Societats polítiques i filosofia política: Locke, Aristòtil, Plató i Hobbes

Societats polítiques

Són les que han estat fundades com a resultat de l’acord racional, voluntari i lliure d’un grup d’individus.

Govern legítim

És el que s’estableix a través de consentiment mutu dels individus que formen un estat que compleix els fins pels quals s’ha construït.

Poder polític

S’entén com el dret de legislar i imposar penes als transgressors de les lleis amb l’objecte de preservar i regular la propietat.

Poder legislatiu

Té per finalitat elaborar les lleis.

Poder executiu

S’encarrega d’executar les lleis i vetllar per la seguretat interna de la societat.

Poder federatiu

S’ocupa de les relacions amb altres estats i que descansa sobre les mateixes persones que l’executiu. S’encarrega de la seguretat externa de la societat.

John Locke

També conegut com el pare del liberalisme polític, va néixer a la ciutat anglesa de Wrington el 1632 i va morir l’any 1704. Locke neix en el context històric de la Guerra Civil Anglesa (1642-1649) entre la classe burguesa partidària del Parlament i la noblesa partidària del rei. El 1649 es va dur a terme la primera execució pública a Europa del rei Carles I, acusat de traïció, i la proclamació de la república d’Oliver Cromwell. Tot i això, el 1660 es restaura la monarquia amb Carles II, amb prosperitat política i econòmica.

En primer lloc

Una part important d’aquesta és el seu primer tractat basat en la raó i el sentit comú on critica els arguments de l’exitosa obra de Sir Robert Filmer anomenada El Patriarca o el poder natural dels reis. Filmer afirmava que Adan, per l’autoritat que Déu va concedir-li, era l’amo de tot el món i monarca de tots els seus descendents, donant a entendre que el poder dels reis i els pares és idèntic i il·limitat. Els monarques eren com substituts d’Adan i pares dels seus pobles i la submissió dels fills als pares era el model de tota organització social conforme a la llei divina i natural. Locke negava aquesta autoritat real atorgada per Déu a Adan i manifestava que els monarques havien de ser escollits pel poble. Si es dona el cas on aquests no exerceixen la seva funció correctament, el poble els poden canviar manifestant-se en contra d’aquests, ja que Locke diu que s’han de respectar els drets de les persones.

En el segon tractat

Locke comentarà la necessitat d’un contracte social. El requisit per al pas de l’estat de naturalesa a l’estat civil és el consentiment, un acte voluntari dels éssers humans en virtut del qual es comprometen a sotmetre's lliurement al poder polític renunciant al poder executiu i legislatiu propi que tenia en estat de naturalesa. Aquesta decisió té la forma de contracte. El contracte és necessari per assegurar millor la conservació dels drets naturals, especialment, la propietat privada. D'aquesta manera els homes s'agrupen en la societat política i estableixen un govern, una mena de república de propietaris lliures, que renuncien als seus poders individuals en benefici d'un poder polític que assegura el respecte de les llibertat i la propietat. Per garantir la imparcialitat i limitació del poder de l'Estat, el poder s'ha de dividir en:  Poder legislatiu o judicial (Locke no els diferència), que té per finalitat elaborar les lleis; poder executiu, que s'encarrega d'executar les lleis i vetllar per la seguretat interna de la societat i poder federatiu, que és el que s'ocupa de les relacions amb altres estats i que descansa en les mateixes persones que l'executiu. S'encarrega de la seguretat externa. Locke es converteix així en el pare del liberalisme, posant els drets de la propietat al mateix nivell que la protecció de les llibertats civils. Inaugura així el liberalisme burgès.

En últim lloc

Està la segona part del segon tractat que tracta sobre l’estat civil on el poble escull els seus representants per majoria i aquests tenen el poder legislatiu que limita i controla a l’executiu del govern. La majoria és la que decideix si atorga el poder a una sola persona que seria la monarquia, a una minoria traida que seria l’oligarquia o si ho assumeix ella mateixa que seria una democràcia perfecta. Locke no es decanta per cap forma de govern, però tenia en ment la monarquia parlamentària amb divisió de poders. Ell deia que el poble podia recuperar el poder atorgat i revocar el govern quan aquest no compleix allò que s’havia pactat. Donant així el dret de rebel·lió al poble. Això dona a entendre que el poder polític ja no és absolut ni indivís, sinó que hi ha una limitació i divisió del poder. Els poders, el legislatiu que recau en els representants i l’executiu que és ostentat pel govern i sotmès permanentment al control del legislatiu, es limiten mútuament per evitar abusos de poder i la millor garantia dels drets individuals. Locke parla sobre un nou valor que és la tolerància en la religió degut al fet que van haver continus conflictes religiosos de l’època que creaven seriosos problemes. La intransigència i l’apel·lació a les armes caracteritzaven a la defensa de la religió i la nova mentalitat suposa que la llibertat d’honorar a Déu, cadascun segons la seva pròpia comprensió, no suposa només cap perill per a la pau i la pietat de l’Estat, sinó que sense aquesta llibertat, no serien possibles. Locke defensa la convivència pacífica entre totes les religions.

En conclusió Locke…

Aristòtil: A continuació faré una comparació entre la política d'Aristòtil amb la de Locke.

Locke 1c

Per Aristòtil per naturalesa som éssers socials i tendim a agrupar-nos i crear vincles. Aristòtil va estudiar les diferents formes polítiques que existien en el seu temps. Aristòtil creu que segons la geografia, la cultura o la història d'una regió, pot anar millor una forma política o una altra. No obstant això, veu que a vegades existeixen formes polítiques que no són justes. Segons això, fa la següent diferència: formes polítiques justes i injustes.

Les formes polítiques justes estan orientades a assolir el bé comú de tots els ciutadans. Les 3 idees fonamentals són: l’harmonia de tots els ciutadans, l’autarquia (l’autosuficiència de la polis) i l’educació pública. Tenim tres classes: la monarquia (el poder l'exerceix una sola persona de forma justa), l’aristocràcia (el poder l'exerceix un grup de persones de forma justa) i la democràcia (cerca el bé comú i el poder està en mans del poble, es mira de no discriminar a cap minoria).

A les formes polítiques injustes les persones que tenen el poder, només pretenen obtenir un bé particular. Les tres estan orientades a aconseguir el bé comú de tots els ciutadans. Tenim tres classes: tirania, el poder l'exerceix una sola persona de forma injusta, oligarquia on el poder l'exerceix un grup de persones de forma injusta, demagògia, la majoria de la població exerceix el poder i es beneficia d'això però no es preocupen de la resta de la població. Podríem veure com una majoria s’alia i es nega a escoltar el que pensen les minories.

La política de Arisòtil i Locke són gaire semblants, ambdós comenten la necessitat d’agrupar-nos per un bé comú i cerquen la forma més justa de govern. Per a Locke la forma justa és una democracia en la que el poble escogeix al govern i aquest està dividit i limitat i té com a fi assegurar les llibertats, i per a Aristòtil pot ser tant una monarquia, com una aristocràcia o una democràcia sempre que l’objectiu sigui el bé comú i no es discrimini cap minoria.

Plató

A continuació faré una comparació entre la filosofia política de Locke i de Plató.

Locke explicat 1c

Plató, intentava trobar la forma política ideal. Es basava en un dualisme antropològic en que la persona està dividida en cos i ànima. L’ànima és inmortal i quan el cos mor s’escapa. L’ànima està dividida en tres parts: la part racional, està relacionada amb la raó, l’intel·lecte i el seny; la part irascible, està relacionada amb el valor; la part concupiscible, està relacionada amb els desitjos i els instints.

Per aconseguir la justícia individual, cal arribar a l’equilibri personal (equilibri de les tres parts de l’ànima). 

Com que vivim en societat cal aconseguir la justícia social, que es dona quan cadascú fa allò que li correspon segons el tipus d’ànima que tingui. Si és així, la societat és justa. La societat es divideix en tres parts jeràrquicament. En primer lloc el filòsof rei (árjontes), qui governarà la ciutat guiant-se per la idea del bé, la veritat i la justícia, doncs tenen la part racional més desenvolupada. Els guardians i guerrers (phylakes) hauran de garantir la seguretat de la població i tenen la part irascible més desenvolupada. Finalment, els treballadors (demiurgoí), hauran de cobrir les necessitats primària de la població (alimentació, vestir, habitatge).

Plató atacarà la democràcia, doncs creu que el poble no és qui ha d’escollir qui regna.

Tot i que la manera d'assolir una societat justa és que cada persona en funció del caràcter majoritari de la seva ànima faci el que li pertoca a la ciutat, se’ns plantegen dues opcions. Si només governa un filòsof rei tenim representada la monarquia, i si governa més d’un, l’aristocràcia. El model i la forma de govern és la mateixa. 

La forma política ideal per a Plató és molt diferent a la de Locke. Principalment per a Locke qualsevol pot governar, mentre que per a Plató ha de governar aquell que tingui la part de l’ànima racional més desenvolupada. Seguidament, Locke considera que el poble ha de decidir qui governa, per tant ha de ser una democracia, mentre que Plató critica la democracia. Una altre diferencia és la divisió de poders que defensa Locke, que per a Plató és inviable ja que el govern recau amb un poder absolut en el filòsof rei o en una aristocràcia.

Hobbes

A continuació compararé la política de Hobbes amb la de Locke.

Locke explicat a la 1c.

Per a Hobbes existeix un estat de violència i anarquia, en el qual l’individu té por a perdre la vida i un afany egoista per gaudir dels desitjos, ja que no existeix la propietat privada. Així doncs, afirma que “Homo homini lupus” que en llatí vol dir (l’home és un llop per a l’home) perquè l’única llei que existeix és la llei natural, que identifica amb la llei de la supervivència i això fa que es generalitzi la competència i que aquesta provoqui un estat de guerra de tots contra tots. Hobbes també dirà que l’home per garantir la pròpia vida i aconseguir la pau, ha de sortir del caos creant un contracte social. El filòsof defensarà també l’absolutisme monàrquic, tot dient que la societat és fruit d’un pacte en el que l’ésser humà cedeix alguna cosa a l’Estat. L’esser humà així lliura al sobirà tot el poder perquè pensa que la pau només és ossible amb el sotmetiment a un poder suprem.

La filosofia política d’ambdós filosofs té algunes semblances i diferències. Locke defensa un estat de natura pacífic, mentres que per Hobbes l’estat és de violència. Locke necessita de l’existència del contracte social per mantenir la pau i la seguretat, igual que Hobbes que vol aconseguir-les ja que ha de sortir del caos. En quant a les formes polítiques, Hobbes defensa l’absolutisme monàrquic, ja que el governant ha de tenir el poder absolut, en canvi, Locke defensa una monarquia parlamentària amb separació de poders. Les seves respectives visions sobre la separació de poders són diferents: Locke dirà que la divisió de poders i el dret a sublevació són necessaris. Hobbes, en canvi, discreparà tot dient que segons l’experiència històrica d’Anglaterra, si no hi ha un poder fort i absolut, apareixerà el caos.