Els Sofistes i Plató: Saviesa, Política i Societat a l'Antiga Grècia

Els Sofistes: Mestres de la Paraula i la Virtut (S. V a.C.)

Els sofistes són recordats com a "oradors experts" de l'antiga Grècia pel seu bon ús de la paraula. Com a educadors, ensenyaven paideia (educació o cultura) i areté (excel·lència o virtut), centrant-se en l'estudi de les lleis, els costums i les convencions.

Els "Savis de Professió"

Els sofistes es caracteritzaven pel seu ampli bagatge cultural i la seva autoimatge d'homes savis, reconeguda tant per ells mateixos com per la societat.

Tot i defensar un ideal de concòrdia i pau entre els grecs, no van desenvolupar plenament la defensa de la igualtat. Per entendre la seva concepció de la igualtat, cal explicar com entenien l'ordre del món:

• Ordre natural: Immutable, universal i etern, d'acord amb la naturalesa.
• Ordre convencional: Dinàmic, no estàtic i diferent en cada ciutat, regit per l'ésser humà.

L'ideal de concòrdia sofista buscava la pau entre els grecs. La seva idea de progrés humà combinava:

• Progrés intel·lectual (habilitats tècniques).
• Normes de convivència (moralitat i justícia).
• Educació (la virtut s'aprèn, no és natural).

Mite de les Quatre Etapes de la Humanitat (Protàgores)

• Els déus creen les espècies i els éssers humans.
• Els animals estan millor proveïts que els humans.
• Prometeu dona als humans el foc i l'habilitat tècnica, permetent el progrés.
• Zeus, a petició d'Hermes, atorga el sentit moral i la justícia per evitar l'autodestrucció humana.

Habilitats indispensables per a la convivència: presents en tot ésser humà. La moralitat i la justícia són superiors a les habilitats tècniques.

Sòcrates: El Filòsof que Reconeix la Pròpia Ignorància

L'Oracle de Delfos el considera l'home més savi del seu temps per:

1) Declarar la pròpia ignorància

• Compleix la premissa de l'oracle: «Coneix-te a tu mateix».
• Humilitat: Reconeix la seva ignorància («Només sé que no sé res»).
• Es defineix com a filòsof (amic del saber), no com a sofista (savi).
• Vol aprendre dels altres, no ser superior.

Vetllar per l'ànima és fonamental per a l'ésser humà.

2) Cuidar l'ànima

• La tasca fonamental és vetllar per l'ànima buscant el coneixement de la bondat.
• El savi coneix el bé i actua en conseqüència.
• Bondat + saviesa = felicitat.
• Mètode socràtic: preguntes i respostes (dialèctica).
• Raonament inductiu.

Plató: Deixeble de Sòcrates i Crític dels Sofistes

Plató (427 aC, Atenes) va ser deixeble de Sòcrates i, impactat per la seva mort, es va dedicar a l'escriptura i la filosofia.

Idees Fonamentals

• Crítica als sofistes: els considera afavoridors de les persones, no posseïdors de ciència.
• La política ha de formar humans virtuosos i justos mitjançant la paideia.
• Desconfiança de la democràcia.
• Paper del filòsof: servir a la ciutat, educar els ciutadans.
• Intenció didàctica en els seus diàlegs.

Cronologia dels Diàlegs

• Diàlegs de joventut (398-389 aC): Defensa de la llibertat d'expressió, mètode socràtic, recerca de definicions universals (ex: Apologia de Sòcrates, Protàgores).
• Diàlegs de transició (388-385 aC): Pas de la recerca socràtica a la proposta platònica de veritat i justícia. El govern requereix coneixement i amor per la justícia, no retòrica. El filòsof coneix la justícia i la cultura. La felicitat (eudaimonia) no ve del poder ni la riquesa. Dos tipus de vida: plaer i aplaudiment vs. justícia i felicitat (vida del filòsof). S'arriba a la felicitat mitjançant l'atenció de l'ànima, l'educació (paideia) i la recerca del Bé i la Justícia (ex: Gòrgies).
• Diàlegs de maduresa: Defensa d'un ideal de societat justa. Constitució de la polis (politeia), educació (paideia), recerca de la justícia (dikaiosyne) i la felicitat (eudaimonia). Tres tipus d'homes: filòsofs, guerrers, treballadors. Solidaritat ciutadana necessària per a la felicitat col·lectiva. Ordre natural (ex: La República).
• Diàlegs de vellesa: Claudicació davant la realitat i defensa de lleis per controlar la corrupció. El polític és l'expert, però es preocupa per la factibilitat. Desconfiança del dèspota il·lustrat. Tres tipus de govern: monarquia constitucional, democràcia i aristocràcia. Les lleis limiten la realitat i defensen l'educació. Les lleis humanes han de concordar amb les divines. Els legisladors han d'actuar amb raó. S'abandonen els reis filòsofs i les tres classes d'homes.

La República és un exemple destacat dels diàlegs de maduresa, on es tracten temes com la construcció de la polis, l'educació, la justícia i la felicitat.