La sociologia i la seva perspectiva crítica

Què significa que la majoria de la població, amb relació als temes que estudia la sociologia, està en situació de mercat informat?

Hi ha vegades que un mercat no n'està informat, és a dir, que no hi ha prou informació per al consumidor. Per exemple, l'estat amb les proves PCR, compro aquestes proves sense estar informat i per això compro unes que no eren. Però hi ha altres vegades que la persona sí que pot estar informada o que ho pot estar mitjanament. Per exemple, una persona que comprarà un mòbil, aquesta no sap les característiques tècniques dels mòbils, però sí que sap distingir entre les diferents marques. Aquest és un mercat informat, és un on hi ha informació. Traslladat això a la sociologia, la majoria de la gent creu que és una família, etc. Tenim una informació per molt incompleta que sigui, en canvi, la majoria de la població si es comença a parlar de la física no els coneixeria, i per això no entrarien en un debat amb una persona que sí que sàpiga. Però sí que hi ha debats amb temes familiars. Aquesta és la diferència, que estigui informat no vol dir que estigui perfectament informat

En quin sentit la sociologia no és, necessàriament, ni una disciplina filantròpica, ni té per objectiu la reforma de la societat?

La sociologia no és una disciplina filantròpica perquè ho és tant que pot servir com a serventa del mal. La sociologia, en canvi, no té legitimitat per orientar com haurien de ser les coses, sinó que proposa un objectiu diferent: comprendre-les.

A què es refereix Jean-Paul Sartre quan diu que 'l'home és allò que fa a partir del que els altres han fet d'ell'?

Però quan abans comparàvem la societat amb un teatre, vèiem que no es tractava pas d'un teatre de titelles, sinó d'un teatre d'actors vius, amb una capacitat d'interpretació que ens diferenciava els uns dels altres, i que feia de la nostra representació dels rols que el guió ens havia assignat un treball de creació. Jean-Paul Sartre ho va sintetitzar en aquesta una fórmula magistral. És a dir, que aquesta frase posa de manifest el caràcter dialèctic de la relació entre l'individu i la societat, recordant que, alhora que l'individu està certament determinat per les circumstàncies socials, és també un actor viu que es pot enfrontar a aquestes circumstàncies.

Definiu —i distingiu— breument què significa que la sociologia és una perspectiva parcial, crítica, desemmascaradora i relativitzadora.

La perspectiva sociològica és parcial perquè no cobreix tota la realitat, sinó que pot treballar conjuntament amb altres disciplines que completen la seva visió.

La perspectiva sociològica és efectivament una perspectiva crítica. I ho és en el sentit que no es conforma amb aquelles versions o explicacions de la realitat que semblen evidents a primera vista. Si abans dèiem que calia esforçar-se per a veure les coses tal com són, i no pas com ens agradaria que fossin, ara es tracta de recordar que les coses no són el que semblen, i que no és or tot el que lluu. Dit de manera una mica més rigorosa, tota realitat es presta a lectures diverses en la mesura que amaga sempre nivells diferents de significació. I una perspectiva crítica és la que procura tenir-los tots en compte.

La perspectiva sociològica és desemmascaradora perquè no s'acontenta amb l'observació dels elements superficials i visibles de la realitat social (Els diferents nivells de significació de la realitat social), sinó que vol veure què hi ha darrere els decorats del gran teatre del món, es a dir, podríem comparar una societat amb un edifici arquitectònic, amb la seva estructura interna i la seva façana. La façana és allò que es veu a primera vista. És més, la façana té precisament la finalitat de ser vista, de fer bonic, i de passada de dissimular l'estructura interna de l'edifici, el mateix s'esdevé amb la societat. (mirar a través de les façanes per a descobrir quina és l'estructura interna de la societat).

I és relativitzadora perquè revela tot el tret i caràcter històric i construït de tota realitat, fins a tal punt que ningú d’ells pot considerar-se absolut, o en altres paraules, que a mesura que ens hi anem endinsant, moltes coses que habitualment tendíem a considerar com a inqüestionables deixen de ser-ho. Segons Marx (el procés pel qual l'home perd consciència del fet que és ell qui ha produït un món que acaba vivint com a quelcom diferent d'un producte humà, la perspectiva sociològica implica precisament la recuperació d'aquesta consciència), per tant, que la perspectiva sociològica és de fet una perspectiva desreificadora, i que això té com a conseqüència la sensació de relativitat, de desaparició de tot criteri de valor absolut.

En què es diferencia un problema social d'un problema sociològic?

En general el terme 'problema social' és utilitzat quan alguna cosa a la societat no funciona tal com està establert que es faci. Aquesta fallada pot ser resultat o ser en si mateix un problema sociològic.

Molts dels problemes socials podrien ser considerats com a tal pels diferents interessos que pot tenir les entitats polítiques i socials establertes.

Per exemple, un dels problemes latents de la societat actual pot ser una taxa elevada de suïcidis.

Hi ha la tendència de demanar al sociòleg que estudiï i trobi solució als problemes socials latents a la societat. Tot i això, el problema sociològic d'un problema social pot diferir en gran mesura, ja que el sociòleg intentarà buscar la comprensió de l'actuació de tots els actors i factors que influeixen en el panorama social. És a dir, el sociòleg cercarà comprendre per què un actor social interacciona amb l'altre d'una manera determinada.

En resum, mentre que un problema social respon a un problema d'una part de la societat que no respon al comportament de la norma, un problema sociològic intenta respondre perquè els actors socials interaccionen així.

Així mateix, un problema social sorgeix davant de la necessitat d'una norma que, acomplida per totes les parts de la societat, comporta l'harmonia. Tot i això, els problemes sociològics intenten estudiar per què sorgeix aquesta 'sortida de la norma' sense jutjar èticament o moralment la validesa d'aquests comportaments, i tracta de proposar una solució conciliadora entre les societats que tenen divergències.

Poseu un exemple de relació 'de tu a tu' i un de relació anònima.

Les relacions 'de tu a tu' són les de tipus directe, es caracteritzen per tenir una estreta connexió emocional entre les persones involucrades, com ara les pròpies del món rural, o les d'amistat o familiars. Això vol dir que s'estableix un vincle de confiança que permet que les dues parts se sentin còmodes expressant els seus sentiments ,opinions i necessitats en un entorn de respecte i comprensió. Aquestes relacions també es caracteritzen per tenir una comunicació oberta, directa i sincera, que permet que les dues parts sàpiguen què espera l'altra i que puguin arribar a acords mútuament satisfactoris. Les relacions anònimes, en canvi, en lloc de caracteritzar-se pels vincles afectius de les primeres, ho fan perquè estan fonamentades en criteris de funcionalitat i pel paper que representen cadascuna de les parts: les relacions amb el funcionari de policia que expedeix els carnets d'identitat, amb el cobrador del metro o amb l'empleat de l'oficina bancària, que s'estableixen al marge d'un coneixement personal, són relacions anònimes. En resum; relació de tu a tu: relació amb una persona que sí que coneixes. Per exemple, la meva relació amb una amiga. Relació anònima: relació que tens amb una persona que no coneixes. Per exemple, el caixer del Mercadona.

Què vol dir que el nostre món de la vida quotidiana és el més 'real' de tots, fins al punt que el 'donem per descomptat'?

El fet que, biogràficament, haguem interioritzat un món de cada dia determinat, i que l'haguem 'fet nostre', que l'haguem 'naturalitzat', fa que esdevingui la 'nostra realitat per excel·lència'. Això no obstant, aquesta visió ingènua sobre la realitat es pot canviar si som conscients que tots els mons són construccions socials, que es poden comprendre, reformular i canviar, i que no hi ha una realitat única i inqüestionable. Això ens porta a la necessitat de ser conscients de la importància que tenen els contextos i les situacions, i de la influència que aquests tenen a les nostres vides.Aquest món nostre, el percebem ordenat i ple de sentit, i qualsevol altra alternativa de món ens sembla estranya, poc coherent, incomprensible en molts aspectes i, a més, força absurda. És clar que els qui formen part d'un altre món consideraran que és el nostre el que és poc coherent, incomprensible o absurd. Doncs bé: aquesta familiaritat que ha convertit l'experiència del nostre món en un conjunt de rutines és allò que ens fa considerar el nostre món com el més real de tots, i que fa que el visquem, en general, de manera poc problemàtica, donant-lo per descomptat.