Sofistes i Primers Pensadors: Una Introducció a la Filosofia Antiga

Sofistes: Principals Sofistes i la seva Doctrina

Els sofistes són figures clau en la història de la filosofia. Els principals sofistes, com Protàgores i Gòrgies, defensaven doctrines que han influït en el pensament occidental.

Mètode dels Sofistes

• Eristica: Ens ensenya a defensar qualsevol posició, intentant portar a l'interlocutor a la contradicció.
• Retòrica: Ens ensenya a fer discursos convincents i bellament construïts.

Objectius dels Sofistes

• Recerca de la utilitat.

Doctrina dels Sofistes

• Relativisme.
• Convencionalisme.

Principals Representants dels Sofistes

Els dos màxims representants dels sofistes són: Protàgores i Gòrgies. Cadascun d'ells defensava una doctrina diferent del sofisme.

Protàgores

Protàgores afirmava que L'home és la mesura de totes les coses i defensava el relativisme, que considera que la veritat depèn del subjecte o la persona que la experimenta. Així, és possible defensar la veritat de dues maneres diferents o contràries, o fer més fort l'argument més dèbil.

Gòrgies

La doctrina de Gòrgies defensava l'escepticisme, és a dir, que res existia. Si quelcom existís, no podria ser conegut, i si pogués ser conegut, seria incomunicable. Negava la possibilitat de conèixer la veritat, de tal manera que el coneixement no és possible.

Primers Pensadors de la Filosofia

Els primers pensadors inclouen figures com Tales, Anaximandre, Heràclit, Parmènides i Pitàgores.

Tales

Tales va viatjar a Egipte i va ajudar a calcular l'alçada de les piràmides. D'aquí prové el Teorema de Tales. És el primer que pensa de forma matemàtica. Per a ell, el principi vital de totes les coses és l'aigua; tot prové de l'aigua i tot torna a l'aigua. La seva visió del món és materialista i animista, defensant que tot s'origina a partir d'un principi únic, on cos i ànima estan units.

Anaximandre

El seu mestre va ser Tales. És el primer que escriu un llibre sobre la natura i mesura l'alçada del sol amb la seva ombra. També va admetre la pluralitat dels noms i l'etern moviment de les coses. Per a Anaximandre, l'arjé de totes les coses és l'Àpeiron, que defineix com immortal, indestructible i etern, una barreja de l'aigua, la terra, el foc i l'aire. Tot surt de l'àpeiron i tot hi torna.

Heràclit

Heràclit creia que la natura es trobava en estat de canvi continu. Tot es troba en estat de flux, com s'exemplifica en el seu aforisme més famós: Panta Rei = Tot flueix, res s'està quiet. També és coneguda la seva cita que afirma que un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu perquè tot haurà canviat. Pensava que l'arjé era el foc, no s'ha d'interpretar en sentit literal sinó com una metàfora: el foc està en moviment i canvi constant, com la natura mateixa.

Parmènides

Parmènides diu que perquè una cosa flueixi, ha d'existir, i que una idea és la base d'una altra idea. Proposa que el que és pensable, és a dir, allò que no existeix no és pensable.

Pitàgores

Pitàgores creia que l'essència de les coses està als números, és a dir, que l'arjé són els números. Creien en la metamorfosi/reencarnació, o també anomenada transformació d'ànimes. Segons els pitagòrics, l'ànima es podia purificar.