Sociologia de l'Economia: Classes Socials, Estratificació i Conflicte

Sociologia de l'Economia

L’economia és el sistema d’accions socials per mitjà del qual una col·lectivitat satisfà les seves necessitats de consum de béns. L’economia és la ciència social que estudia aquest sistema específic. La sociologia de l’economia estudia les interrelacions d’un sistema econòmic amb la societat que el posa en pràctica. No interessa el fenomen econòmic, en si mateix, fent abstracció del grup humà, sinó al contrari, el que interessa a la sociologia de l’economia són els aspectes socio-culturals de la producció de béns. Més en concret, estudia els fenòmens següents:

• Els aspectes econòmics de l’accés del govern d’un grup social.
• L’impacte que els nous mètodes de producció causen sobre la família tradicional.
• L’alienació del treball.
• Els aspectes de la lluita de classes que tenen motius econòmics.

Dins de tots els fenòmens dependents de l’economia, la sociologia es fixa en dos de principals: la divisió del treball, és a dir, la distribució de les accions econòmiques i dels beneficis en la col·lectivitat, i l’estratificació social.

L'Estratificació Social

a) Naturalesa i trets principals: els éssers humans no són sempre iguals. En primer lloc, hi ha la desigualtat natural. En el món animal, aquestes diferències poden crear jerarquies naturals. Aquestes diferències només són un element més en el sistema que s’anomena estratificació social, això és el procés pel qual una societat determinada queda dividida en diversos agregats, cadascun dels quals té un diferent grau de prestigi, propietat i poder, que cada agregat rep el nom d’estat. Per exemple, a les societats capitalistes són les classes socials. Cada sistema estratificacional és diferent de l’altre.

b) Les classes socials: és un mot que prové de la tradició Marxista però que ha estat assumit per les ciències socials. És un agregat de famílies que participen d’un privilegi igual segons els criteris de valoració que prevalguin dins el sistema estratificacional, i segons la seva posició dins el sistema de divisió social del treball.

Alguns sociòlegs com Pitrim Sorokin les han caracteritzades per un conjunt de trets. Així, les classes socials són col·lectivitats:

1. Legalment obertes però en realitat semi-closes.
2. Solidàries.
3. Antagòniques entre elles.
4. Gairebé organitzades encara que no la disposin formalment.
5. Semi conscients de la seva unitat i existència.
6. Són característiques de la societat moderna occidental.
7. Unides per llaços ocupacionals.

Aquesta definició és vàlida però sense oblidar les bases econòmiques d’aquest estrat. S’ha d’afirmar que les classes socials són semi-closes, això vol dir que l’accés als individus de les classes més altes és molt difícil. L’endogàmia demostra el tancament relatiu que hi ha entre la classe i la família. Inclús en les societats industrialitzades, que són les més obertes, la tendència és que les parelles provenen de famílies del mateix estatus. Un percentatge molt elevat d’individus contreu matrimoni dins de la pròpia classe. L’endogàmia, aquí, demostra que les famílies pertanyen a la mateixa classe. Aquesta interacció entre iguals es pot veure en les institucions classistes.

c) La consciència de classe: segons Karl Marx, la consciència de classe és la transformació dels interessos objectius en subjectius. Aquests fins de l’acció queden explícitament formulats per part dels seus membres. Per això, la consciència de classes és fonamental per la lluita de classes. Cada classe social disposa dels seus instruments per defensar els seus interessos.

d) Dinàmica de les classes: mobilitat i conflicte

Les classes tenen un cert grau de capil·laritat perquè a un individu li és possible lluitar per sortir d’una classe i deixar d’identificar-se. La mobilitat social vertical és el canvi que es produeix en l’estatus d’una persona quan puja o baixa, d’acord amb això pot ser ascendent o descendent. El volum de la mobilitat varia de societat en societat. Per exemple, una societat d’estructura classista que conté trets feudalitzats, té un volum de mobilitat més baix i és més difícil que en una societat industrialitzada.

D’altra banda, les classes dominants perpetuen el seu domini amb l’educació, el manteniment dels drets d’herència i un alt grau d’endogàmia. La lluita de classes emergeix quan el grau de mobilitat és insuficient per aturar i resoldre els conflictes que es deriven d’una societat en què la divisió del treball i l’alienació impliquen desigualtat i explotació d’una majoria per part d’una minoria i al seu favor.