Sociolingüística Catalana i Joan Salvat-Papasseit: Un Anàlisi Complet

Enviado por Noemi y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,58 KB

Contacte entre Llengües: La Situació Sociolingüística a Catalunya

Al llarg de la història, el català ha estat en contacte amb diverses llengües, i a vegades se n'ha prohibit l'ús i se n'han imposat d'altres. El contacte amb llengües sovint provoca un conflicte lingüístic, que pot portar a una d'aquestes dues situacions:

  • La substitució total d'una llengua per una altra i, per tant, la desaparició de la llengua pròpia del país. Abans es passa per una etapa de minorització, en què la llengua del país veu reduïts progressivament els seus àmbits d'ús.
  • La normalització de la llengua en tots els àmbits d'ús i, per tant, la recuperació lingüística gràcies a la voluntat dels parlants i de les institucions. Per assolir-la, hi sol haver un període de planificació lingüística.

Bilingüisme i Multilingüisme

El multilingüisme és imposat com una necessitat dels temps actuals. Un dels casos més freqüents de multilingüisme és el bilingüisme, que pot ser:

  • Bilingüisme individual: una persona és capaç d'utilitzar dues llengües.
  • Bilingüisme social: un grup social usa una llengua que li és pròpia i una altra que és pròpia d'un altre grup.

La realitat sociolingüística de Catalunya respon al concepte de bilingüisme social: l'ús d'una llengua o altra depèn d'una sèrie de normes socials. La presència de les dues llengües sol ser desequilibrada.

En les comunitats amb més d'un idioma, es distingeixen:

  • Bilingüisme bilateral: cada grup social utilitza la llengua de l'altre (per exemple, tots els catalans parlen castellà).
  • Bilingüisme unilateral: un dels grups utilitza només la llengua pròpia (per exemple, no tots els castellans parlen català).

Diglòssia

La diglòssia és una situació que es dona quan una llengua, per uns motius determinats, està valorada per sobre de l'altra.

Joan Salvat-Papasseit: Vida i Obra

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona a finals del segle XIX, concretament el 1894, i va morir el 1924. Era un poeta de classe obrera. El seu pare treballava al port de Barcelona i va morir quan ell era un infant. Va anar a un orfenat i a l'escola, és a dir, que va tenir una educació bàsica. Als 10-12 anys va començar a treballar.

Va començar a interessar-se per la literatura catalana, ja que hi havia associacions culturals adreçades als obrers, i una d'elles era de literatura catalana, concretament sobre poesia. Estava interessat en la poesia i els moviments obrers. Les seves primeres obres eren escrits de caire polític, sobretot poemes. Estava especialment interessat en les avantguardes.

Les Avantguardes en l'Obra de Salvat-Papasseit

Les avantguardes són moviments culturals que van aparèixer després del Modernisme i el Noucentisme. A Salvat-Papasseit li agradava molt el cal·ligrama i el futurisme.

  • Cal·ligrama: és una tècnica nova que serveix per ordenar un poema amb forma de dibuix.
  • Futurisme: és un dels moviments avantguardistes que està relacionat amb la tecnologia i les màquines.

Salvat-Papasseit es va capficar en les avantguardes, i la seva obra es caracteritza per:

  • Trencar els versos.
  • Combinar paraules convencionals amb paraules escrites amb majúscules.
  • Recuperar l'esperit dels trobadors.
  • Convertir-se en un mestre i ensenyar, a la seva manera, l'amor.

Entradas relacionadas: