La sociologia i la socialització

Què és la sociologia?

La sociologia és una disciplina de coneixement que intenta explicar i comprendre els fenòmens socials

Característiques de la perspectiva sociològica:

1. És una disciplina teòrica. El sociòleg ha d'intentar conèixer els "mecanismes" que actuen en la vida social i que permeten interpretar fenòmens.
2. És una disciplina científica. La sociologia comporta un intent d'explicació i comprensió de la realitat que es fa de manera disciplinada. Es preocupa per les qüestions metodològiques.
3. És una disciplina empírica. El coneixement científic es basa en l'observació. Cal interpretar els fets i les dades de coneixement empíric dins un marc de referència teòric.
4. Es basa en la neutralitat valorativa. El sociòleg ha de procurar mantenir una distància crítica respecte del seu objecte d'estudi.
5. Comporta una perspectiva parcial. Sempre observem la realitat des d'un determinat angle.
6. Es preocupa per la terminologia.
7. És una perspectiva crítica i desemmascaradora. El sociòleg s'interessa intensament i “descaradament” en l'acció dels homes. Manté una actitud de sospita.
8. És una disciplina relativitzadora. Totes les institucions són relatives en el temps i l'espai.
9. La sociologia pot tenir un caràcter pragmàtic. La sociologia no és una pràctica, sinó que és una eina de comprensió del món social.

Què és la socialització?

Proces mitjançant el qual l'ésser humà interioritza les maneres de pensar, de sentir i d'actuar pròpies del medi sociocultural al qual pertany. És mitjançant l'educació que hom pot aprendre a interioritzar els valors. La interiorització és el resultat del procés de socialització. L'individu assimila i incorpora els models del món social que l'envolta i els percep com a propis. Els principals agents de socialització són la família, l'escola, l'empresa i, en menor mesura la colla d'amics (grup d'iguals). També s'ha de contemplar la influència dels mitjans de comunicació i les xarxes socials.

Etapes del procés de socialització. La infantesa té una importància cabdal en aquest procés que es perllonga al llarg de tota la vida. Es tracta d'un procés que dura tota la vida: del naixement fins a la mort. 1. Socialització primària: Procés pel qual l'ésser humà interioritza durant la infantesa uns valors i uns esquemes de conducta que li permetran d'actuar d'acord amb les conviccions i les normes del medi sociocultural al qual pertany. 2. Socialització secundària: Procés pel qual l'ésser humà interioritza els coneixements que van lligats a l'assumpció de rols específics en determinats àmbits professionals o sectorials. 3. Socialització mediàtica: Procés pel qual els mitjans de comunicació actuen com a mecanismes educatius no formals. Anomenen conductes desviades a les que se separen de la manera de fer comuna la de la major part de la gent.

La societat del risc: La societat del risc té un abast mundial. La idea de risc és consubstancial a la modernitat. La societat moderna està imbuida de la idea de progrés. En una societat orientada al futur, la noció de risc és inseparable de les idees de probabilitat i d'incertesa. El risc es refereix als perills potencials que es deriven de les nostres accions o omissions. Els responsables de les empreses, per exemple, han d'avaluar els riscos que comporten les seves decisions i les omissions.

La societat xarxa: La xarxa no només és una nova forma d'organitzar les telecomunicacions, les relacions econòmiques i empresarials. La revolució digital ha fet possible que les xarxes s'hagin desenvolupat de manera exponencial.

El taylorisme:

Pretén eliminar els temps morts i els moviments inútils. Per això va detallar una sèrie d’instruccions de què calia fer, com i en quant temps s’havia de dur a terme. El taylorisme consisteix fonamentalment en l'observació i l'estudi detallat dels processos de treball.

El fordisme: La producció industrial a la primera meitat del segle XX segueix la filosofia fordista que implica la producció industrial a gran escala i adreçada a mercats de masses. Henry Ford va decidir pagar molt millor als treballadors per aconseguir la seva fidelitat a l'empresa i convertir-los en potencials compradors.

3. El postfordisme: El postfordisme respon a les exigències creades per un nou sistema econòmic molt dinàmic i canviant.

4. El toyotisme: És un mètode d'organització social del treball - oposat al taylorisme - basat en: La producció ajustada en temps i quantitat – just in time. L’aplicació de la qualitat total La implicació absoluta dels treballadors en el procés de producció.