Sociolingüística: Llengua, Societat i Bilingüisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Inglés
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,64 KB
Llengua i Societat: Introducció a la Sociolingüística
La sociolingüística és una disciplina fonamental per comprendre la complexa interacció entre el llenguatge i el seu context social. Aquesta secció explora els seus conceptes bàsics i la seva evolució.
Què és la Sociolingüística? Definició i Abast
La sociolingüística és la disciplina que estudia la relació que s'estableix entre la llengua i la societat, i l'anàlisi de l'ús lingüístic que se'n deriva.
Diferències entre Lingüística i Sociolingüística
La lingüística se centra en l'estudi de les paraules i l'estructura interna de la llengua, mentre que la sociolingüística posa el focus en les persones com a usuàries de la llengua i en com el context social influeix en el seu ús.
Orígens de la Sociolingüística: Dècada dels 50
La sociolingüística neix a la dècada dels anys 50, als Estats Units, com a camp d'estudi independent.
La Comunitat Lingüística: Característiques i Normes
Una comunitat lingüística és un grup humà que comparteix una llengua, unes normes d'ús i unes relacions que fan que es diferenciï d'altres comunitats lingüístiques.
Àmbits d'Ús de la Llengua: Contextos Socioculturals
L'ús d'una llengua varia significativament segons la diversitat de situacions amb què es troben els parlants.
Definició d'Àmbit d'Ús
Els àmbits d'ús són els diversos marcs socioculturals en què una llengua és usada: familiar, educatiu, judicial, dels mitjans de comunicació, etc.
Factors que Influeixen en els Àmbits d'Ús
Els àmbits d'ús depenen d'aquests factors:
- Categoria dels individus
- Tema
- Situació
- Intenció
Normes d'Ús Lingüístic: Regulació Social de la Llengua
Cada societat estableix quines varietats lingüístiques són les adequades a cada àmbit d'ús.
"Les normes d'ús són dictades i reforçades per una societat que les imposa d'una manera quasi irresistible, són impersonals, "semblen naturals". La gent les compleix i les fa complir sense adonar-se'n. Però en realitat han estat el resultat d'un joc de forces. Són sempre respostes i solucions a problemes pràctics, situacions en què cal triar entre diferents alternatives."
— LLUÍS VICENT ARACIL
Exemples de Normes d'Ús Lingüístic
- El cas del picard i l'occità a França.
- Amb els castellanoparlants, sovint es tendeix a parlar castellà.
- Amb els estrangers, se'ls parla castellà encara que sàpiguen català.
Actituds Lingüístiques: Impacte en la Cohesió Social
Les actituds lingüístiques poden ser de dos tipus:
- Les que afavoreixen la cohesió i la lleialtat lingüística de la comunitat.
- Les que introdueixen prejudicis que contribueixen a distorsionar el funcionament de la llengua i a fomentar l'autoodi.
Exemples d'Actituds Lingüístiques Prejudicioses
Alguns exemples d'actituds lingüístiques basades en prejudicis inclouen la creença que hi ha:
- Llengües aspres/dolces, fàcils/difícils.
- Llengües de cultura i primitives.
- Llengües superiors i inferiors.
El Contacte Lingüístic: Monolingüisme i Multilingüisme
Les comunitats lingüístiques no viuen aïllades, sinó en contacte directe constant. Aquesta interacció genera diversos fenòmens sociolingüístics.
El monolingüisme versus el multilingüisme. Cal destacar que el monolingüisme no és la norma habitual de les societats humanes.
Els únics estats a Europa amb una sola comunitat lingüística són: Portugal, Islàndia i Albània.
No s'ha de confondre el monolingüisme estatal amb l'acceptació d'una única llengua oficial, com és el cas de França.
El monolingüisme militant es refereix a una actitud a nivell del parlant que rebutja l'ús d'altres llengües.
La situació habitual és el contacte de llengües.
Fenòmens Derivats del Contacte de Llengües
El contacte entre diferents llengües pot donar lloc a una varietat de fenòmens, sent el bilingüisme un dels més destacats.
El Bilingüisme: Tipus i Manifestacions
Podem parlar de tres tipus principals de bilingüisme:
a) Bilingüisme Individual: Capacitat d'Usar Dos Codis Lingüístics
El bilingüisme individual es refereix a un parlant capaç d'usar dos codis lingüístics.
Tipus de Bilingüisme Individual
- Segons el grau de coneixement i d'ús: bilingüisme simètric o bilingüisme asimètric.
- Segons la motivació i la forma d'adquisició: bilingüisme integratiu o bilingüisme instrumental.
- Segons el grau d'especialització: bilingüisme ordenat i bilingüisme desordenat.
- Segons les funcions socials que el parlant atribueix a cada llengua: bilingüisme neutre o bilingüisme diglòssic.
b) Bilingüisme Territorial: Definició i Exemples
El bilingüisme territorial es dona en un espai que presenta unitat política, però on hi ha dues zones diferenciades amb l'ús de llengües diferents. Exemple: Bèlgica.
c) Bilingüisme Social: Dinàmiques de Poder Lingüístic
El bilingüisme social afecta un col·lectiu dins d'un territori concret. En aquest context, l'alternança lingüística es regeix per unes normes d'ús desequilibrades i favorables a la llengua del poder.