Sociologia: La dimensió social de l'ésser humà

Grup Social: conjunt de persones que tenen els següents aspectes en comú:

• Mantenen relacions de manera constant i activa
• Ha d’haver un sentiment de pertinença
• Han de tenir objectius i creences compartides/similars.

Grups de referència: Són grups socials als quals no pertanyem però ens influencien en la nostra vida. Cada grup de referència aporta valors diferents i aquests poden ser positius o negatius, per tant, cadascú jutga com vol el seu grup de referència.

Rol o Paper Social

Estatus: Jerarquia/ importancia

Procés Socialització: Serveix per integrar i adaptar un individu a la societat en la que viu, fent que adopti la seva cultura. Pot ser de dues maneres:

• Pot ser transmitint un conjunt d’habilitats, coneixements o creences.
• O bé interioritzant formes de pensar, valorar i comportar-se, per fer que l’individu senti que aquella és la seva manera de ser.

Agents de socialització:

• Primaris: La família és el principal agent de socialització ja que són les persones amb les quals passem més temps i des de ben petits ens van transmetent les seves idees i els seus valors. L’escola Els amics, sobretot a l’adolescència, i els mitjans de comunicació. (família, escola, amics, mitjans de comunicació)
• Secundaris: Aquests agents apareixen quan tens certa autonomia dins la societat. Aquests agents els esculls tú mateix i no t’aporten tanta influencia com abans. Podem trobar agents així dins la política, la religió, l’educació…

Grups comunitaris

Estan formats per un nombre reduït de persones les quals tenen un vincle molt potent, i la divisió social és igualitària.

Grups associatius

Consta de més membres, els sentiments no tenen gaire pes i trobem una gran diferencia en la divisió social (partits polítics)

Model de família tradicional

Avui dia, el model tradicional és la família monògama, on hi ha el pare, la mare i els fills si es que en tenen. El conjunt es denomina família nuclear. Si afegim els avis, tiets, cosins, llavors esten davant d’una família extensa.

Noves formes de família

Als darrers anys han hagut una sèrie de canvis sociològics, legislatius i morals que han fet que el model de família tradicional variés. Aquests canvis són:

• Hi ha llibertat a l’hora d’escollir parella, és a dir, les persones no s’ajunten per interès, sinó perquè s’estimen.

Noves formes de familia són:

• Família Monoparental: està formada per un progenitor i els seus fills, encara que també per parelles separades i o que no volen tenir una relació de debò.
• Família Homoparental: està formada per dos progenitors del mateix gènere, dos homes o dues dones.
• Família Reconstruïda: està formada per un o dos progenitors que estan divorciats, o són persones vídues, que aporten els seus fills a una nova relació amb les mateixes condicions.

Ètica

Ética: Branca de la filosofia que reflexiona sobre el bé i el mal amb l’objectiu de crear un codi moral.

Fet o Acció Moral: És tot acte moralment qualificable realitzat per una persona de forma lliure, conscient i voluntària que tingui una incidència social, és a dir, a d’afectar als altres d’alguna manera.

Tota acció moral ha de ser una decisió lliure, conscient i voluntària.

• Lliure: La persona ha de ser tindre diferents alternatives , i a més, a de ser capaç d’escollir-les.
• Conscient: Si ho fem de manera incoscient, tenim un lapsus, estem sota hipnosis no ens poden jutgar. Si perdem la consciència, i tenim un accident no seriem responsables. Si hi ha manca de consciència, per exemple, els malalts mentals, que no interioritzen codis morals tampoc els podem jutgar.
• Voluntària: La persona ha de prendre la decisió per convicció íntima i ningú el pot obligar. S’exclouen els actes reflexos.

Les característiques que diferencien les accions morals dels demés actes són:

• Racionalitat: A diferència del animals, utilitzem la raó/no ens guiem pels instints
• Llibertat: Al no tenir instints, tenim una elecció entre diverses opcions posibles, i per això la llibertat sempre estarà present.
• Responsabilitat: Som responsables dels nostres actes, ja que a l’hora d’escollir, deliberadament escollim l’acció. Així ens convertim en persones que han de respondre o retre compte dels seus actes davant els altres.

L’estructura de l’acció moral es la següent:

• Motiu: Allò que ens impulsa a actuar Per què hem actuat així?
• Intenció: És la consciència de la finalitat que es persegueix, que preten anticipar-se al resultat que es volia obtenir. Respon a: Quin objectiu perseguim actuant així?
• Mitjans: Medi per on es porta a terme l’objectiu. Respon a: Com he actuat? Enganys, mentires, amagar la veritat, etc.
• Resultat: És la realització o plasmació de l’objectiu. No sempre es correspon amb l’objectiu inicial.
• Conseqüències: És la manera de com aquest resultat afecta als altres i a un mateix. Poden ser previsibles o no, pèrò s’han d’intentrar preveure per minimitzar danys.