Sòcrates i els Sofistes: Dues visions diferents de la veritat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,18 KB
Sòcrates
Creia que la veritat no pot ensenyar-se. No cobrava per ensenyar.
Perseguia la veritat mitjançant l'anàlisi de les definicions dels conceptes morals. La veritat es descobreix per un procés maièutic.
El bé i la raó són immutables.
La llei política ha de ser expressió de la llei física, les definicions dels conceptes morals han de ser tan clares com les definicions matemàtiques.
Creia que la virtut és impossible d'ensenyar. Li interessava la veritat, no el poder polític.
Se sentia vinculat a la ciutat, la ciutadania virtuosa exigeix complir amb les lleis i per això accepta morir.
Sofistes
Cobraven per ensenyar i eren dirigits als que desitjaven conèixer l'art polític.
Perseguien la persuasió; mitjançant argúcies argumentatives buscaven el raonament més capaç d'emocionar a la seva audiència.
Eren escèptics en epistemologia i relativistes en moral.
No hi ha cap relació entre nomos (llei política) i phisis (llei natural).
Pretenien ensenyar la virtut. Els interessava el poder, no la veritat.
Són crítics de la tradició religiosa.