Sofistes i Sòcrates: Filosofia Antiga

Sofistes i Sòcrates

Els sofistes:

• Un moviment il·lustrat en el context de la polis democràtica, Atenes, de renovació cultural, no pas un conjunt de doctrines subscrites unànimement per un grup d'autors.

• Gir antropològic de la filosofia.

• Dues generacions de sofistes:

- Primera (Protàgores, Gòrgies): antidogmàtica, relativista en matèria moral i política (Protàgores) i amb tendència a l'escepticisme (Gòrgies);

- Segona (Hípies, Trasímac, Antifó): reforça la distinció physis/nómos (naturalesa/convenció), més aviat utilitarista en matèria moral i política i accepta, en diversa mesura segons cada autor, la tesi de la validesa natural del dret del més fort, amb el consequent amoralisme i/o immoralisme.

Sòcrates:

• Sòcrates com a culminació del 'gir antropològic' imprès pels sofistes al pensament antic: despreocupació pels assumptes de la physis i preocupació per refermar els valors morals i polítics.

• Crítica socràtica al relativisme dels sofistes: és impossible fundar una convivència duradora sobre la base que cadascú entengui a la seva manera què és la justícia, o la pietat, o qualsevol altra virtut - aretè - cívica.

• Actitud resultant d'aquesta crítica: actitud inquisitiva.

• Mètode: el diàleg, en dues fases:

1) la 'ironia', o desemmascarament de la ignorància dels altres;

2) la 'maièutica', o ajut a l'interlocutor (a base de preguntes ben dirigides) perquè avanci pel camí cap a la definició universal (de les virtuts, dels valors).

• Model tècnic subjacent al mètode:

- només qui 'sap' què és la justícia pot actuar justament (anàlogament a: només qui 'sap' fer sabates pot fer bones sabates);

- d'aquest determinisme ètic se'n diu 'intel·lectualisme moral'.

- El personatge literari (Plató per boca de Sòcrates): res no ens autoritza a suposar que Sòcrates concedís als conceptes universals existència separada de les coses sensibles (cosa que sí va fer el Plató madur).

Ontologia platònica: la doctrina de les idees; món intel·ligible i idea del Bé

La doctrina de les idees:

a) Tesi principal:

- l'essència d'aquest món, un món sensible format per coses canviants que es generen i es corrompen.

- el món de les idees: realitats objectives, eternes, immutables i universals que confereixen intel·ligibilitat a les coses sensibles → dualisme ontològic.

b) El mite del Timeu l'utilitza Plató per explicar la relació que hi ha entre el món sensible i el món de les idees:

El demiürg (artesà o intel·ligència ordenadora) ordena una matèria primera (caòtica) conforme a uns models o paradigmes (les idees): l'ordre (del món sensible) ha de provenir de l'acció d'una intel·ligència ordenadora (enfront de Demòcrit).

Món intel·ligible i idea del Bé:

Existeix una jerarquia en el món ideal:

De les idees de les coses sensibles, a les idees matemàtiques i morals (valors) i, per sobre de totes elles i il·luminant-les, la idea del Bé, que és la condició del discurs racional (lógos), la qual cosa suggereix que està més enllà de les pròpies idees.