Sòcrates i Plató: filosofia i mètode

Sòcrates i Plató

Sòcrates (470-399) va viure de manera conseqüent amb el que pensava. No va fer cap obra. No era pobre del tot però no formava part de la noblesa, pertany a la classe mitja de la societat d’Atenes. Anava mantenint converses amb gent a l’Àgora. Parlava sobre els temes clàssics de la filosofia (amor, justícia, política...). Per la manera en com tracta els temes és molt seguit sobretot per la gent jove ja que tenia inquietud del coneixement.

Arriba un punt on el veuen perillós per les idees que dona ja que qüestiona les bases que estaven establides en aquella societat del moment (qüestiona la educació, política...) consideren que el que està fent provoca que els joves s’ho qüestionin tot, veuen que és una mena de personatge subversiu que nega l’existència dels deus.

Pel treure-se’l de sobre fan un judici contra ell on la pena que elegeixen és condemnar-lo a mort. (amb la oportunitat de que abandones la ciutat) Normalment la gent fugia però en el cas de Sòcrates va negar-se a fer-ho. L’argument que ell utilitza per no escapar-se i acceptar la condemna de mort es que com que la llei de la seva ciutat l’ha condemnat a mort i la llei està creada per establir un ordre i que permet que els essers siguem civilitzats, doncs no se la pot saltar, aleshores decideix acatar la sentència i morir perquè considera que és el correcte i que si no ho fes es convertiria en un animal, en una persona salvatge.

Sòcrates s’ha passat la vida criticant les lleis però en el moment on li imposen la condemna de mort ell la vol seguir i complir la norma.

Es va convertir en un dels personatges més buscats del moment.

Plató

• reprodueix els diàlegs de Sòcrates amb els seus contemporanis, elogiant-lo.
• Xenofont: fa un relat biogràfic de la vida de Sòcrates.
• Aristòfanes: contemporani de Sòcrates, un autor de comèdies fa una obra que es diu Els núvols, que dóna una visió crítica o ridiculitzada del seu pensament. Diu que és algú que no toca de peus a terra.

El mètode socràtic

El mètode es el camí a la recerca del coneixement. Sòcrates analitza la realitat de l’ésser humà a diferència dels presocràtics que analitzaven la natura. Ell diu que analitzant a l’ésser humà podem saber com guiar la nostra vida.

A Sòcrates li agradava afirmar que havia heretat l’ofici de la seva mare (llevadora), essent ell llevador de ments o ànimes i ajudant a descobrir la veritat que cadascú porta en el seu interior per mitjà de la maièutica (maieo = donar a llum).

Per tant, aquí en comptes de parlar-nos d’uns continguts determinats, ens mostrarà els passos que hem de seguir per arribar a trobar la veritat de les coses. Aquest procediment té 2 passos:

1-IRONIA: Ell sempre partia de que no sabia res d’aquella qüestió “només sé q no sé res”. A partir d’allà preguntava per obtenir la resposta. Quan el seu interlocutor li donava la resposta, ell li anava fent més preguntes per aconseguir q la persona no sabés com respondre i es trobava en una contradicció ja q es quedava sense arguments per poder defensar.

La recerca de Sòcrates consistia més en eliminar aquelles falses definicions de la realitat que tenia la societat. (destructiva)

2-MAIÈUTICA (en grec significa donar a llum): El que planteja aquí Sòcrates es que a traves d’aquestes preguntes on descobreixes que la veritat que tenies no era del tot certa, si vas preguntant podràs, accedir a trobar la veritat. L’ús de la raó ens permet arribar a aquesta veritat.

Aquest posicionament rep el nom d’intel·lectualisme moral a través de la raó es poden definir conceptes morals (justícia, política...) i establir-los com a veritats universals. (constructiva) Sòcrates identifica el coneixement amb la virtut, i dirà que l’home savi és virtuós i just, i obrarà correctament, per tant, serà feliç. Segons aquesta doctrina, tota acció dolenta és producte del desconeixement i és una acció involuntària, és a dir, només l’ignorant actuarà malament, i si li ensenyem, actuarà bé.

Plató

Tota la filosofia de Plató comença per el dubte que té en el per què de la mort de Sòcrates. No entén la contrarietat de la societat al voler matar a una persona molt sabia que s’ha preocupat per buscar respostes.