Sociolingüística: La Minorització Lingüística i el Bilingüisme Social

La Minorització Lingüística: Definició i Conseqüències

És la situació d'una comunitat lingüística que s'ha vist forçada a ser bilingüe. Això porta a la substitució lingüística de la llengua subordinada si els parlants no hi posen remei, perquè la llengua dominant va ocupant poc a poc àmbits d'ús de la llengua del territori.

Dos Aspectes Clau de la Minorització

• Interferència Lingüística

  L'estructura de la llengua dominada es veu envaïda per vocabulari, fonètica, morfologia i sintaxi de la llengua dominant.

• Interposició Lingüística

  Les relacions entre la comunitat lingüística minoritzada i la resta de la humanitat es fan en l'idioma dominant.

  Exemples d'Interposició Lingüística

  • Els manlleus que passen de l'idioma minoritzat als altres sempre agafen trets fònics de la llengua dominant.
  • Les traduccions de llengües estrangeres es fan en la llengua dominant.
  • L'actitud de dirigir-se als desconeguts en la llengua dominant.

Diferència entre Llengua Minoritària i Minoritzada

• Llengua Minoritària

  Llengua amb pocs parlants (≠ llengua majoritària, amb molts parlants).

• Llengua Minoritzada (Llengua Feble)

  Llengua d'un territori que pateix una subordinació lingüística a una llengua dominant.

• Llengua Majoritzada (Llengua Forta)

  És la llengua subordinant que compta amb el poder polític per superposar-se a un territori que no és el seu.

  Factors que Afavoreixen l'Aprenentatge de la Llengua Majoritzada

  • Alfabetització obligatòria.
  • Presència en els mitjans de comunicació.
  • Mobilitat social.

La Mitificació del Bilingüisme Social

La comunitat lingüística catalana es veu obligada a ser bilingüe, i aquest bilingüisme social és mitificat pels anomenats bilingüistes.

La mitificació del bilingüisme no pretén altra cosa que presentar aquesta situació com estable i inamovible. És un intent d'emmascarar una situació conflictiva. Els bilingüistes consideren el bilingüisme social com a natural i defensen que algunes comunitats són bilingües. D'altra banda, duen els parlants natius de la llengua dominada a ser bilingües. El bilingüisme és una riquesa d'un individu, però a nivell social produeix situacions de discriminació, perquè l'absoluta igualtat de les dues llengües en un mateix lloc només és possible teòricament.

Normes d'Ús Lingüístic

Són normes que dictaminen quina llengua s'ha d'usar, quan i on. Són imposades com un fet social. Els parlants les compleixen sense adonar-se'n.

En una situació de bilingüisme social trobem dos usos:

• Ús Convencional

  S'adapta a les normes que imposa la societat. Exemple: dirigir-se a un desconegut en castellà (Interposició Lingüística).

• Ús Intencional

  Ús d'una llengua en un àmbit diferent al normal. Pretén assolir alguns objectius i és un motor de canvi. Exemple: demanar alguna cosa a un desconegut en la llengua pròpia.

Actituds Lingüístiques Davant el Conflicte

• Lleialtat Lingüística

  Resistència dels parlants d'una llengua dominada a l'abandó de la llengua. Aquesta actitud és necessària davant una situació de bilingüisme social per invertir el procés de substitució lingüística en normalització.

• Deslleialtat Lingüística

  És l'abandó de la llengua pròpia a favor d'una altra que consideren superior.

• Prejudicis Lingüístics

  Són valoracions negatives o positives sobre llengües de les quals es té una informació escassa. Són fruit de la ignorància i cal combatre'ls perquè estan en contra de la igualtat entre llengües.