La sociologia de la conformitat i la desviació social

La conformitat i l'ordre social

La conformitat la podem descriure com una mena d’adoctrinament que influencia la manera d’accionar i comportar-se dins la societat. Aquest fenomen ens empenta a voler encaixar dins la civilització. És per això que canviem les nostres conductes, aparences i decisions. Ens regim, per tant, per una mena de normes i lleis que ens cohesionen dins un col·lectiu. Aquest fenomen sosté les tradicions, la cultura i les normes bàsiques de convivència que, se suposa, la faciliten.

L'anòmia segons Durkheim i Merton

Durkheim afirma que l’anòmia es produeix quan hi ha absència de normes i, per tant, hi ha desordre. Quan els vincles socials es debiliten, la societat perd la seva força per integrar i regular adequadament els individus, generant llavors fenòmens socials tals com el suïcidi.

Merton, però, defineix l’anòmia com la diferència entre les normes que t’han ensenyat i aquelles en les quals et trobes realment. Exemple: si estudies aconseguiràs feina i tindràs una vida estable, quan en realitat acabes la carrera i no és veritat.

El fenomen de la desviació social

Consisteix a transgredir la norma o normes socials majoritàries. Es pot interpretar de manera estadística o normativa:

• Termes normatius: Es pot parlar amb un to negatiu. Exemple: "No ets normal per tenir alguna disfunció". A diferència dels judicis estadístics, els normatius porten un rerefons moral.
• Termes estadístics: Es fa des d'un punt de vista objectiu, descriptiu, mèdic o psicològic. Exemple: L’estudi de per què els drogodependents acaben en aquella situació.

Encara que fan servir el terme "desviat social", continua contenint un punt de vista normatiu. Per norma general, la sociologia entén el fenomen de desviació social de forma objectiva, descriptiva i sense judicis de valor, encara que algunes escoles sociològiques utilitzen termes subjectius.

Interpretació positiva i negativa

La desviació social es pot interpretar de dues formes:

• Positiva: Trencar les normes socials de forma constructiva. Revolucionar-se, manifestar-se, fer vaga o no anar a l'escola amb la finalitat de fer alguna millora social.
• Negativa: Per exemple, quan una dona decideix no tenir fills i se la jutja com a egoista o s'afirma que no s’ajusta a la naturalesa humana (antinatural).

Si la cohesió i l’ordre social són transgredits, es pot considerar tant negatiu com positiu. Exemple: La violència armada per termes polítics es pot considerar positiva en certs contextos, però en altres àmbits pot ser negativa. Una transgressió de la norma pot ser legal o il·legal. Exemple: Matar algú és una transgressió il·legal, mentre que un home que es maquilla seria una transgressió de la norma social (però legal). També hi pot haver transgressions amb continguts ètics o sense.

Principals teories sociològiques

Funcionalisme

Amb Durkheim i R. Merton com a màxims exponents. A l'obra "El suïcidi", l'anòmia es descriu com l'angoixa per desorientació, com per exemple en escollir els estudis. Les estrictes normes antigues, encara que eren masclistes o sexistes, donaven una seguretat a la societat. En canvi, avui en dia, a causa de la llibertat i la desfeta d’aquelles normes, la societat no té seguretat ni sap què vol fer.

Com entén la desviació el funcionalisme?

La idea essencial del funcionalisme (que sempre busca l’ordre social) és que la desviació és un fenomen relatiu a la cultura. Depèn de la cultura que t’envolta que les teves conductes es denominin desviades o no. Exemple: si vius a Espanya no és estrany no portar vel; en canvi, pot ser considerat estrany a Qatar. El fenomen és relatiu a la cultura hegemònica dels poderosos, que són els que tenen la major influència.

Aspectes positius de la desviació segons Durkheim i Merton:

• Augmenta la cohesió social.
• Promou la lluita.
• Reforça els valors dominants.
• Pot ser l’inici d’un canvi social cap a millor i desenvolupa el progrés.

R. Merton també descriu la desviació com un desajust entre objectius socials desitjables i mitjans inexistents o recursos escassos. Exemple: una persona de classe obrera no té el poder econòmic per assolir les expectatives socials i, per tant, pot recórrer a robar.

Aspectes negatius o crítiques al funcionalisme:

• Hi ha conductes que semblen universals i objectivament desviades (Exemple: l'assassinat).
• No sempre hi ha consens en els valors; no tothom comparteix els valors hegemònics (Exemple: l'ocupació d'una casa).
• Els poderosos també poden ser desviats si cometen actes criminals.

Interaccionisme simbòlic

Té a veure amb la teoria de l’aprenentatge i la de l’etiquetatge, ja que en ambdues la desviació ve determinada per l’entorn:

• Teoria de l’aprenentatge: La desviació social s'aprèn en determinats entorns.
• Teoria de l’etiquetatge: Els fenòmens socials són construccions basades en estereotips (Exemple: "perroflauta"). No és la conducta en si la que és desviada, sinó la interpretació subjectiva que en fa la societat.

La profecia autocomplerta

L'individu actua segons l'etiqueta rebuda, reforçant la conducta. El procés és: Etiqueta → Estigma → Reforç de la conducta. Exemple: La "medicalització" de la desviació, on s'atribueixen etiquetes neutres que amaguen judicis morals.

Crítiques a l'interaccionisme:

• No tot és una construcció social; hi ha conductes sempre desviades (Exemple: violar menors).
• L'etiqueta es pot dissuadir.
• L'esquerra política diu que camufla l'estructura social.
• La dreta política considera que hi ha massa comprensió cap als desviats.

Marxisme: Teoria del conflicte

El marxisme es pregunta: qui decideix què és una conducta desviada? Això depèn de la distribució desigual del poder. El valor dominant a la societat modifica com visualitzem cada sexe, ètnia o raça.

Crítiques al marxisme:

• En societats més igualitàries també hi ha desviació (Exemple: Dinamarca).
• Existeixen lleis a favor de l'Estat del Benestar creades a favor del poble (sanitat, educació, lleis de gènere), no només dels poderosos.

Teoria feminista

S’expressa a través de la crítica a les teories sociològiques tradicionals:

• Oblit de la perspectiva de gènere: No se li dona la mateixa importància (Exemple: la revictimització en denunciar una violació).
• Sexisme: La mateixa conducta es jutja diferent segons el gènere (Exemple: "lligón" vs "guarra").
• Paternalisme: Es titlla les dones d'"histèriques" o "massa emocionals" per conductes que en els homes es considerarien racionals.