Sociolingüística Catalana: Varietats, Estàndard i Conflicte Lingüístic

Sociolingüística: Estudi de la Llengua en Societat

Una llengua és un conjunt de dialectes, de varietats d’aquesta mateixa llengua distribuïdes per un o diversos territoris. Quan parlem de la llengua d’un país estem referint-nos a la varietat o modalitat d’aquesta que s’utilitza en l’escola, els mitjans de comunicació, l’administració, etc. Això s’anomena l’estàndard d’una llengua.

Divisió Dialectal del Català

La llengua catalana té una important extensió territorial i un gran nombre de parlants, i està constituïda també per una sèrie de varietats dialectals o geogràfiques. Per exemple:

• El català central és un dels dialectes que formen part del català oriental.
• El valencià forma part del català occidental.

Què és la Sociolingüística?

La sociolingüística és una disciplina que s’encarrega d’estudiar les condicions d’existència d’una llengua. Analitza l’ús lingüístic tot relacionant-lo amb la realitat objectiva on es realitza, és a dir, en el seu context social. Es tracta, en definitiva, de tenir clars els àmbits d’ús d’una llengua, el territori on s’usa, les varietats lingüístiques més usades, la categoria dels seus parlants (social, ideològica, edat, professió, sexe, etc.), els temes que es tracten, el context en què es realitzen les comunicacions i les intencions dels qui practiquen la comunicació; en suma, totes les variables sociolingüístiques que intervenen en el procés comunicatiu.

Variació Social i Registre

La variació social d’una llengua es manifesta en els àmbits d’ús, que consisteixen en els diversos marcs socioculturals diferenciats en què una llengua (o varietat lingüística) és usada: familiar, educatiu, mitjans de comunicació, etc. Lligats als àmbits d’ús trobem el registre, que és la varietat de la llengua que utilitza un parlant en una situació comunicativa concreta, i que dóna compte de la seua capacitat d’adaptació a aquesta situació comunicativa.

Llengües Minoritàries i Minoritzades

Si tenim en compte la realitat lingüística del món on vivim, podrem veure que hi ha un grup reduït de llengües, com l’anglès, el francès, el castellà, el portuguès, que han aconseguit a nivell quantitatiu un ús molt important. També hi ha altres llengües amb un ús quantitatiu molt més reduït, per la qual cosa són llengües minoritzades, com és el cas del català.

Estatus del Català

El català en el seu territori té un estatus ben normal; és una llengua oficial en tots els àmbits d’ús del seu territori específic. No obstant això, pateix un procés de retracció dels seus usos públics i privats que n’amenacen l’existència. Tots els seus parlants es veuen obligats a exercir un bilingüisme unilateral, ja que la seua llengua és insuficient per viure en la pròpia comunitat.

Contacte Lingüístic i Interferències

Les diferents comunitats lingüístiques no viuen mai completament aïllades, sinó que per unes raons o per altres, a causa dels estudis o de les relacions amb les altres comunitats lingüístiques, els sistemes lingüístics de cada comunitat entren en contacte amb el de les altres. Aquest contacte provocarà casos d’interferències a tots els nivells, sobretot quan es tracta de dues comunitats pròximes en què una, amb més mitjans i poder, intenta imposar la seua llengua a l’altra, fet que dificulta mantenir-ne la supervivència al llarg del temps.

Diglòssia Lingüística

Diglòssia: situacions en què dues varietats d’un mateix idioma tenen assignades funcions diferents dins de la comunitat parlant, que està basada en la desigualtat social de condicions. La llengua A és la que s’utilitza com a vehicle en els àmbits d’ús formals i escrits i en l’àmbit educatiu, de cultura, dels mitjans de comunicació, de l’administració, etc. I una llengua B que es considera per la majoria de parlants com inferior o baixa, que només s’usa en els nivells familiars o col·loquials. Per tant, es tracta d’una situació estable, d’especialització funcional.

Conflicte i Normalització Lingüística

Quan hi ha un conflicte lingüístic és perquè sorgeix en el mateix moment en què una llengua majoritzadora comença a ocupar els àmbits d’ús o funcions lingüístiques d’una altra pròpia d’un territori, com és la llengua minoritzada. Per tant, per a no perdre la nostra llengua és necessària la normalització lingüística, que sols es podrà dur a terme mitjançant accions conscients, i que permeti a la llengua de la comunitat recuperar tots els àmbits d’ús.