La sociologia: una ciència social per comprendre la realitat i la societat

La sociologia: una ciència social per comprendre la realitat i la societat

La sociologia és la ciència social que estudia la realitat social, les societats, hi ha com dos àmbits, l’estructura de la societat i el desenvolupament de la societat. La sociologia analitza i estudia. Característiques:

• Crítica racional de la societat:

  Desafia el sentit comú i qüestiona els nostres prejudicis i suposicions.

• Ciència empírica:

  Perquè les hipòtesis venen de l'observació de la realitat social i la verificació empírica. Busquen objectivitat científica.

• Ciència oberta:

  Examina i comprova les proposicions i té una metodologia objectiva. Busca la veritat mitjançant la recerca de fets socials.

• Disciplina amb orientació quantitativa i qualitativa:

  El qualitatiu inclou descripcions i explicacions de conductes, situacions i subjectes i pot incloure el relat dels participants. La quantitativa utilitza variables que es poden representar amb valors numèrics i permeten buscar relacions amb l'anàlisi estadístic.

• Ciència aplicada i professió:

  Els sociòlegs es dediquen a l'anàlisi, la planificació i la millora de la societat. L'ofici de sociòleg consisteix en destruir la percepció que tenim de la realitat.

Avantatges de la perspectiva sociològica:

• La perspectiva sociològica és una manera de pensar, una mirada crítica que posa en qüestió fenòmens en què ningú fa esment. Han de deixar de banda les ideologies.

• Forma de pensar les coses de forma diferent: dubtar del coneixement rebut per qüestionar la validesa dels nostres judicis i suposicions.

• Permet avaluar les oportunitats i les limitacions de les nostres vides: els processos socials afecten les nostres accions i decisions.

• Demana que participem en la vida social i que comprenguem les conseqüències de les nostres accions: desvetlla oportunitats i dificultats.

• Ajuda a prendre consciència de les diferències culturals: qüestiona valors, normes, forma de treballar i d'educar als fills.

La societat és el conjunt d'individus que comparteixen conductes i cultura i que es relacionen interactuant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat. A més sovint comparteixen objectius comuns.

Evolució històrica del pensament sociològic:

Aquesta apareix per les transformacions socials que van tenir lloc a Europa durant els S.XVIII i S.XIX:

• Revolució industrial: es van haver d'afrontar problemes com les migracions del camp a la ciutat, el naixement de la classe obrera, els conflictes laborals i la pobresa.

• Revolució francesa: al acabar amb la monarquia absolutista els ciutadans van demanar més drets socials, polítics i econòmics i llibertats individuals. Els pensadors van haver d'explicar aquests canvis.

Els fundadors de la sociologia:

• August Compte:

  És qui va encunyar el concepte de sociologia al 1838 per explicar com és i com funciona una societat. Dona importància al desenvolupament científic. Va proposar una reforma social basada en una filosofia científica. Ell és positivista. Creu en 3 etapes del desenvolupament humà:

  • Mitològica o teològica: l'ésser humà viu desorientat davant els problemes de l'existència i busca una resposta fora d'ell mateix. Propi de l'edat infantil.

  • Metafísica: L'ésser humà recorre a les idees metafísiques o abstractes.

  • Positiva: la ciència tracta d'explicar la realitat a partir dels fets observables i anhela descobrir les lleis que regeixen l'ordre i el progrés social. Edat adulta.

  Divideix la física social en estàtica i dinàmica. L'estàtica estudia l'ordre social i les estructures sobre les quals s'aixeca, com la sociabilitat humana, la família i la divisió del treball. La dinàmica reflexiona sobre la divisió del treball.

• E. Durkheim:

  És el pare del positivisme sociològic. Gràcies a ell, la sociologia entra a la universitat i crea les regles del mètode sociològic. Segons ell, hi ha uns fets socials, uns objectius i parla de societat i no d'individus. Intenta descobrir les causes de les accions socials i pot servir per millorar la societat. Adquireix coneixement social mitjançant l'anàlisi objectiva de la informació. És el que es pregunta per què la gent es suïcida, ell no es basa en especulacions, sinó en la recollida d'informació. Diu que el suïcidi està relacionat amb la vida de grup.

• Karl Marx:

  La transformació social depèn de causes econòmiques. Per ell, tot s'explica a partir de la lluita pel poder i la lluita de classes (propietaris i treballadors). Es basa en el materialisme històric, que diu que les societats s'han de veure com el producte de les estructures socials (com dos pisos on el de sota és l'economia que produeix coses socials: política i religions). Per analitzar les societats, té en compte l'economia.

• Max Weber:

  Segons ell, la sociologia ha d'estudiar com els individus formen la societat. Ell és individualista. Està en contra de la visió positivista i del materialisme històric. Veu absurd parlar de societat sense parlar d'individus. Per a ell, els individus formen part de la societat i actuen segons els seus valors i sentiments.

Parla d'acció social, fem les accions socials per algun motiu i per això no són regulars. Accions socials (les raons es poden donar a la vegada):

• Raó als fins

• Raó als valors

• Tradició

• Sentiments

Diu que si donem importància als valors, podem explicar per què a les societats del centre d'Europa hi havia industrialisme i creixia el capitalisme. Diu que aquest es va desenvolupar perquè va créixer el claudinisme, que és allò de 'estem a la terra per treballar' i com més béns materials, és una mostra de que Déu t'ha escollit com a persona triomfadora.

Z.Bauman:

Defineix els canvis socioculturals del s.XX com el pas de la modernitat sòlida a la modernitat líquida. Dona la seva visió de l'Holocaust com a conseqüència de la modernitat. Critica la globalització i el consumisme. Utilitza 'modernitat sòlida' per definir la manera de viure d'una societat ordenada, racional i estable, de fronteres rígides i temps congelats, que es fonamenta en les conquestes i la fàbrica fordista. La 'modernitat líquida', en canvi, es caracteritza per estar en moviment sense un centre de gravetat. És una època de canvis i transitorietat.

Metodologia:

Mètodes:

• Històric: s'ha d'estudiar el fenomen al llarg del temps. Canvis del passat que influeixen en l'actualitat.

• Comparatiu: Busca semblances i diferències entre les situacions socials comparades. S'estudien altres societats.

• Crítico racional: Escola de Frankfurt.

• Quantitatiu: és positivista.

• Qualitatiu: és interpretatiu.

Hi ha 3 perspectives sobre la metodologia:

• Positivista (quantitativa): concep la realitat com a única i objectiva, observable, mesurable i quantificable. Utilitza el mètode experimental i busca les causes que produeixen els fenòmens socials. Busca relacions estadístiques.

• Constructivista (hermenèutica): no busca entendre les causes dels fenòmens socials, sinó comprendre'n el sentit, és a dir, interpretar el sentit de les experiències humanes. La realitat social és produïda per les activitats humanes. Utilitza tècniques qualitatives.

• Crítica: Vol desemmascarar la ideologia i vol aconseguir una consciència emancipada, orientada a investigar la dominació, el poder i les desigualtats socials.

Postures epistemològiques i recerques:

• Objectivisme: coneixement com a interpretació directa de la realitat i la reacció de l'individu envers el medi.

• Constructivisme: coneixement és una construcció de l'experiència i considera els individus proactius, planificadors i orientats amb finalitats.

• Recerca quantitativa: es fa mitjançant escales, tests i qüestionaris, són basats amb la estadística i no assoleixen ni la precisió ni la predicció de les ciències naturals. Els valors no es poden quantificar.

• Recerca qualitativa: es fa mitjançant entrevistes, grups de discussió, s'utilitzen els discursos, les vivències i les experiències. No busca generalitzar sinó comprendre el sentit dels esdeveniments.

Funcionalisme:

És un corrent teòric en les ciències socials on la seva perspectiva d'anàlisi de la societat és la societat com a sistema de subsistemes. Té un enfocament empirista.

George Simmuel:

És multicausalista, creu que tot té una mica de tot. És antipositivista, per ell la realitat no és objectiva, ni lineal ni progressista. Dona importància a la influència mútua entre societats i individus. Els individus produeixen els fets socials, creu que la ciència no pot estudiar les accions socials. Els individus creen la societat, però aquesta influeix en ells i els canvia. Exemple dels diners. Podem fer ciència de la forma social, perquè diu que hi podem trobar una regularitat, però no dels fets socials. És estructuralista, creu en estructures com la de la gàbia.

La sociologia del coneixement és una disciplina que estudia les relacions entre saber i entorn social, analitzant com es produeix i difon el coneixement, quins tipus de saber es privilegien, quina relació guarden amb el poder, la ideologia i les normes de la comunitat, com afecten les noves descobertes als grups socials i com influeix l'estructura general de la societat en el coneixement.

Curiositat:

Actitud que ha de tenir un sociòleg per poder estudiar les societats.

Capital cultural:

És el conjunt de coneixements que poden ajudar a la promoció social, un concepte encunyat per Pierre Bourdieu en analogia amb el capital social i el capital econòmic.

Secularització:

És la separació entre l'Església i l'Estat, procés en la direcció del secularisme. Es dona a la majoria dels països occidentals. La secularització és el resultat d'un llarg procés històric ple de tensions i d'incomprensions entre l'Estat i l'Església.

Demarquia:

Sistema democràtic en el qual s'escull el representant per sorteig.