Sòcrates i Sofistes: El Gir Antropològic de la Filosofia Grega

Filosofia Grega: Del Cosmos a l'Home

1. El Pas del Mite al Logos i els Presocràtics

Quan comença l’home a formular-se preguntes filosòfiques? S’acostuma a afirmar que la filosofia s’inicia en el segle VI a.C., a Grècia, justament amb el que s’ha anomenat el «miracle grec» o, amb més precisió, el «pas del mite al logos», el pas de respostes imaginatives i arbitràries a respostes abstractes i amb necessitat lògica.

1.1. L'Inici de la Raó i el Pensament Arcaic

Tot i que és veritat que els grecs van protagonitzar aquest enlairament racional, també ho és que tenim, amb anterioritat a ells, testimoniatges d’un pensament filosòfic arcaic. Les preguntes que es formulaven els primers pensadors eren les mateixes que els antics mites grecs ja procuraven respondre. A l’Índia, a Egipte, a Mesopotàmia, els humans es plantejaven qüestions que seran una constant en la història del pensament.

1.2. El Primer Mite: El Poema de Guilgameix

Dos mil anys abans del «pas del mite al logos», es va escriure, a Mesopotàmia, el Poema de Guilgameix. El poema té una doble rellevància:

1. Inicia la literatura coneguda de la humanitat: les tauletes conservades són els fragments d’escriptura —escriptura cuneïforme— més antics del món.
2. És una profunda i sàvia reflexió sobre què som i la manera com hem de viure els humans.

Guilgameix fou rei de la ciutat sumèria d’Uruk, cap al 2600 a.C. El poema narra la recerca de la glòria i, després de la mort del seu amic Enkidu, la recerca de la immortalitat. La tavernera Siduri, en la tauleta X, li proposa la seva filosofia de la vida: viure el moment present, el famós carpe diem d’Horaci.

1.3. Els Primers Filòsofs (Presocràtics)

En el segle VI a.C., a Grècia, un conjunt d’homes, anomenats actualment presocràtics, qüestionen les explicacions mítiques i hi cerquen explicacions més segures i lògiques. Així, comencen a investigar si darrere la pluralitat de canvis que observem en la natura, inclosa la nostra pròpia vida, hi ha una realitat bàsica que mai no canvia. Aquests homes es coneixen amb el nom de filòsofs o savis.

1.4. Els Atomistes: Leucip de Milet i Demòcrit d’Abdera

Dels quals s’ha arribat a dir que són els precursors de l’actual visió de la matèria, consideren que la realitat bàsica està integrada per una infinitat de petits objectes durs, indivisibles, eterns i inalterables: els àtoms, que es mouen lliurement per acció de l’atzar.

Totes les coses del nostre món, nosaltres mateixos, no són res més que un conglomerat d’àtoms. I els canvis que observem no serien res més que reconfiguracions d’aquest conglomerat, possibles gràcies al buit, a l’espai entre àtom i àtom.

2. Els Sofistes: El Gir Antropològic

Atenes va veure l'aparició dels sofistes, tots ells estrangers («metecs»), enormement cultes i coneixedors —a través dels seus nombrosos viatges— de les diverses formes de pensar i viure dels altres grecs. Aportaren noves idees, que van ser acollides amb entusiasme pels joves i van trobar l’oposició dels que s’aferraven a una visió més tradicional. La paraula «sofista» (sophístés) va ser, al principi, un sinònim de «savi» (sophós).

2.1. Els Professors de la Democràcia

Com que eren estrangers a Atenes, els sofistes no podien participar directament de la vida política. Van defensar l’ideal del panhel·lenisme: la unitat de tots els grecs, que obligava a mantenir la pau i feia resoldre les diferències per mitjans diferents de la guerra.

La seva activitat va ser molt gran. Van ser educadors —a sou— de la joventut, creant un model renovat d’ensenyament. Donaven especial importància a l’oratòria i a l’erística (art de la disputa), ensenyant a convèncer en l’Assemblea pública i a guanyar plets en els tribunals. A més, foren grans oradors: els seus notables discursos van ser l’instrument de difusió de les seves idees entre els adults.

2.2. Característiques: Relativisme, Escepticisme i Polimathía

Els sofistes no van formar «escola», ni tampoc van defensar una doctrina comuna. Això sí, s’hi poden trobar algunes coincidències:

• Gir Filosòfic: Es van centrar en l’home, abandonant les discussions sobre la physis. La seva filosofia no va ser especulativa, sinó pràctica, dedicada a la filosofia de la cultura (política, religió, lingüística, sociologia...) i a la moral.
• Actitud Relativista i Escèptica: Havien pogut comprovar en els seus nombrosos viatges que no hi ha dos pobles que tinguin les mateixes lleis ni els mateixos costums. Es pregunten: per què continuar discutint sobre la veritat, si mai no arribarem a conèixer-la?
• Mètode Inductiu i Polimathía: No busquen principis universals de manera deductiva. Procedeixen de manera inductiva: acumulen dades i informacions de les quals es deriven conclusions de caràcter pràctic. És propi del sofista el saber universal (polimathía).

2.2.1. El Nihilisme de Gòrgies

Gòrgies, amb gran enginy, va proposar tres tesis cèlebres, possiblement per portar a l’absurd la filosofia dels eleates:

1. Primer, que res no existeix.
2. Segon, que si existís alguna cosa, no podria ser coneguda per l’home.
3. Tercer, que si pogués ser coneguda no podria ser comunicada ni explicada als altres.

Així, Gòrgies intentava demostrar la no coincidència entre l’ésser, el pensar i la paraula, destruint el principi fonamental de l’eleatisme.

2.2.2. Definició Clau: Escepticisme

Doctrina filosòfica que dubta sobre la possibilitat de la raó per a assolir un coneixement cert.

3. Sòcrates: La Recerca de l'Areté

Si els sofistes eren estrangers, Sòcrates (470/469-399 a.C.) era atenenc. Pertanyia a una família modesta i mai no va voler dedicar-se a la política.

3.1. Contrast amb els Sofistes

Segons Plató, Sòcrates es diferencia radicalment dels sofistes: en rebutja tant l’escepticisme com el relativisme. L’optimisme envers la raó humana el duu a creure en l’existència de lleis estables que es poden descobrir. Sòcrates afirma, irònicament, «només sé que no sé res»; però no nega la possibilitat d’accés al coneixement.

Per a Sòcrates, l’excel·lència o areté (virtut) és coneixement. Criticava els sofistes perquè pretenien ensenyar l’excel·lència mentre afirmaven que el coneixement era impossible.

3.2. El"Problema de Sòcrate" i la seva Doctrina

Quasi tot el que es refereix a Sòcrates està envoltat de misteri i sotmès a discussió, ja que no va escriure res i els testimonis que ens n’han arribat són contradictoris.

El problema consisteix a saber quines de les doctrines que posa en la seva boca Plató són autènticament socràtiques i quines altres són pròpies del mateix Plató.

3.3. El Gir Ètic:"Coneix-te a tu matei"

Sòcrates va decidir dedicar-se a reflexionar sobre si mateix i sobre la vida de l’home a la ciutat: «Res m’ensenyen la terra i els arbres, sinó els homes a la ciutat.» (*Fedre* 230 d.) Els problemes ètics eren els més urgents, i Sòcrates va fer seva la màxima escrita al temple de Delfos: «Coneix-te a tu mateix.»

D’aquesta manera Sòcrates s’oposa al convencionalisme dels sofistes i inaugura el camí de la recerca de les essències. El procediment per arribar a la definició vertadera és inductiu, mitjançant l'examen de casos particulars i l'assaig d’una generalització.

3.4. El Mètode Socràtic: Ironia i Maièutica

Sòcrates entén la filosofia com una recerca col·lectiva i en diàleg. Cada home posseeix dintre seu una part de la veritat, però ha de descobrir-la amb l’ajuda dels altres. Així s’expliquen les dues parts del mètode socràtic:

1. La Ironia: L’art de fer preguntes tals que facin descobrir a l’altre la seva pròpia ignorància.
2. La Maièutica: Consisteix en l’art de fer preguntes tals que l’altre arribi a descobrir la veritat en si mateix.

Aquesta recerca en comú i aquesta modèstia inicial contrasten força amb l’individualisme i l’autosuficiència dels sofistes.

3.5. La Condemna a Mort

S’acusa Sòcrates de no honorar els déus que la ciutat honora i d’introduir déus (dimonis) estranys; i també de corrompre la joventut.