La sociologia de la interacció a l'aula

Sociologia de la interacció a l'aula

SOCIOLOGIA DE LA INTESe sol justificar aquest tema des del punt de vista microsociològic, però sense oblidar que vivim en una estructura organitzativa més àmplia, l'escola, el sistema educatiu, la societat en general, on incideixen, per tant, diverses estructures i temes que desborden l'àmbit de l'aula.

Però aquí hem de fer un esforç per considerar l'aula com una microsocietat i el tipus de relacions que en el seu interior es produeixen. L'aula és la més genuïna de les situacions en aquest aspecte; fa possible dur a terme estudis qualitatius de les cultures, de la comunicació, de l'acció educativa i, en línies generals, estudis etnogràfics i interaccionistes. (Guerrero, A. A: Ortega, F. [et al.]. 1989, pàg. 27)

Les característiques de les relacions educatives i la interacció a l'aula són estudiades pels representants de l'interaccionisme simbòlic, però amb un antecessor funcionalista com és el cas de Talcot Parsons (1990). Intenten explicar les influències estructurals de la societat a la microsocietat que és l'aula, com a lloc on es du a terme la socialització escolar, com a agent socialitzador.

Com a la societat, les relacions de l'aula són relacions afectives i de poder, professors/es amb alumnes, alumnes amb alumnes, que estructuren la classe segons els diferents subgrups que es conformen en el seu interior.

N’hi ha que consideren el paper del mestre/a com a fonamental i decisori en la composició sociològica de la classe pel seu poder o paper de relació com a autoritat pedagògica, amb connotacions autoritàries; és com un joc de comunicació fictícia. El tipus de protagonisme que adopta el professorat condiciona el conjunt de la relació educativa i la relació ensenyament-aprenentatge (Guerrero, A., 1996, pàg. 156). Relació que se sol instrumentalitzar a favor d'un tarannà més democràtic, però igualment desigual, fins i tot, manipulador a favor de la persona adulta. Relacions de poder que provoquen diferenciacions i discriminacions arbitràries i que poden originar situacions de rebuig de certs sectors de la classe, especialment quan hi ha alumnes que refusen el règim escolar.

Avui en dia, des de l'òptica sociològica, s'intenta esbrinar fins a quin punt és possible que, en un context en què les relacions solen ser secundàries i formals, es donin relacions primàries i afectives que facilitin la comunicació i no una simple transmissió de coneixements o de cultura.L’aula com una realitat estructurada

La classe també es una realitat estructurada i incompleta que projecta elements d'una estructura social més àmplia i que es poden reflectir en dues dimensions: una interna i l’altra externa, com a socialització intencional, encara que no sigui manifesta (Rivas Flores, J., 1993, pàg. 168). No hem d’oblidar que els objectius fonamentals de l'aula són academicistes, encara que es vulguin disfressar amb un tarannà més flexible i modernista. Tot i que hi hagi un consens entre professor i alumnes, això no vol dir que no es pugui produir un rebuig immediat per part del sector més insubmís que reacciona en desacord amb els procediments didàctics utilitzats. Segons Rivas Flores, l'aula és una situació intencional del sistema d'escolarització, que suposa una opció socialitzadora del sistema social (Rivas Flores, J., 1990, pàg. 74)

Per tant, la complexitat de les relacions a l'aula són el reflex de la societat, segons els interessos dels diversos grups i el grau de consens establert en les diferents xarxes relacionals, sovint amagades per una relació pedagògica «invisible» (Bernstein, B., 1975); que afavoreix un tipus de relació jeràrquica més flexible, però igualment interessada, en el sentit d’aprofitar la naturalitat dels alumnes per a benefici propi, sense gairebé quedar definides les intencionalitats ocultes per part del que ha d'avaluar l'alumne.

L’aula es veu com a projecció de les expectatives dels mestres cap als seus alumnes; el que implica un procés de favoritisme i una diferenciació en el tracte; afavoridor de potencialitats d'uns en detriment d'altres i de reproducció jeràrquica de la societat, segons els avanços de coneixements i de comportament social. (Shaw, B., 1982, pàg. 172)

Des de la microsociologia, se’ns planteja la necessitat de conèixer el paper de les relacions humanes en el grup classe, els processos d'interacció, la força del grup amb la seva estructura i el seu grau de cohesió. Cal tenir present que en el grup-classe hi ha diversos subgrups, segons el tipus de funció que es compleix, però que es veuen condicionats perquè, en realitat, és un grup institucional que en principi té uns objectius

formals: l'aprenentatge d'un currículum predeterminat. així i tot el grup-classe és un camp d'experimentació important, amb les corresponents matisacions.

Com ja hem dit, del grup classe hem de considerar que, com a tal grup, té unes característiques específiques o especials, i les seves característiques definitòries dependran dels criteris utilitzats per expressar el que entenem per grup. En principi, podem considerar que el grup-classe, almanco teòricament, és un conjunt d'individus no estrictament aïllats, sinó que l'hem de considerar com el que és: la classe dins l'escola, (ens diria Joaquim Franch); condicionat pels aspectes formals que, entre d’altres,

determinen la composició en el seu interior, moltes vegades imposada des de l'exterior.

Des de la Sociologia de l'educació i dels grups, la dinàmica de grups ens pot ajudar a dinamitzar l'acció educativa en sentit progressiu, i no simplement manipulador del grupclasse; aspecte que sovint s'oblida. La dinàmica de grups ens ajudarà a comprendre’n l'estructura i les dificultats per arribar a dur a terme una relació «afectiva i sincera», aprofitant els canals possibles de comunicació i així poder transformar, si s’escau, el sistema de relació de la classe. Concretament, el grup-classe ens ajudarà a comprendre les dificultats que hi ha de relació i comunicació en petit i gran grup, des d'un punt de vista de relació primària, supeditada a les relacions merament formals, que sovint resulten fictíciament primàries.

No podem oblidar que el grup-classe és un element important en el procés educatiu i que és condicionat per la institucionalització del sistema educatiu, i pel context social en què es desenvolupa, dirigit pels planificadors de l'ensenyament i determinat per les directrius de la política educativa.

Per altra banda, la naturalesa del grup-classe es pot descriure de diferents maneres; una d'elles pot ser la utilitzada per Bany & Johnson que defineixen el grup-classe com una estructura sociopsicològica en què estan interaccionades les característiques socials i psicològiques, amb tipus d'agrupaments formals i informals. Cal dir que té característiques de grup primari,