Què és la Sociologia? Definició, Principis i Perspectiva

Què és la Sociologia?

És una forma diferent, i poc habitual, d’apropar-se a la realitat i de fer-se preguntes sobre ella. Pensar de forma diferent, posar tot en dubte fins i tot el que donava per cert. Aporta eines i informació, ens obliga a reflexionar sobre coses que habitualment no tendeixo a pensar.

Tres regles bàsiques de la sociologia:

1. Les coses són com són, i no necessàriament com a mi m’agradaria que fossin.
2. Sí, les coses són com són, però no són el que semblen “les aparences enganyen”.
3. Les coses són com són, però podrien ser diferents. Les coses no són eternes, poden variar.

Principis de la sociologia:

1. Allò que es defineix com a real, té conseqüències reals.
2. En la vida social ens passem el temps posant etiquetes als altres (“les etiquetes diuen més de l’etiquetador que de l’etiquetat”).

Imatges d’un sociòleg:

• Treballa a favor dels altres: Les informacions del sociòleg tant poden ser beneficioses com perjudicials per la societat.
• Reformador social: Treballa més per canviar la societat que per ajudar.
• Com a enquestador: Les enquestes són útils per manipular opinions, perquè és molt criticable la interpretació final que s’hi dona.

Tipus d’enquesta:

1. Preguntes objectives amb dades fiables.
2. Preguntes objectives amb dades no fiables. La manera de formular la pregunta condiciona la resposta. Les enquestes són vàlides si en tenim en compte les seves limitacions i ambigüitats.

Tipus ideal (del sociòleg):

No és una fotografia de la realitat, s’assembla més a una caricatura de la societat. Si està ben feta, permet identificar la persona. No descriu la realitat, però ens ajuda a comprendre-la.

Què ens ajuda a dibuixar el “tipus ideal”? Trets essencials que ha de tenir un sociòleg:

• Comprensió de la realitat social.
• Comprensió feta des d'una disciplina científica; amb unes regles determinades.
• Les teories serveixen per fer-nos preguntes i per interpretar. No es pot fer sociologia sense teoria.
• El coneixement teòric busca la objectivitat, les coses són com són.
• Les interpretacions que es puguin fer les he de tenir molt en compte, són el meu problema però no són problemes socials.
• La metodologia és indispensable, no puc treballar sense un mètode.

Perspectiva sociològica:

• Parcial: Necessita de la resta del món. La sociologia no es basta ella sola. La realitat és estudiada per tothom (sociòlegs, economistes...) l’únic que canvia és la perspectiva. Els coneixements són fragmentaris, i per això necessito dels altres.
• Crítica: La sociologia no pot aturar-se davant de cada aspecte. Cap aspecte és intocable. Berger diu que a la sociologia li interessen tant les concepcions oficials com les no oficials.
• Desemmascaradora: Tothom va “maquillat”, amb una careta per la vida, anem emmascarats. Si volem conèixer hem de desemmascarar les coses, és una eina necessària per aprendre; he d’arribar a les coses tal com són. La sociologia no es conforma amb les funcions manifestes de les accions, vol saber a més a més les funcions latents de les accions; és a dir, conèixer més en profunditat.
• Relativitzadora: Allò que és veritat en una època, és mentida en una altra. Hi ha models socials diferents però que jo he de complir les regles del meu model, no puc canviar-lo.

Què és la societat?

La societat és la nostra experiència amb la gent que ens envolta en el marc de la vida quotidiana. La societat és el context de totes les meves experiències. No puc tenir cap experiència sense que els altres estiguin presents d’alguna manera. Per exemple, somiar. Això va des del naixement fins a la mort, totes les experiències són socials.

Acció social o situació social:

Una acció social és aquella on els actors orienten recíprocament accions. Per ser persona necessito experiències fetes amb altres, on m’ensenyen la significació de les paraules. Això afecta a les nostres maneres de sentir i de pensar, estan condicionades.