Sòcrates, Sofistes i l'Intel·lectualisme Moral a l'Antiga Grècia
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,68 KB
Sòcrates i l'Era de la Recerca Humana a Atenes
El Context Atenenc: Democràcia i Lleis
A Atenes s’inicia una nova recerca intel·lectual basada en l’ésser humà i la seva organització social.
Es va desenvolupar un sistema polític de caire democràtic, amb les lleis deixades per escrit. La democràcia va iniciar-se amb les reformes de Clístenes i, sobretot, amb Pèricles, que la va convertir en un sistema efectiu. Atenes proclamava la igualtat dels ciutadans.
L'Aparició dels Sofistes i el Gira Humà
Van aparèixer els sofistes, els quals rebutjaven les preguntes cosmològiques i es van preocupar per qüestions que afectaven l’ésser humà (organització social, l’educació per viure en democràcia, etc.).
Ensenyaven l’habilitat retòrica entesa com una capacitat política. Es guanyaven la vida preparant els alumnes per a la vida a la polis, mitjançant l’ensenyament de l’excel·lència, el domini del llenguatge, l'argumentació i la persuasió.
Principis Fonamentals del Pensament Sofista
Els sofistes creien:
- L’home és la mesura de totes les coses.
- Relativisme: Tot és relatiu; depèn del punt de vista de cadascú.
- Escepticisme: La veritat absoluta no existeix.
- Subjectivisme: Tot és subjectiu; tot canvia.
Sòcrates: El Filòsof que no va Escriure
Sòcrates no va escriure mai cap llibre; el que sabem de la seva filosofia és gràcies a altres autors.
La Posició Socràtica: Rebuig al Relativisme
Segons Plató, Sòcrates rebutja el relativisme i l’escepticisme, i creu en l’existència de lleis estables. Creu que només aquell que reconeix la seva ignorància té la possibilitat d’iniciar un camí racional cap al coneixement.
Es preocupa per l’educació dels joves i l’assoliment de l’excel·lència (areté). Pensa que l’adquisició d’una habilitat o excel·lència depèn del coneixement (si els humans no coneixem l’areté general de la vida, no podem ensenyar).
La Saviesa de la Ignorància i el Mètode
Alguns deien que no hi havia ningú més savi que Sòcrates. Sòcrates va anar a parlar amb polítics, poetes i artesans i sempre arribava a la mateixa conclusió: només ell sabia que no sabia res.
El Mètode Socràtic: Diàleg i Refutació
El mètode socràtic consisteix en l’art del diàleg, l’art de fer preguntes adequades per conduir la discussió cap a un objectiu determinat. Sòcrates utilitzava la ironia i la refutació.
Sòcrates conduïa la gent amb qui discutia a contradiccions lògiques (implicaven rebutjar la tesi inicial, així la persona demostrava que no sabia res).
Definició Clau: Maièutica
La Maièutica és el mètode socràtic de caràcter inductiu basat en el diàleg, destinat a fer “parir” la veritat.
L'Ètica Socràtica i l'Intel·lectualisme Moral
L’activitat socràtica tenia una finalitat ètica. Per a ell, l’areté és una qualitat basada en valors intel·lectuals i morals. Sòcrates creu que l’ésser humà no és bo o dolent pel reconeixement públic que tingui, sinó que ho és per criteris interns.
La raó és la font i el fonament de l’ètica, i no només un instrument per accedir a la veritat. Hem de saber què és la justícia per ser justos, la bondat per ser bons, etc.
Intel·lectualisme Moral
L'Intel·lectualisme Moral és la teoria que considera el coneixement com la base de la moral: només qui coneix el Bé pot actuar bé.