Sociolingüística: Conceptes i Dialectes del Català

Sociolingüística

És la disciplina que estudia les interaccions entre la llengua i el medi social. Són temes destacats en l'estudi sociolingüístic l'ús social de les llengües, els processos de substitució i de normalització lingüístiques. Una llengua no és tan sols un mitjà comunicatiu per relacionar-nos amb els altres; una llengua és també una determinada manera de conèixer i d'interpretar el món. Cada llengua, doncs, és una cosmologia, una visió particular de la realitat, la concreta i l'abstracta. Per això la desaparició d'una llengua no és tan sols la desaparició d'un sistema de comunicació. La desaparició d'una llengua resulta l'efecte de la desaparició d'un grup social que manifestava a través de la seva llengua una concepció única en el món.

Llengua Materna o Primera

És aquella que cada individu aprèn durant la infantesa gràcies al contacte amb els progenitors o els adults.

Llengua Territorial o Pròpia

Els territoris no tenen llengua, ja que no parlen, llavors ens referim a llengua històrica parlada per la immensa majoria dels habitants establerts en un territori determinant durant un període relativament llarg. La llengua pròpia d'un territori, en tant que llengua històrica, ha de tenir un ús públic preferent i ha d'actuar com a llengua de cohesió de tota la població que viu al territori. Per això el català és la llengua pròpia de les institucions públiques i de l'ensenyament. Els països que tenen el català com a llengua pròpia estan dividits en 4 estats:

• Al Regne d'Espanya
  • Principat de Catalunya
  • País Valencià
  • Illes Balears i Pitiüses
  • Franja de Ponent
• República Francesa (Catalunya Nord)
• Principat d'Andorra (Andorra)
• República Italiana (L'Alguer, illa de Sardenya)

Llengua Sobrevinguda Substitutòria

Una sèrie de factors històrics han provocat que dins de Catalunya llengües sobrevingudes (principalment el castellà i el francès) l'hagin reemplaçada en diversos àmbits d'ús. S'anomena àmbit d'ús lingüístic cadascuna de les situacions en què pot ser usada una llengua. Es consideren àmbits d'ús generals la relació dins de la llar familiar, la relació entre amics, la relació en el món laboral...). Els dos factors més importants d'aquest fet són la imposició de les llengües estatals i la immigració.

a) La Imposició de les llengües estatals. L'estat Espanyol ha imposat la llengua castellana com a llengua oficial de tot el territori. Aquesta imposició ha fet que el català fos substituït en molts àmbits públics.

b) La immigració. El procés immigratori del segle XX ha canviat la fisonomia lingüística del territori. Catalunya va rebre uns 3 milions d'immigrants, la majoria de parla castellana. Aquests fets van modificar els usos lingüístics de la vida social.

Llengua Minoritzada

No és una llengua de pocs parlants, però s'ha de protegir perquè pot desaparèixer, per la invasió d'altres llengües.

Substitució Lingüística

És el procés en què la llengua històrica d'un territori determinant és reemplaçada (llengua recessiva) per una altra de sobrevinguda (llengua expansiva). El procés de substitució lingüística culmina amb la mort de la llengua pròpia del grup social del territori afectat.

Normalització Lingüística

És el programa social i polític que té com a objectiu mantenir en plena vitalitat la llengua històrica d'un territori que s'ha vist amenaçada per un procés de substitució que no ha culminat.

Minorització Lingüística

És la situació en què una llengua es troba en desavantatge davant d'una altra de sobrevinguda. La llengua minoritzada sol tenir una presència social menor i, sovint, és relegada als àmbits privats.

Grups Lingüístics

Són les col·lectivitats que comparteixen una mateixa llengua i que estan assentades en l'espai territorial d'una altra comunitat lingüística; grups d'immigrants, refugiats...

Persona Bilingüe

És aquella que es manifesta competent en l'ús social de dues llengües.

Diglòssia

És quan es prioritza una llengua sobre l'altra tant per motius familiars com de treball.

Comunitat Lingüística

És el grup social que presenta les característiques següents:

a) Els seus membres comparteixen una mateixa llengua.

b) El grup és conscient de formar una unitat i, per tant, manté una certa cohesió interna.

c) El grup constitueix una comunitat històrica i, per tant, comparteix un espai, una cultura i una tradició.

Català Occidental

Inclou dos dialectes:

• El dialecte nord-occidental (propi dels ciutadans d'Andorra, Lleida, Franja de Ponent)
• Dialecte valencià (propi dels habitants de les comarques orientals del País Valencià).

Català Oriental

Inclou quatre dialectes:

• El dialecte septentrional o rossellonès (propi dels habitants de la Catalunya Nord)
• Dialecte central (propi dels habitants de les comarques de Girona, Barcelona i nord-est de Tarragona)
• Dialecte balear (propi dels habitants de les illes Balears i les Pitiüses)
• Dialecte alguerès (propi dels habitants de la ciutat de l'Alguer).

Diferències entre el Català Occidental i el Català Oriental

Occidental

1. Distinció clara en l'articulació de les vocals àtones. Per tant, un parlant occidental no pronuncia de la mateixa manera pagar i pegar.
2. Més presència del so (e) pel fet de mantenir el mateix so del llatí vulgar en paraules com ceba, amb e tancada.
3. Manteniment del diftong -gua final: aigua.
4. Pronunciació de la i en el grup ix darrere vocal; caixa, coix...
5. Recuperació de la n etimològica darrere vocal àtona en fer el plural de paraules com home-hòmens.

Oriental

1. Confusió en l'articulació de les vocals àtones; en general la a i la e es neutralitzen en ə (vocal neutra) i la o i la u es neutralitzen en (u). Pronunciaria igual pagar i pegar.
2. Més presència del so ε, excepte a l'alguerès, que és amb e tancada.
3. Tendència a reduir a un únic so vocàlic el diftong -gua final: aiga/aigo.
4. Emmudiment de la i en el grup ix darrere vocal: ca(i)xa, co(i)x...
5. No recuperació de la n etimològica darrere vocal àtona en fer el plural de paraules com home-homes.