Sociolingüística: Àmbits, Normes, Comunitat i Consciència

Sociolingüística

Segons Lluís Vicent Aracil, una llengua implica també un ús lingüístic. La lingüística tradicional s’ocupa de l’estructura lingüística (fonètica, lèxic, regles morfosintàctiques…). La sociolingüística s’ocupa de l’ús -o el no ús- de la llengua, és a dir, les condicions de la seva existència.

Podem establir un paral·lelisme entre lingüística i sociolingüística per una banda i biologia i ecologia per l'altra, ja que les segones s'ocupen de la relació amb el medi, de la realització o ús de les primeres.

Orígens i figures clau

Té el seu origen als Estats Units, a la dècada dels anys 50 del segle XX, quan es va començar a estudiar grups d’emigrants "chicanos" que no dominaven l’anglès. Als anys 60 arriben els estudis a Europa per estudiar les realitats socials pròpies.

En el camp de la sociolingüística catalana cal destacar tres noms:

• Francesc Vallverdú
• Lluís Vicent Aracil
• Rafael Ninyoles

Àmbits i normes d'ús

Les llengües existeixen en societats que les fan servir, però presenten variacions que estan relacionades amb la diversitat de situacions que es pot trobar un parlant.

Àmbits d'ús

Els àmbits d’ús consisteixen en els diversos marcs socioculturals en què una llengua (o varietat lingüística) és usada: familiar, educatiu, judicial, mitjans de comunicació, etc.

Depenen de:

• L'individu (sexe, edat, ocupació)
• El tema
• La situació
• La intenció

Normes d'ús

Les normes d’ús: cada societat estableix quines varietats lingüístiques són les adequades per a cada àmbit d’ús. En realitat, han estat el resultat d’un joc de forces.

Són sempre respostes i solucions a problemes pràctics, situacions en què cal triar entre diferents alternatives. Exemples:

• Amb els castellanoparlants (encara que sàpiguen parlar català) cal parlar castellà.
• Als estrangers se’ls parla en castellà encara que sàpiguen català.

Ús convencional i ús intencional

L’ús lingüístic que s’adapta a l’ús d’una societat (considerat ús normal) és anomenat ús convencional.

De vegades, però, apareixen grups socials disconformes que posen en dubte les normes d’ús, no les segueixen. Aquest ús és l’ús intencional, que contribueix a recuperar una llengua.

Comunitat i consciència lingüística

Què és una comunitat lingüística?

Una comunitat lingüística està formada per membres que tenen en comú almenys una varietat lingüística o una llengua, i que comparteixen consensos, regles o normes d’ús per al seu ús correcte.

No coincideix necessàriament amb un grup ètnic, religiós, nacional ni territorial, però en la mesura que aquests grups siguin coincidents, la comunitat es manté més ben cohesionada.

No hi ha criteris absoluts ni objectius per definir la comunitat lingüística.

Què és la consciència lingüística?

La consciència lingüística: Quan en una societat apareix una segona llengua, és important una consciència lingüística per tal d’estabilitzar la comunitat lingüística. Implica la “lleialtat lingüística” activa i conscient dels seus membres.