Sofistes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,34 KB
12. Explica les doctrines dels Pluralistes
Parlen de diversos elements i diuen que els canvis es produeixen per combinacions.
-
Empèdocles: Arkhé son els quatre elements: la terra l’aigua, l’aire i el foc, tot Està format per aquests en diferent proporció. Interpreta els canvis Físics com a combinacions successives d’aquests quatre elements que Estan regits per dues forces: l’amor i l’odi.
Avui en dia parlem de Tots els elements de la taula períòdica però el pensament és el mateix, No parlem d’amor i odi però parlem de forces com la gravetat, la força Electromagnètica, la força nuclear dèbil i la forta (que son forces Repulsives o atractives). Per tant, Empèdocles ja analitzava amb Vocabulari més senzill el que observem a dia d’avui.
-
Anaxàgores
Arkhé són les homeomeries, petites partícules que ho contenen tot (elements en què tot està precontingut). Aquestes partícules s’uneixen D’una manera o una altra segons una força intel•ligent que anomena Nous.Arriba a aquesta conclusió a partir del model de les llavors. Dins la llavors està precontingut el que més tard apareix.
Actualment hi ha qui ho compara amb el DNA, que conté tot el que som i el que podem arribar a expressar.
-
Leucip i Demòcrit
Parlen d’atomisme, diuen que l’arkhé són els àtoms (que eren Considerats partícules indivisibles). Aquests estan en continu moviment, Colisionen i formen conglomerats (cossos físics), les coalicions són Possibles gràcies al buit. Cada àtom té un pes i una forma (ovalada, Esfèrica...). Les coalicions estan regides per dues forces/principis: L’atzar i la necessitat (cada vegada que els mateixos àtoms colisionen En la mateixa proporció el resultat és necessari). Per tant, Característiques: hi ha diversitat d’àtoms, les proporcions són Importants, si fem combinacions amb els mateixos àtoms i proporcions Els resultats són necessaris.Actualment parlem d’àtoms (divisibles) que es troben en continu moviment.
13. Explica les característiques comunes del sofistes
Els Sofistes eren pensadors, educadors, pedagogs de l'antiguitat. També Eren relativistes, per això, gent com Sòcrates no els considerava Filòsofs.
Ensenyaven Paidea, un conjunt de coneixements (matemàtiques, astronomia, física, tradicions orals), entre ells:
- La retòrica: és l’art del diàleg.
- L’erística: es l’art del combat verbal, les armes són la informació.
·
Característiques dels sofistes
- Sensistes: donen molta importància a la informació que perceben els sentits.
- Convencionalistes: establien acords sobre que és veritat/fals o bo/dolent.
- Nominalistes: els conceptes equivalen a noms, que són convencions i no veritats. EX: és alt (establim què vol dir ser alt)
- (Relativistes): alguns consideren que existeix més d’una realitat.
- (Escèptics): alguns consideren que no existeix cap veritat (moderats i radicals).
14. Explica les doctrines de Protàgores
Era sofista, en els seus fragments veiem que era sensista, relativista i convencionalista.
- -“Tal com es sembla a mi una realitat així és per a mi, i tal com et sembla a tu la realitat així és per a tu.” Darrere del verb semblar es deriva un ús dels sentits, la realitat em sembla d’una manera o altre en funció de la informació que captem, aquesta informació varia en les persones, al llarg dels anys.... En el verb semblar hi veiem el relativisme, hi ha una realitat per a cada individu.
- -”L’home és la mesura de totes les coses, de les que son en tant que son i les que no son en tant que no son.” Ex: una taula és taula per a l’home, quan afirmem o neguem sempre és en relació als humans.
- -”La veritat és produïda.” Convencionalisme perquè si no posem límits al relativisme hi hauria tantes veritats com individus, fins i tot diverses veritats en un mateix individu. Per tant, d’alguna manera produïm les veritats al delimitar-les. Ex: què és bo/dolent o just/injust.
15. Explica les doctrines Gòrgies
Fonamenta els seus pensaments en els d’Heràclit. Era sofista, escèptic extrem (no acceptava l’existència de la veritat) i nihilista (res es veritat) Ho manifesta en tres tesis:
1. Res existeix (de manera immutable)-> Quan diu res es refereix al que nosaltres coneixem com a realitats, ja siguin realitats materials (taula) o immaterials (pensament).
2. Si existís quelcom fora incognoscible per l’home-> Si existís alguna cosa no la podries conèixer perquè quan creiem conèixer-la aquesta ja ha canviat. Ex: les estrelles que veiem estan ja mortes (ja no existeixen).
3. Encara que fos cognoscible fora incomunicable.-> Podem comunicar-nos amb paraules però hi ha coses que no es poden explicar de manera precisa.
Explicació descendent: res existeix de manera immutable, encara que existís no es podria conèixer, i encara que es pogués conèixer no es podria comunicar.
Explicació ascendent: res es pot comunicar perquè no es pot conèixer, i no es pot conèixer perquè no existeix.