Sociolingüística: Contactes, Conflictes i Dinàmiques de les Llengües

Introducció a la Sociolingüística

La sociolingüística és una ciència relativament moderna, que té com a punt de partida l'obra Llengües en contacte d'Uriel Weinreich. Es basa en l'anàlisi de la diversitat lingüística i cultural, comparant contextos com el nord-americà i el suís.

Contactes Lingüístics i Multilingüisme

Conceptes Clau

• Monolingüisme: Ús d'una sola llengua.
• Multilingüisme: Fenòmens de contactes entre llengües.
• Comunitat lingüística: Tota societat humana que, assentada històricament en un espai territorial determinat, reconegut o no, s'autoidentifica com a poble i ha desenvolupat una llengua comuna com a mitjà de comunicació natural i de cohesió cultural entre els seus membres.
• Llengua pròpia d'un territori: És l'idioma de la comunitat històricament establerta en aquest espai.

El Bilingüisme

Bilingüisme Individual

Domini de dues llengües per part d'una mateixa persona. Pot ser:

• Actiu: Quan l'individu coneix i parla les dues llengües.
• Passiu: Només parla una, encara que entén i coneix l'altra perfectament.

Grau de domini:

• Simètric: Quan es dominen de la mateixa manera les dues llengües.
• Asimètric: Se'n coneix millor una que l'altra.

Motivació psicològica:

• Integrador: S'aprèn una llengua amb la voluntat d'integrar-se plenament en una comunitat.
• Instrumental: Per raons estrictament pràctiques, de tipus laboral o socioeconòmiques.

Funcions socials:

• Neutre: Ús d'una o altra llengua en qualsevol àmbit, sigui lliure i no generi conflictes ni inconvenients en el parlant.
• Diglòssic: La tria d'una llengua en un determinat àmbit no és lliure perquè una de les dues llengües és considerada pels mateixos parlants com a subordinada a una altra.

Bilingüisme Territorial

Es dona quan en un mateix marc estatal hi ha dues o més comunitats lingüístiques i cadascuna es desenvolupa en la seva pròpia llengua sense interferir en les altres.

Bilingüisme Social

Segons l'extensió social:

• Generalitzat: Dues llengües són conegudes i usades per tota la societat.
• Limitat: Només afecta els parlants d'una de les dues llengües.

Situació legal:

• No oficial: Una de les dues llengües no és reconeguda per la legislació de l'estat.
• Oficial: Si la legislació de l'estat reconeix i regula l'ús de les dues llengües.
• Simètric: Mateixos usos en tots els àmbits per a les dues llengües.
• Asimètric: Si la legislació estableix avantatges per a l'ús d'una de les llengües.

Política lingüística:

• Assimilador: Subordina, dialectalitza, fragmenta, pren i restringeix àmbits d'ús a la llengua pròpia.
• No assimilador: Preserva la continuïtat de la llengua pròpia.

Diglòssia

Charles Ferguson va aplicar el terme a l'ús desequilibrat entre diferents varietats d'una mateixa llengua. Joshua Fishman va aplicar el mateix concepte a la relació desequilibrada d'ús entre diferents llengües en un territori, i va diferenciar entre una llengua de prestigi (A) i una llengua (B).

El Conflicte Lingüístic

Es caracteritza pel fet que dues o més llengües competeixen per no perdre parlants o àmbits d'ús en favor de l'altra. La llengua que perd àmbit d'ús i parlants rep el nom de llengua dominada, mentre que la que pren nous àmbits de comunicació i parlants és la llengua dominant.

Minorització Lingüística

Una llengua parlada per la major part de la població autòctona d'un territori determinat, ocupa només una part minoritària dels usos i àmbits socials.

Prejudici Lingüístic

Opinió preconcebuda no raonada sobre una llengua.

Autoodi

Actitud amb què els individus volen amagar o rebutjar allò que es relaciona amb la seva identitat inicial, perquè no s'adequa als estereotips socials dominants.

La Substitució Lingüística

És el procés pel qual una llengua va sent gradualment reemplaçada per una altra.

Indicadors de Desnormativització de la Llengua

• Interferències lingüístiques unidireccionals que sempre van de la llengua hegemònica a la subordinada.
• Fragmentació de la llengua.
• Aparició de normes d'ús que acceleren la col·loquialització.
• Dialectalització externa.
• Desnormativització de la llengua amb la pèrdua definitiva dels referents de la correcció i les formes de la varietat estàndard pròpies.

Indicadors de Pèrdua d'Àmbits d'Ús de la Llengua

La Normalització Lingüística

Procés pel qual una llengua minoritzada recupera àmbits d'ús i pot tornar a ser usada en tots els espais de comunicació pels seus parlants. Per tal que sigui possible, ha d'haver-hi un procés d'estandardització. Totes les llengües normalitzades han de tenir una varietat estàndard amb un nivell de formalitat entre mitjà i alt. Aquesta varietat és el resultat de l'esmentat procés d'estandardització. Aquest procés exigeix quatre condicions:

• Selecció d'una varietat geogràfica existent per elaborar l'estàndard, com passa amb el model composicional.
• Procés de normativització que es basi en l'establiment de normes d'ús i correcció.
• Recerca de l'adequació de l'estàndard a tots els àmbits formals.
• Acceptació social per part de la comunitat lingüística.