Sociolingüística: Bilingüisme i Conflicte Lingüístic

Sociolingüística

La sociolingüística és una disciplina situada entre la sociologia i la lingüística. Considera la llengua com un fet social i estudia l'ús o l'abandonament que se'n fa, condicionat pel context social. A la segona meitat del segle XX apareix com a disciplina autònoma als Estats Units. Un camp d'estudi de la sociolingüística és la variació lingüística, és a dir, els diferents usos que es fan d'un mateix idioma segons els registres o els dialectes, que poden ser geogràfics, socials i temporals. Un altre camp d'estudi de la sociolingüística és el de les situacions de contacte de llengües i els fenòmens que se'n deriven.

Bilingüisme

Etimològicament, bilingüisme vol dir que es fan servir dues llengües. Significa la situació en què dues llengües entren en contacte. És un terme molt vague i difús, ja que inclou situacions molt diferents. Des del punt de vista científic, és poc operatiu. Hi ha molta diferència entre el cas d'una persona que és bilingüe perquè lliurement ha volgut aprendre la segona llengua i el cas d'una societat bilingüitzada perquè hi ha estat imposada la necessitat de conèixer o usar una segona llengua.

Bilingüisme individual

És el grau menor de poliglotisme, un individu que és capaç de fer servir dos idiomes. Hi ha casos molt diversos:

• Bilingüisme passiu: el parlant coneix dues llengües, però una no la fa servir.
• Bilingüisme actiu: el parlant coneix dues llengües i fa servir les dues per parlar.
• Bilingüisme simètric: si el parlant domina per igual les dues llengües i les parla igual de bé.
• Bilingüisme asimètric: si el parlant no domina al mateix nivell les dues llengües.
• Bilingüisme instrumental: quan un individu aprèn una llengua gràcies a la feina, és a dir, per raons pràctiques.
• Bilingüisme integrador: quan un individu s'integra en la societat i ha d'aprendre la llengua per poder-se comunicar amb els altres (immigrants).

Bilingüisme social

Consisteix en la utilització de dues llengües en una mateixa societat i en un mateix territori: una és l'autòctona i l'altra, sobrevinguda. El bilingüisme social és producte de la imposició política d'un idioma extern en un territori, de manera que, per raons polítiques, una comunitat es veu obligada a bilingüitzar-se en una llengua de fora. La bilingüització de la comunitat històrica d'un territori és imposada des del poder polític com a necessitat. Si els membres del grup no aprenen i usen la llengua històricament externa al territori, queden marginats d'àmbits importants de la societat i perden oportunitats de progressar socialment. És impossible realitzar totes les comunicacions en les dues llengües; això implica que el bilingüisme social sigui desigual i desequilibrat. El bilingüisme social no és permanent, és inestable i amb el temps es resol a favor de la llengua que té una situació privilegiada. No és un fet natural, ja que per comunicar-se dins la mateixa societat n'hi ha prou amb un idioma. És el que constitueix l'objecte d'estudi i anàlisi de la sociolingüística.

Bilingüisme territorial

Un territori unificat presenta dues àrees lingüístiques diferenciades.

• A Bèlgica, al nord es parla holandès i al sud, francès, i la capital és bilingüe.
• Al País Valencià hi ha hagut un bilingüisme territorial històric: la zona de l'interior va ser repoblada pels aragonesos i sempre hi ha estat present la llengua castellana.
• A Suïssa també n'hi ha: cada part on està tocant amb algun país parla també la seva llengua, a part del suís.

En conclusió, el concepte de bilingüisme només es pot aplicar amb correcció si ens referim a persones concretes. Si ens referim al conjunt d'una societat, és més adequat parlar de conflicte lingüístic o diglòssia que no de bilingüisme social.

Mitificació del bilingüisme

Mitificar és idealitzar, valorar una realitat deformant-la fins a convertir-la en un mite. La lloança del bilingüisme tendeix a convertir-lo en un mite. Es mitifica quan es presenta com la gran solució inqüestionable i intocable per a qualsevol situació de contacte entre llengües dins un mateix territori. Quan es mitifica, s'atribueixen al bilingüisme social els beneficis que tan sols aporta el bilingüisme individual, que és lliure i voluntari, a diferència del social, que és imposat. Mitificar el bilingüisme social significa ocultar els inconvenients que aquest implica per a la llengua territorial, que a força de ser desplaçada en els diferents àmbits d'ús per la llengua políticament imposada, perd presència i a la llarga duu a la seva substitució definitiva. Adoptar de manera sistemàtica i continuada solucions bilingües fa que el grup que, dins la situació de bilingüisme social, no està bilingüitzat continuï sense la necessitat de fer-ho.

El conflicte lingüístic

Correspon a la situació sociolingüística en què dues llengües estan en contacte en el mateix territori i, per això, una va desplaçant l'altra, és a dir, van ocupant àmbits d'ús d'aquesta i restant-li parlants i freqüència d'ús.