Sociolingüística: Ús, Comunitat Lingüística i Conflicte
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,87 KB
Sociolingüística: Estudi de la Llengua en Context Social
L’objecte d’estudi de la sociolingüística és, doncs, primordialment l’ús de la llengua dins del context social i cultural, l’intent de comprensió i tipificació de les diferents situacions socials en què es troba una llengua. També s’interessa per les activitats lingüístiques i els comportaments explícits dels parlants cap a la seva llengua i els seus usuaris. Lingüística: estructura / Sociolingüística: ús
Comunitat Lingüística
Es fa referència a aquells grups humans que comparteixen una llengua, unes normes d’ús i una xarxa de relacions personals que fa que es mantinguin cohesionats i es diferenciïn d’altres comunitats que tenen com a pròpies altres modalitats lingüístiques. FISH: Construcció teòrica de caràcter sociocultural, que inclou un conjunt de situacions d’interacció humana, agrupades al voltant d’un mateix camp d’experiència i reunides per uns objectius i obligacions compartits. El monolingüisme no és, doncs, la norma habitual en les societats humanes. Weinreich va definir el bilingüisme com la “pràctica d’usar alternativament dues llengües a un mateix nivell”
Bilingüisme: Tipus i Característiques
Bilingüisme social-ambiental (situació força imprecisa): el bilingüisme afecta tot un col·lectiu dins d’una unitat territorial. Bilingüisme territorial: un espai amb una unitat política en el qual hi ha dues zones diferenciades on s’utilitzen llengües diferents (Bèlgica: neerlandès a Flandes i francès a Valònia). Bilingüisme passiu: cadascú parla la seva llengua i entén l’altra.
Diglòssia: Convivència de Varietats Lingüístiques
Fou encunyat per Charles A. Ferguson l’any 1959. Aquest autor considera que són diglòssiques aquelles situacions en què dues varietats d’un mateix idioma (A: estàndard, B: dialecte) coexisteixen a tots els territoris i a tots els àmbits lingüístics de la comunitat lingüística i tenen assignades funcions socials distintes dins la comunitat parlant. La diglòssia, entesa tal com la va descriure Ferguson, no és aplicable a la situació del català, ja que en la relació català-castellà no es dóna una situació desfavorable entre dues variants de la mateixa llengua.
Defineix conflicte lingüístic la situació en la qual dues llengües competeixen entre elles provocant el desplaçament total o parcial d’una d’elles en diversos àmbits d’ús. Es produeixen dos tipus d’expansió/recessió:
Quantitativa: nombre de parlants i freqüència d’ús; canvis en l’estructura. Qualitativa: nombre d’àmbits d’ús i normes d’ús.
Normalització lingüística: Procés sociocultural consistent en l’extensió de l’ús d’una llengua minoritzada en quatre aspectes:
- augment de la quantitat de parlants
- augment de la freqüència d’ús
- augment o ocupació de tots els àmbits d’ús
- facilitació de normes d’ús lingüístic més favorables a la presència de la llengua recessiva.
El seu objectiu és aconseguir la normalitat per a la llengua recessiva.
Llengua minoritària / llengua minoritzada
La llengua minoritària té un nombre inferior de parlants en relació amb les set o vuit llengües majoritàries que hi ha al món, però en les seves comunitats respectives poden exercir les funcions lingüístiques en tots i cadascun dels àmbits d’ús. Minoritàries no minoritzades: danès, búlgar, suec. Majoritàries però en procés de minorització en algun territori: espanyol a Puerto Rico; alemany a Alsàcia.