Sociologia: conceptes clau, socialització i globalització

Què és la sociologia?

La sociologia és una disciplina de coneixement que intenta explicar i comprendre els fenòmens socials. Té per objecte l’estudi de les societats humanes.

Què és la societat?

És la nostra experiència amb la gent que ens envolta.

Què és la interacció social?

És el procés mitjançant el qual una persona actua i reacciona en relació amb altres persones. La interacció social pot tenir un cert caràcter ritual i una profunda significació simbòlica.

Què és la imaginació sociològica?

La imaginació sociològica convida a comprendre allò que ens passa, no tant a partir dels nostres trets particulars, sinó pel context social que ens ha tocat viure. Ens permet posar en relació la nostra biografia personal amb la història del nostre país.

Quin és l’objecte d’estudi de la sociologia?

Segons Durkheim, els fets socials (formes de pensar i d'obrar, exteriors a l'individu i que estan dotats d'un poder de coacció en virtut del qual se li imposen). Segons Weber, les accions socials (qualsevol acció executada per un o diversos individus en funció de l’existència d’altres individus).

Quines són les dues orientacions bàsiques?

Microsociologia (branca de la sociologia que investiga la societat a partir de les seves unitats bàsiques) i la macrosociologia (branca de la sociologia que investiga comunitats grans i estructures socials generals). Són complementàries.

Quines són les disciplines afins?

Història i economia

Quina és la relació entre la sociologia i la modernitat?

La sociologia només és possible en societats modernes, plurals i tolerants que relativitzen els valors i ho fan de manera permanent.

Quina relació hi ha entre la sociologia i els temps de crisi?

La sociologia és una forma de comprensió típica de les societats plurals i avançades i neix en un context de crisi i de profunda mutació històrica.

Quins són els autors clàssics de la sociologia?

• Auguste Comte (positivisme i llei dels tres estadis)
• Herbert Spencer (teoria organicista i darwinisme social)
• Karl Marx (capitalisme i lluita de classes)
• Émile Durkheim (divisió del treball i especialització, solidaritat mecànica/orgànica, consciència col·lectiva, individualisme, anomia, fets socials)
• Max Weber (racionalització i desencantament del món)

Quin és l’origen de la sociologia?

La sociologia neix com un producte genuí i característic de la modernitat: revolució francesa, revolució industrial, revolució urbana, revolució dels transports, il·lustració, revolució democràtica, la creació de la burocràcia i de l’estat modern.

Què és la ciència?

Entenem la ciència com un tipus de coneixement estructurat de manera sistemàtica, que es basa en l’argumentació racional i la constatació empírica.

Què és el coneixement científic?

Conjunt de fets verificables i sustentats en evidència recollida per les teories científiques, així com l'estudi i l'elaboració de nous coneixements mitjançant el mètode científic.

Què és el positivisme?

És el sistema filosòfic basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens.

Quins són els límits de la ciència?

• Dificultats per fer pronòstics de futur.
• Dificultats en el camp de l’experimentació: problemes ètics i epistemològics.
• Dificultats per establir instruments de mesura i indicadors precisos. No tot es pot mesurar.

Què comporta el repte de l'objectivitat?

• L'investigador forma part de l'objecte d'estudi.
• No és fàcil aconseguir un nivell d'objectivitat plena.
• El científic ha de fer un esforç important per distanciar-se.

Quines són les principals característiques de la sociologia?

• És una disciplina teòrica.
• És una disciplina científica.
• És una disciplina empírica.
• Es basa en la neutralitat valorativa.
• Comporta una perspectiva parcial.
• Es preocupa per la terminologia.
• És una perspectiva crítica i desemmascaradora. És una disciplina relativitzadora.
• La sociologia és una eina de coneixement.

Què és la socialització? És un procés o un producte?

La socialització és la fàbrica de la identitat. El procés de socialització és el procés mitjançant el qual l’ésser humà interioritza les maneres de pensar, de sentir i d’actuar pròpies del medi sociocultural al qual pertany. No només és el domini del llenguatge, sinó també la manera de sentir i relacionar-se amb el món.

A través d’aquest procés l’individu interioritza models culturals de la seva pròpia cultura. La socialització es produeix mitjançant processos de transmissió que poden incorporar els valors, creences i normes de comportament vigents en la seva cultura. És mitjançant l’educació que un llegat cultural es pot transmetre de generació en generació.

Pot ser que el resultat del procés sigui defectuós?

Sí, el Joker n'és un clar exemple.

Quina importància té la socialització per a la identitat personal?

La principal importància és que la identitat es crea en el procés de socialització; per tant, tot el que passi en aquest procés definirà en gran part la identitat de l’individu.

Quina importància té l’aprenentatge del llenguatge?

L’aprenentatge del llenguatge és molt important i bàsic per aprendre i incorporar comportaments comuns de la cultura en què et trobes. La llengua materna és la que, des de ben petit, t’ensenyen per tal que puguis començar el procés de socialització.

Quins són els principals agents de socialització?

Els principals agents de la socialització són la família, l’escola (primària, secundària i superior) i els mitjans de comunicació. Els altres significatius són persones amb qui l’infant tindrà relacions de dependència vitals i emotives; en canvi, els altres generalitzats són figures estereotipades amb les quals l’infant manté una distància afectiva.

Quines són les etapes del procés de socialització?

Les principals etapes són la socialització primària, la secundària i la mediàtica.

Quan comença i quan acaba? Quin és el moment decisiu? Aquest procés dura tota la vida; el moment decisiu és l’infantesa.

Com sabem que la socialització ha tingut èxit?

Observant si la persona s’ha integrat correctament a la societat.

Què és la resocialització? És la repetició del procés de socialització primària o la reestructuració de pautes socials en un nou context.

Què significa la desviació social?

Es refereix a persones que, tot i haver interioritzat un sistema de valors i unes normes socials, no les segueixen i es separen de la conducta comuna de la major part de la gent.

Es pot separar l'individu de la societat?

No; no podem entendre l’individu com un ésser aïllat i solitari. L'absència de vida social impedeix a l'ésser humà aprendre una sèrie d'habilitats bàsiques per a la vida en societat.

És més pertinent la noció d’individu o de persona?

És més pertinent fer servir la noció de persona, ja que cadascú de nosaltres pot interpretar un paper diferent dins la societat.

Què són les institucions? Què és una institució total?

Són les accions, pràctiques i corrents socials que tendeixen a cristal·litzar en usos i costums: cadascuna de les maneres de pensar, sentir i obrar que troba l’individu preestablertes en una societat determinada. Tota institució pot crear estructures estables (per exemple, la família).

Una institució total és un lloc de residència i/o treball on un gran nombre d'individus en la mateixa situació, aïllats de la resta de la societat, comparteixen una rutina diària tancada i administrada formalment.

Quines són les característiques de les institucions?

• Historicitat (tenen un origen).
• Rutinització (hàbits i costums importants en la vida humana).
• Jerarquia (ordre social jeràrquic).
• Coactivitat (imposen normes de comportament als individus).
• Legitimitat (justifiquen la seva existència; tenen autoritat moral).

Què comporta la cosificació?

Comporta convertir les institucions en coses, en fets naturals que semblen no dependre dels humans.

Què diu la teoria del rol?

La teoria del rol diu que els individus som actors i que, abans de sortir de casa, triem la màscara (rol) que interpretarem aquell dia. Els rols són les unitats bàsiques a partir de les quals es construeixen les institucions socials.

Què és l’estatus?

L’estatus és la posició que ocupa un individu dins l’estructura socioprofessional. La diferència entre estatus adscrit i adquirit és que el primer et ve donat per característiques d’origen, mentre que l’adquirit s’obté gràcies a l’esforç personal.

Què vol dir que els rols estan tipificats?

Significa que tenen unes pautes de comportament que orienten la conducta de cadascú.

Quina distinció hi ha entre rol i estatus?

El rol és més versàtil i cada dia decidim quin paper fer; l’estatus és més fix i depèn de factors socials més duradors.

Què planteja el model dramatúrgic de Goffman?

Goffman diu que el món és un teatre i tots som actors. Molts de nosaltres acabem creient-nos els rols que assumim.

Quines són les regions frontals i posteriors de la vida social?

Les regions frontals (front stage) són on actuem davant els altres; les regions posteriors (backstage) són on podem ser nosaltres mateixos, en el nostre propi món.

Es pot fer sabotatge de la vida institucional? Sí, i això sol provocar reaccions inesperades (per exemple, humor).

Quina diferència - des d'una perspectiva ètica - hi ha entre una acció social i una representació teatral?

La diferència està en que, quan actuem un rol en una acció social, no estem fingint: és la vida real i les conseqüències són reals, mentre que en una representació teatral es tracta d’una ficció convençuda.

Què són les institucions totals? Quins tipus existeixen?

Les institucions totals són llocs on es manté, sovint en contra de la seva voluntat, persones considerades perilloses o incapaces de cuidar-se. Aquests individus han de seguir un conjunt de normes imposades per la pròpia institució. Normalment hi ha una barrera física que els impedeix escapar.

Existeixen diversos tipus d'institucions totals:

• Institucions per tenir cura de persones incapaces de cuidar-se: residències d’avis, orfenats…
• Institucions per a la cura de persones considerades perilloses: hospitals psiquiàtrics, centres de leprosos, centres de tuberculosi…
• Institucions per a la protecció de la societat: presons, camps de concentració…
• Institucions per a tasques semblants a la feina: vaixells, internats, camps de treball…
• Institucions allunyades de la societat: monestirs, convents i altres claustres de caràcter religiós…

La globalització és un fenomen radicalment nou?

No, és el resultat d’un llarg procés històric molt lligat al procés de modernització.

La globalització és un procés evitable?

No; el nostre context geopolític difícilment és evitable, tot i que pot existir cert fre a la globalització.

La globalització comporta un procés d’americanització?

En gran part sí; no obstant això, la globalització implica una interdependència creixent entre totes les regions del planeta.

La globalització és un fenomen exclusivament econòmic?

No; la globalització és la suma de processos polítics, culturals, tecnològics i econòmics.

La globalització comporta la desaparició dels estats?

No necessàriament. Amb la globalització s’ha incrementat el nombre d’estats, però aquests han perdut sobirania sobre part del seu territori i capacitat d’actuació.

La globalització és només macroestructural?

No exclusivament; també és una realitat propera que repercuteix en molts àmbits de la nostra vida íntima i personal (Giddens).

La globalització provoca uniformització cultural?

No, no s’han uniformat totes les cultures; sí que s’han donat més a conèixer mútuament i han circulat més per tot el món.

Mentre els agents econòmics actuen a escala global, els polítics actuen localment?

No necessàriament.

La globalització posa en perill la continuïtat del planeta?

La globalització no posa en perill el planeta com a tal, però sí que pot amenaçar determinades espècies o ecosistemes; per exemple, la contaminació de les aigües per part dels vaixells de càrrega posa en perill les espècies marines.

Què és la globalització?

Procés en el qual es produeixen intercanvis de tota mena entre països diferents.

Quin és l’origen de la globalització?

El procés de globalització és molt antic, però el terme globalització es va popularitzar després de la caiguda del mur de Berlín.

Què és l’estatisme metodològic?

És quan l’estat exerceix un domini i control sobre un determinat territori.

Què és el globalisme? Quins perills comporta?

El globalisme és una ideologia que pretén condicionar l’evolució de la globalització; pot comportar riscos quan prioritza interessos d’alguns actors per sobre del bé comú.

Què diu la teoria del caos?

La teoria del caos sosté que un petit error o una variació en un sistema pot desencadenar efectes grans i difícils de preveure a escala global (per exemple, la difusió d’una pandèmia com la COVID-19).

Què diu la teoria de la societat en xarxa?

El fenomen global ha donat lloc a una societat en xarxa: les xarxes socials permeten estar connectats diàriament amb gent d’arreu i mantenir relacions malgrat la distància física.

En quina mesura les TIC han contribuït a la globalització?

Les TIC han accelerat i agilitzat el procés de globalització i han permès la comunicació telemàtica entre països en tot moment.

Què és la família?

La família, en sociologia, és una institució important i especialment remarcada pels joves i adolescents. Les principals funcions són: procurar afecte, estabilitat i suport emocional, sobretot als fills.

Quins canvis ha patit la institució familiar?

S’ha modificat l’estructura interna i les formes de relació han esdevingut més dinàmiques i flexibles. Les causes d’aquests canvis estan relacionades amb l’evolució de la societat.

Quin és el paper de la parella en el nucli familiar?

El paper de la parella és preservar la seguretat dels infants i procurar-los les necessitats bàsiques. L’amor en el vincle matrimonial és clau perquè ofereix un exemple d’unió i estabilitat als fills, evitant malestars familiars.

Quin és l’origen del patriarcat?

El patriarcat és un concepte antropològic que resalta el domini de l’home. Hi ha investigacions que situen orígens antics (per exemple, en societats mesopotàmiques). La crisi del model patriarcal ha comportat canvis en la viabilitat i les formes de la família actual i l’aparició de nous models familiars.

Quins tipus de masculinitat existeixen segons Connell?

Segons Connell existeixen masculinitats hegemòniques, masculinitats conservadores i masculinitats subordinades.

Quina diferència hi ha entre sexe i gènere?

El sexe són les característiques biològiques que diferencien homes i dones i que permeten la reproducció. El gènere són les característiques socials, culturals i psicològiques assignades a homes i dones que regulen els rols i expectatives socials.

Com influeix la socialització en la identitat sexual?

El procés de socialització contribueix a la formació de gustos i preferències; amb el temps, les persones van coneixent-se i descobrint la seva identitat sexual i els rols de gènere que interioritzen.

Per què el feminisme reclama igualtat de gènere?

Tot i que homes i dones poden ser diferents, això no implica superioritat. El feminisme reivindica la igualtat de drets i oportunitats perquè històricament les dones han estat subordinades i amb menys accés a drets i privilegis.

Quines característiques té la família plàstica?

La família plàstica manté una estructura inestable i canviant en un context de desinstitucionalització i forta individualització; les persones es reapropien del dret a modelar, desconstruir i reconstruir la seva pròpia família dins d’un ventall plural i socialment acceptat d’opcions.

Quins tipus de família convencional existeixen?

Els tipus convencionals són la família nuclear i la família extensa. La família extensa inclou més generacions o diversos nuclis parentals; la nuclear solament consta de cònjuges i fills.

Quin és l’origen etimològic del terme "educació"?

El terme educació prové del llatí i té connexions etimològiques amb verbs que signifiquen guiar o criar; en sentit literal es pot traduir com "guiar des del davant".

Quina concepció antropològica hi ha darrere d’una pedagogia?

L’educació va lligada a una noció idealitzada de l’ésser humà i del seu paper en la societat. És el fruit d’un procés social condicionat pel moment històric i pel context cultural.

Quins sistemes educatius han existit al llarg de la història?

S’han distingit societats preindustrials i industrials. En les primeres no existien escoles formals i gran part de la població era analfabeta: es practicava l’aprenentatge de la vida quotidiana. A les societats industrials apareixen les escoles, la figura del mestre i de l’alumne, i l’educació formalitzada per preparar la vida laboral.

Quines són les principals funcions del sistema educatiu?

• Funció econòmica: preparar les persones per a la seva integració en el món laboral.
• Funció cultural: formar la persona per conèixer el món en una societat global.
• Funció personal: desvetllar les qualitats i competències de les persones.

Quins són els principals paradigmes sobre l’educació?

Alguns paradigmes són:

• Funcionalisme: l’educació prepara els estudiants per a professions que encaixen amb les seves aptituds.
• Sociologia del conflicte: el sistema educatiu no ofereix igualtat d’oportunitats i afavoreix les classes privilegiades.
• Interaccionisme simbòlic: l’educació com a procés continu d’interacció social.

Quines són les causes de l’abandonament i el fracàs escolar?

L’alumnat de classe baixa tendeix a fracassar en major mesura; les causes inclouen males condicions a casa, valors familiars i l’acceptació d’un nivell cultural baix o d’un treball familiar amb poc capital cultural.

Què és la reproducció social i cultural?

És un bagatge cultural (capital cultural) de les classes dominants que col·loca en avantatge els qui en disposen i perpetua desigualtats socials i culturals.

Quins tipus d’educació existeixen?

N’hi ha tres tipus:

• Educació formal: aprenentatge institucionalitzat i intencional amb una estructura cronològica i certificacions.
• Educació no formal: aprenentatge intencional que es dona fora de l’àmbit escolar (cursos, tallers, formació contínua).
• Educació informal: aprenentatges espontanis en la vida quotidiana a partir d’interaccions amb l’entorn.