Sociolingüística: Conceptes Clau i Dinàmiques

Llengua i Societat

• La sociolingüística se centra en els usuaris de la llengua, les actituds lingüístiques que els mouen, els prejudicis que els afecten i les variacions i registres que utilitzen.
• Una comunitat lingüística és un grup humà que comparteix una llengua, unes normes d'ús i elements d'integració simbòlica. Gràcies a això es mantenen cohesionats i es diferencien d'altres comunitats.
• El domini lingüístic és el territori on habita una comunitat lingüística.
• Un àmbit d'ús (l'ús lingüístic) és un seguit de situacions que estan relacionades amb uns usos lingüístics determinats.
• Les actituds dels parlants poden afavorir la cohesió i la lleialtat lingüística de la comunitat o introduir prejudicis, contribuir a distorsionar el funcionament de la comunitat i fonamentar l'autoodi.

Contacte Lingüístic

• El monolingüisme no és la norma habitual en les societats humanes. Hi ha pocs estats que podem considerar monolingües.
• El bilingüisme pot ser:
  • Individual: Un parlant bilingüe és aquell que és capaç d'utilitzar dos codis lingüístics.
    • Segons el grau de coneixement i ús: El domini de les llengües pot ser simètric o asimètric i pot dependre de les persones amb què interactua el parlant i de la seva actitud.
    • Segons la motivació i la forma d'adquisició:
      • Motivació integradora: és la voluntat d'integrar-se en una nova comunitat.
      • Motivació instrumental: és per expectatives socials o econòmiques que ofereix saber una llengua.
  • Territorial: Una àrea amb unitat política però on hi ha dues zones diferenciades on s'utilitzen llengües diferents.
  • Social: Afecta un col·lectiu dins d'una unitat territorial. L'alternança lingüística es regeix per unes normes d'ús sovint desequilibrades que fan que la tria lingüística sigui mediatitzada.

El Mite del Bilingüisme

El bilingüisme és anomenat mite ja que en una societat bilingüe només ho són els parlants de la llengua minoritària. És per això que es diu que en la substitució lingüística el primer pas és el bilingüisme, encara que sigui una situació dinàmica i transitòria. Amb quatre generacions es pot substituir una llengua que en el seu moment era la d'ús dominant en un territori.

La Diglòssia

• Segons Ferguson, és una situació on una comunitat lingüística utilitza una varietat d'una llengua en l'àmbit familiar i una altra en l'àmbit formal.
• Segons Fishman, és un bilingüisme desequilibrat on una comunitat fa servir una llengua en l'àmbit familiar i una altra en l'àmbit formal.

La Minorització Lingüística

La minorització lingüística és el procés de pèrdua d'àmbits d'ús d'una llengua, de manera que la dominant (imposada) ocupa els àmbits de modernitat i progrés mentre que la minoritzada queda restringida a usos informals.

Les llengües minoritàries no són llengües minoritzades sinó que tenen pocs parlants. Cal recordar també que hi ha 7 o 8 llengües majoritàries al món.

Normalització Lingüística

És el procés amb el qual una llengua minoritzada recupera àmbits d'ús i té un paper central en el debat social. Consisteix a reorganitzar les funcions de la llengua en la societat per fer possible que l'idioma es recuperi. Es produeix mitjançant:

Factors Clau per a la Normalització

1. La normativització (existència d'una normativa).
2. La creació d'un marc legal favorable (no n'hi ha prou en aixecar les prohibicions d'ús d'una llengua sinó que cal facilitar i promoure l'ús de l'idioma).
3. La recuperació d'una estructura política i de poder (que permeti a la comunitat lingüística recuperar la capacitat de prendre decisions per dirigir el seu futur).
4. La implicació de la societat (la llengua viu en els parlants, és la clau de l'èxit).

La Mort de les Llengües

Una llengua s'extingeix quan ja no queda cap parlant.

La substitució lingüística (que s'inicia amb l'intent d'una llengua forana de suplantar els àmbits d'ús d'una determinada llengua) és l'últim pas de la mort d'una llengua.

El Procés de Substitució Lingüística

Estructura Lingüística

• Primera fase: Quan la incorporació de préstecs és massiva suposa l'empobriment lèxic i l'afebliment de tot el sistema lingüístic.
• Segona fase: Es deriva a l'erosió de la gramàtica i la fonètica.

Cos Social

• Primera fase: Amb la bilingüització de la societat hi ha una jerarquització lingüística (els àmbits d'ús es reparteixen desigualment).
• Segona fase: Els joves tenen dificultats per utilitzar correctament la llengua minoritzada mentre que tenen una gran competència amb la dominant, fet que fa que la recessiva es perdi pel que fa a la vida pública i quedi reduïda a usos folklòrics.
• Tercera fase: Finalment la llengua deixa de ser un dels eixos de la societat i queda substituïda.

Causes de la Substitució Lingüística

1. Causes físiques: desaparició dels parlants ja sigui per desastres naturals o per colonitzacions.
2. Causes socials: la cultura dominant té una gran influència en la minoritzada fins que n'elimina els trets més representatius (assimilació cultural). Es pot afavorir aquesta assimilació amb:

• La consolidació dels estats: Ja que la unitat nacional es basteix sobre la unitat lingüística.
• La pèrdua de poder: les comunitats no tenen el poder de decisió sobre aspectes que afecten el seu desenvolupament futur (societats descentrades).
• Inundació demogràfica: una comunitat amb poder i superioritat militar pot ofegar estructures socials de la cultura minoritària.
• L'exèrcit introdueix una llengua nacional.
• Els mitjans de comunicació.
• L'escola permet a l'estat disposar d'un instrument de control ideològic que garanteix l'aprenentatge de la llengua nacional.
• Les ciutats són aparadors de la cultura de la societat dominant i fan que alguns col·lectius renunciïn a la seva llengua i a la seva identitat per integrar-se.

Causes psicològiques: Els parlants de la llengua dominada es veuen afectats pel sentiment d'autoodi que es projecta en la llengua. Les formes de vida de la seva comunitat són vistes com a anacròniques davant la modernitat.

La substitució lingüística pot ser evitada amb la normalització lingüística.