Sòcrates i Plató: Vida, Pensament i Influència

Sòcrates: Vida i Pensament

Sòcrates (470-399 a.C.) fou un filòsof atenenc coetani dels sofistes. Plató va dir que era el seu mestre. De Sòcrates no tenim res escrit; l'única cosa que en sabem prové d'altres filòsofs. Va néixer a Atenes i va morir condemnat per la polis, acusat d'inventar-se nous déus i de corrupció de menors. Va ser empresonat i li van donar a triar entre el desterrament o la mort. Ell va escollir la mort, que va patir ingerint una planta verinosa.

La Maièutica Socràtica

Sòcrates va influir molt profundament en la forma de pensar de Plató. La seva filosofia es basava en el diàleg i utilitzava el mètode de la maièutica. Estava convençut que la veritat existeix i que la portem al nostre interior, però que no sabem com extreure-la. La maièutica serveix per a això.

Aquest mètode constava de dues parts:

• La ironia: Sòcrates, amb humilitat, deia que no sabia res, amb la famosa frase: "Només sé que no sé res".
• La dialèctica: A través de preguntes, Sòcrates ajudava l'interlocutor a treure la veritat del seu interior.

L'Ètica Socràtica

Per a Sòcrates, els conceptes morals són absoluts i l'ètica és universal. Tothom sap què és el bé, i qui no ho sap és perquè és ignorant. Això es coneix com a intel·lectualisme moral.

Plató: Vida i Obra

Plató (428-348 a.C.) va néixer en una família aristocràtica, la qual cosa li va permetre dedicar-se a tasques intel·lectuals. Va ser influït pels primers filòsofs, pels pitagòrics i per Sòcrates. Es va posicionar en contra de la democràcia, a la qual atribuïa tots els mals. La seva construcció teòrica tenia com a finalitat substituir el govern per un de la seva elaboració. Va intentar instaurar aquest govern a Siracusa, però va fracassar. Va tornar a Atenes i va fundar l'Acadèmia.

Ens han arribat 35 diàlegs de Plató, a partir dels quals es dedueixen tres etapes:

• Joventut: apologia de Sòcrates.
• Maduresa: creació del Protàgores i la teoria de les idees.
• Senectut: exercici d'autocrítica.

El Pensament de Plató: La Teoria de les Idees

Segons Plató, existeixen les idees: entitats immutables, eternes, infinites, perfectes i universals, que són l'autèntica realitat i la veritat. Conèixer les idees és conèixer la veritat. La veritat sobre una taula és la seva idea, no l'objecte físic, perquè aquest no és la realitat. La idea de taula parla del conjunt de totes les taules possibles, mentre que una taula física només es refereix a ella mateixa. Per a Plató, les idees existirien encara que ningú les pensés.

Els Dos Mons de Plató

Plató divideix la realitat en dos mons:

• El món intel·ligible: el món de les idees, al qual s'accedeix mitjançant la raó (món de la ciència).
• El món sensible: el món dels objectes físics, al qual s'accedeix mitjançant els sentits (món de la ignorància).

La majoria de la població està en el món sensible, i molt pocs poden arribar al món intel·ligible. El món sensible és caòtic i canviant, mentre que l'intel·ligible és ordenat i immutable. El món sensible té com a model les idees i intenta imitar-les. Com més s'apropa un objecte a la seva idea, més perfecte serà, però mai arribarà a ser la idea, ja que és físic.