Socorrisme: Guia Completa de Salvament Aquàtic

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,24 KB

El Socorrista

El socorrista és una persona amb formació suficient per socórrer i realitzar els primers auxilis.

Finalitats

  • Rescatar l'accidentat.
  • Prestar primers auxilis.
  • Sol·licitar ajuda mèdica.

Qualitats

  • Estat d'ànim.
  • Tècnica.
  • Pràctica.

Qualitats morals

  • Decisió.
  • Sang freda.
  • Modèstia.
  • Disciplinat.
  • Escrupolós.

Prevenció i qualitats

  • Saber nedar diferents estils, nedar vestit.
  • Suportar temperatures de l'aigua.
  • Estar físicament en condicions.

Normes d'actuació

  • Actuar amb la màxima rapidesa i seguretat.
  • Efectuar el salvament.
  • Examinar l'accidentat i determinar amb rapidesa les lesions (asfíxia, hemorràgies, fractures).
  • Iniciar la reanimació i aplicar els primers auxilis.

Accident en l'aigua

És un accident imprevist, generalment de tipus traumàtic. L'organisme es manifesta de forma diferent:

  1. Pèrdua del coneixement.
  2. Mort aparent.
  3. Conservant el coneixement, la respiració i la circulació sanguínia, però amb gran excitació (deliri traumàtic).
  4. Xoc.

Quant a la resposta local, es pot presentar en forma de:

  1. Traumatisme sense ferida.
  2. Traumatisme amb ferida.

Accidents per asfíxia

Per ofegament

a) Asfíxia Blanca (hidrocució)

Per contacte brusc amb l'aigua freda. Coloració blanca de la pell. Xoc.

Factors: sudoració intensa, exposició al sol, cop contra l'aigua...

b) Asfíxia Blava

Es produeix per l'obstrucció de les vies respiratòries. Coloració violàcia (cianosi) de llavis i pell, nas d'escuma, pell de gallina. No saben nedar, acaben aspirant aigua.

Fases:

  1. De sorpresa.
  2. D'apnea.
  3. De dificultat per respirar.
  4. De convulsions.
  5. Fase terminal.

Tall de digestió

És una interrupció del procés digestiu. Símptomes: vòmits, mareigs, nàusees, calambres.

Síndrome humoral

  • Aigua salada: hipertònica. Més possibilitats de supervivència. Mort real no abans dels 8 minuts.
  • Aigua dolça: hipotònica.

En ambdós casos, el temps per reanimar la víctima és d'aproximadament 5 minuts.

Mort real i mort aparent

La mitjana de comprovació és la resposta negativa als tractaments de respiració artificial i massatges cardíacs.

Símptomes de la mort aparent

  • Pèrdua del coneixement.
  • La pell pàl·lida.
  • Completa relaxació muscular.
  • Ulls entreoberts.
  • Insensibilitat.
  • Aturada cardíaca i respiratòria.

Seguretat

  • No banyar-se en zones aïllades i sempre acompanyat.
  • Banyar-se en zones conegudes (corrents, fondària, temperatura, etc.).
  • Temperatura recomanada de l'aigua: entre 23º i 25º.
  • Conèixer els senyals de seguretat i complir les normes.
  • No sobrevalorar les forces allunyant-se de la platja.

Preparació del Socorrista

El socorrista complet és aquell que:

  • Domina els estils bàsics (crol, esquena, braça).
  • Domina les tècniques (patada braça-esquena i over senzill).
  • Domina la tècnica de capbussament (cop de ronyó i nedar en apnea).
  • Domina les flotacions (horitzontal i vertical), sense utilitzar els braços.
  • Domina el salt a l'aigua sense enfonsar-se.
  • Domina tots els sistemes de remolc i arrossegament del maniquí.

Estils de natació

  • Braça invertida: mans fora de l'aigua. Molt important: portar el cap enrere. Arrossegant la víctima pels maxil·lars, braços en “V” i braç rodat.
  • Over senzill: nedar de costat amb cames de tisores. És l'estil més adient per a crolistes de peu poc potents. Arrossegaments: braç rodat i braç creuat al pit.
  • Salt SOS: braços oberts, realitzar abraçada.
  • Cop de ronyó: És un moviment que facilita la immersió de forma ràpida i eficaç.

El Maniquí

  • Pels maxil·lars.
  • Pels monyons.
  • Per les aixelles o braç creuat al pit.

Condicions dels arrossegaments

  1. Vies respiratòries fora de l'aigua.
  2. Segur.
  3. Còmode.

Tècniques d'arrossegaments

  1. Pels Maxil·lars: sempre.
  2. Braços en “V”: Agafar pels colzes.
  3. “Braç rodat”: Agafar del canell i girar-lo enrere.
  4. “Braç creuat al pit”: Permet la recuperació de l'accidentat.
  5. Nedador cansat: Recolzar sobre les espatlles.
  6. Remolc de dos socorristes: Fer l'aproximació a la vegada i agafar-lo també.

Formes de treure l'accidentat

  • Aproximació a la paret de la piscina.
  • Subjecció de les mans controlant l'accidentat (superposició d'una mà contra l'altra).
  • Sortida de l'aigua del socorrista (sense deixar anar les mans).
  • Girar l'accidentat i posar-lo d'esquena (agafar pels canells).
  • Pujar l'accidentat (per les aixelles).

Presses

No deixar-se agafar mai. S'ha de fer per sorpresa si està actiu.

El Salvament: Passos

  1. Avisaments.
  2. Anàlisi de la situació.
  3. Composició del lloc.
  4. Desvestir-se.
  5. Llançament a l'aigua.
  6. Aproximació a l'accidentat.
  7. Prendre referències.
  8. Presa de contacte amb l'accidentat.
  9. Remolc.
  10. Extracció de l'accidentat.
  11. Comprovació de les funcions vitals.
  12. Extracció de l'aigua dels pulmons.
  13. Demanar ajuda.
  14. Acabament d'intervenció del socorrista.

Tècniques d'entrada a l'aigua

Principal regla del socorrista: Precaució: educant, formant-informant, donant servei professional i responsable.

Objectius d'una correcta entrada a l'aigua

  • Seguretat del socorrista i de l'accidentat.
  • Salvar l'accidentat.

Factors a tenir en compte

  • Estat de l'accidentat.
  • Circumstàncies de l'entorn: altura des d'on salta, temperatura de l'aigua, profunditat...
  • Distància i profunditat de l'accidentat.

Entrades a l'aigua

  • Sense material: de peu, salt SOS i de cap.
  • Amb material: de mans o de palillo.

Tipus de flotació

  1. Estàtica: sense moviment.
  2. Dinàmica: aplicant forces.

Estratègies davant de rescats

  1. Rapidesa.
  2. Lloc exacte (referències).
  3. Considerar els corrents.
  4. Natació econòmica.
  5. Descens (cop de ronyó).
  6. No remoure el fons.
  7. Controlar la immersió.
  8. Ascens recolzant-se en el fons.

Preparació física

  • Domini del medi aquàtic (nedar, bussejar i rescatar).
  • Força, resistència, velocitat i coordinació.

Tècniques, mètodes, materials i instal·lacions

  • Entrades a l'aigua.
  • Tipus de flotació.
  • Tècniques de natació.
  • Tècniques de busseig.
  • Tècniques de control i escapatòries.
  • Tècniques de remolc.
  • Tècniques de respiració artificial.
  • Utilització del material de salvament aquàtic.
  • Tècniques d'extracció de l'aigua sense o amb ajuda.
  • Rescat en platges o altres entorns.

Seqüència d'actuació del Socorrista

  1. Percepció del problema.
  2. Anàlisi.
  3. Presa de decisions.
  4. Execució de decisions:
    1. Entrada a l'aigua.
    2. Aproximació (no perdre de vista l'accidentat).
    3. Control (envoltar la víctima pel lateral o per sota bussejant).
    4. Tècnica de remolc.
    5. Extracció de l'aigua.
    6. Diagnòstic i aplicació dels primers auxilis (Suport Vital Bàsic).
    7. S'ha d'intentar parlar contínuament a la víctima abans, durant i després del rescat, tranquil·litzant-la.
    8. Avaluar el salvament.

Materials

  1. Prevenció: cartells, megafonia.
  2. Vigilància: prismàtics, walkie-talkie.
  3. Intervenció: aletes, flopi, ulleres, llauna...
  4. Primers auxilis: collarí, llitera, farmaciola.
  5. Evacuació: ambulància.

Causes més freqüents d'ofegaments

  • Atreviment excessiu en zones desconegudes.
  • Heroisme exacerbat.
  • Individualisme.

Consells per evitar ofegaments

  • Conèixer la zona on et banyes.
  • No banyar-se sol.
  • Mullar-se abans d'entrar a l'aigua.
  • Respectar les hores de digestió.

Entradas relacionadas: