Sociolingüística: Llengua, Societat i Contacte Lingüístic
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,27 KB
Llengua i societat
La sociolingüística se centra en els usuaris de la llengua i en les actituds lingüístiques que els mouen, els perjudicis que els afecten o en les variacions i registres que utilitzen.
Una comunitat lingüística és un grup humà que comparteix una llengua, unes normes d’ús i elements d’integració simbòlica. Gràcies a tot això, es mantenen cohesionats i es diferencien d’altres comunitats.
El domini lingüístic és el territori on habita una comunitat lingüística.
Un àmbit d'ús (l’ús lingüístic) és un seguit de situacions que estan relacionades amb uns usos lingüístics determinats.
Les actituds dels parlants poden afavorir la cohesió i la lleialtat lingüística de la comunitat o introduir perjudicis, contribuir a distorsionar el funcionament de la comunitat i fonamentar l’autoodi.
Contacte lingüístic
El monolingüisme no és la norma habitual en les societats humanes. Hi ha pocs estats que podem considerar monolingüistes.
El bilingüisme pot ser:
- Individual: Un parlant bilingüe és aquell que és capaç d’utilitzar dos codis lingüístics.
- Segons el grau de coneixement i ús: El domini de les llengües pot ser simètric o asimètric i pot dependre de les persones amb les què interactua el parlant i de la seva actitud.
- Segons la motivació i la forma d’adquisició:
- Motivació integradora: és la voluntat d’integrar-se en una nova comunitat.
- Motivació instrumental: és per expectatives socials o econòmiques que ofereix saber una llengua.
- Territorial: Una àrea amb unitat política però on hi ha dues zones diferenciades on s’utilitzen llengües diferents.
- Social: Afecta un col·lectiu dins d’una unitat territorial. L’alternança lingüística es regeix per unes normes d’ús sovint desequilibrades que fan que la tria lingüística sigui mediatitzada.
El bilingüisme és anomenat mite ja que en una societat bilingüe només ho són els parlants de la llengua minoritària. És per això que es diu que en la substitució lingüística el primer pas és el bilingüisme, encara que sigui una situació dinàmica i transitòria. Amb quatre generacions es pot substituir una llengua que en el seu moment era la d’ús dominant en un territori.
La diglòssia
Segons Ferguson, és una situació on una comunitat lingüística utilitza una varietat d’una llengua en l’àmbit familiar i una altra en l’àmbit formal.
Segons Fisherman, és un bilingüisme desequilibrat on una comunitat fa servir una llengua en l’àmbit familiar i una altra en l’àmbit formal.
La minorització lingüística
És el procés de pèrdua d’àmbits d’ús d’una llengua, de manera que la dominant (imposada) ocupa els àmbits de modernitat i progrés, mentre que la minoritzada queda restringida a usos informals.
Les llengües minoritàries no són llengües minoritzades, sinó que tenen pocs parlants. Cal recordar també que hi ha 7 o 8 llengües majoritàries al món.