests sofistes eren uns savis que anaven de ciutat en ciutat oferint coneixements a canvi de diners. Oferien un coneixement orientat a la vida. La figura del sofista es caracteritza per quatre punts:

1. Recerca d’una nova idea de la virtut (areté), que implica que es pot ensenyar a canvi de diners. Aquest fet causa que tothom hi pugui accedir. Es planteja la pregunta de si la virtut és una estratègia que ensenyen els sofistes, una pauta de com actuar o una acció humana guiada pel saber.
2. El salari rebut pels ensenyaments transmesos. Anava en contra de l’espiritualitat del saber i va ser criticat.
3. Van promoure l'Hel·lenisme (creixement de la unitat grega).
4. Llibertat d’esperit i capacitat de qüestionar la realitat humana, posant en dubte les normes. Perill de caure en mons del relativisme.

Protàgores: El Relativisme Sofista

Protàgores: ”L’home és la mesura de totes les coses, de les que són en tant que són, i de les que no són en tant que no són”. Màxim exponent del relativisme: posicionament intel·lectual que nega la possibilitat de trobar una veritat vàlida per a tothom. Diu que la veritat té dues cares: la correcta és la més útil. L’opinió de tothom és verdadera.

Gòrgies: Escepticisme i Llenguatge

Gòrgies: “Res no existeix, si existís alguna cosa, no la podríem conèixer, i si la podríem arribar a conèixer, no la podríem comunicar”. La veritat mai és exacta, res és objectiu, el pensament pot imaginar coses que no existeixen. El coneixement i la llengua no són iguals. El llenguatge no s’acaba d’ajustar al pensament.

Creia en l'Escepticisme: no és possible conèixer la veritat. El llenguatge s’utilitza per convèncer els altres de la nostra veritat. La paraula és igual que l'engany.

Sòcrates: La Recerca de la Veritat i la Virtut

Sòcrates (470-399 aC): No va escriure res. La seva informació prové de testimonis o deixebles. Un exemple serà Plató. Aquest va ser el seu deixeble i gràcies a ell ens van arribar idees i textos de Sòcrates. Plató era el protagonista dels seus diàlegs. Va redactar la seva biografia.

El Mètode Socràtic: Ironia i Maièutica

Mètode Socràtic: Camí a la recerca del coneixement. Sòcrates analitza la realitat de l'ésser i no de la naturalesa, a diferència dels presocràtics. Analitzant l'ésser podem saber com guiar-lo. Aquest mètode segueix dos passos:

1. Pas 1: (negatiu i demolidor), conegut com a ironia, que utilitza per deixar confós el seu interlocutor. Busca que l'interlocutor detecti la ignorància i aquest serà el primer pas per aprendre. Quan s’aconsegueix, s’aplica el següent:
2. Pas 2: (positiu i constructiu). Maièutica. Guia l'interlocutor al coneixement i amb ajuda el porta a la resposta del que se li pregunta. La resposta verdadera serà gràcies a l'intel·lectualisme moral: Sòcrates identifica el coneixement amb la virtut i dirà que l’home és savi i virtuós. Tota acció dolenta és producte del desconeixement, només l’ignorant ho farà malament i si l’ensenyem ho farà bé.