Sociolingüística Catalana: Reptes i Supervivència Lingüística

La Sociolingüística i la Llengua Catalana

La llengua catalana té una important extensió territorial i un gran nombre de parlants, i està constituïda per una sèrie de varietats dialectals o geogràfiques.

Què és la Sociolingüística?

La sociolingüística és una disciplina que s’encarrega d’estudiar les condicions d’existència d’una llengua. Analitza l’ús lingüístic tot relacionant-lo amb la realitat objectiva on es realitza, en el seu context social.

Es tracta, en definitiva, de tenir clars els elements clau que intervenen en el procés comunicatiu d'una llengua. Aquests inclouen:

• Els àmbits d’ús de la llengua.
• El territori on s’usa.
• Les varietats lingüístiques més utilitzades.
• La categoria dels seus parlants (social, ideològica, edat, professió, sexe, etc.).
• Els temes que es tracten.
• El context en què es realitzen les comunicacions.
• Les intencions dels qui practiquen la comunicació.

En suma, la sociolingüística estudia totes les variables que intervenen en el procés comunicatiu.

El Català com a Llengua Minoritzada

La llengua catalana s'ha d'utilitzar en més situacions de comunicació, com en l'àmbit familiar, educatiu o els mitjans de comunicació.

Si tenim en compte la realitat lingüística del món on vivim, podrem veure que hi ha un grup reduït de llengües, com l'anglès, el francès o el castellà, que han aconseguit un ús quantitatiu molt important a nivell global.

També hi ha altres llengües amb un ús quantitatiu molt més reduït, per la qual cosa són llengües minoritzades, com és el cas del català.

Tot i que el català és una llengua oficial en tots els àmbits d’ús del seu territori específic, pateix un procés de retracció dels seus usos públics i privats que n’amenacen l’existència. Els seus parlants es veuen obligats a exercir un bilingüisme unilateral, ja que la seva llengua és insuficient per viure plenament en la pròpia comunitat.

Contacte de Llengües i Conflicte Lingüístic

Les diferents comunitats lingüístiques no viuen mai completament aïllades. Per diverses raons, com els estudis o les relacions amb altres comunitats lingüístiques, aquest contacte pot provocar casos d’interferències a tots els nivells.

Això és especialment rellevant quan es tracta de dues comunitats pròximes en què una, amb més poder, s’utilitza com a vehicle en els àmbits d’ús formals i escrits, i en l’àmbit educatiu, cultural i dels mitjans de comunicació. Aquesta llengua dominant, com és el castellà, intenta imposar-se a l’altra, com és el català, fent que a aquesta última li resulti difícil mantenir-ne la supervivència a llarg del temps.

Aquesta situació es dona perquè la llengua minoritzada és sovint considerada per la majoria de parlants com inferior, i només s’usa en els nivells familiars o col·loquials.

Per tant, hi ha un conflicte lingüístic perquè el castellà comença a ocupar els àmbits d’ús o funcions lingüístiques pròpies d’una altra llengua d'un territori, com és la llengua minoritzada, el català.

Carta de Presentació: Mestra d'Educació Infantil

Sr. Director,
C.P. Miguel Hernández
Alcoi

Benvolgut Sr. Director,

He sabut que hi ha una vacant laboral en el seu centre i m’agradaria ser la persona que ocupi aquesta vacant com a mestra d’Educació Infantil.

Sóc llicenciada en Educació Infantil per la Universitat d’Alacant. A més, tinc el títol d’Ensenyament Religiosa Escolar. Puc garantir-vos que, tant pels estudis realitzats com per la meva experiència en aquest camp, crec que estic preparada per a ocupar qualsevol vacant laboral disponible que s’ajusti al meu perfil professional.

És evident que treballar amb vosaltres serà una bona oportunitat per a adquirir nous coneixements i noves experiències.

Adjunto el meu currículum, on figura tota la meva formació en l’àmbit educatiu, així com els treballs realitzats en aquest sector.

Si finalment decidiu comptar amb mi per a aquesta vacant, us asseguro que no us en penedireu. Estic a la vostra disposició i confio a poder iniciar aquest nou repte amb vosaltres.