Societats i moviments socials al s. XIX — classes i canvis
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,52 KB
Societats i moviments socials al s. XIX
1. De la societat estamental a la societat de classes
Pas de la societat estamental a la societat liberal. Fi dels privilegis de les classes altes perquè les constitucions liberals estaven basades en la llibertat jurídica de tots: tots som iguals davant la llei. Tothom té obligacions i deures legals. Igualtat jurídica i econòmica i un nou codi civil.
La noblesa no perdrà del tot el seu lloc ni el seu estatus; sovint s'ajuntarà amb la nova burgesia. Parlarem, per tant, de la nova societat de classes. La noblesa i el clero són els que més perden privilegis econòmics i personals, però no desapareixen. Les grans nissagues nobles, gràcies a les desamortitzacions, tindran més terres perquè podran comprar; el clero perdrà moltes terres i també capacitat econòmica per les desamortitzacions, però no perdreà tota la seva influència ni el prestigi.
La petita noblesa és la més perjudicada, perquè ja no percep els drets senyorials; buscarà reforç en la burgesia. La burgesia catalana quedarà, en molts casos, marginada políticament. Aquesta reforma no implica grans canvis en l'estructura de poder: la gran noblesa s'unirà amb la burgesia, conformant una gran unitat de poder polític. La burgesia intentarà imitar l'estil de vida de la noblesa.
Ambdues capes multiplicaran els ingressos de la burgesia, però aquests ingressos provenen majoritàriament de l'agricultura, no de la indústria. Es crearà l'Institut Agrícola Sant Isidre per defensar els interessos econòmics de la petita i mitjana propietat agrícola. La petita i mitjana noblesa recolzaran el carlisme, perquè aquest defensava l'antic règim i prometia la restauració dels privilegis perduts.
2. Diferents classes socials
Al segle XIX, la burgesia financera i l'antiga aristocràcia configuraran el principal grup de poder d'Espanya. La burgesia financera estava formada per grups bascos, madrilenys i andalusos, amb enriquiment gràcies a la inversió en el deute estatal o en activitats pròximes al poder.
Burgesia industrial
La burgesia industrial (a Catalunya) va tenir poc protagonisme en el sistema polític del segle XIX. Van crear el Foment del Treball: una institució no estrictament política per fer pressió sobre Madrid. Al segle XX la situació anirà canviant i, malgrat els recels, les diferents famílies de poder s'acostaran. Aquesta burgesia industrial, malgrat tot, intentarà imitar l'estil de vida aristocràtic.
Classes mitjanes
Les classes mitjanes sorgeixen en zones de creixement urbà, juntament amb la petita i mitjana burgesia comercial. Ideològicament no hi ha grans diferències amb els sectors superiors. Aquest grup està format per treballadors liberals, petits comerciants i aquells que no treballen a fàbriques. Podran donar educació als seus fills perquè puguin accedir a treballs de més qualificació. Els valors d'aquests sectors són conservadors: família, propietat i ordre social. El que temen és perdre algun d'aquests valors.
Classes populars i proletariat
Les classes populars són un grup molt heterogeni, des del petit artesà (menestral) fins al proletariat industrial. El proletariat, arran de la industrialització, patia unes condicions de treball molt dures; no es podien organitzar fàcilment ni crear institucions pròpies. Patien explotació infantil i pèssimes condicions d'habitatge. Però lentament prendran consciència de classe i desenvolupen una ideologia pròpia, allunyant-se de la burgesia radical.
3. Vida quotidiana
La burgesia, l'aristocràcia i la noblesa vivien per aparentar. Es van crear més formes d'oci:, a part dels bancs i la moda, hi havia afició per l'òpera (el Liceu de Barcelona) i van sorgir els ateneus: llocs d'activitats i reunions per llegir i debatre.
Es faran balls populars per a les classes populars, que també aniran a les tabernes. La dona continuava estant sotmesa a l'autoritat del pare o del marit. En les classes obreres, els nens sovint no estudiaven; en canvi, els nens de la burgesia sí que estudiaven per poder acabar treballant en oficis qualificats.
Resum: El segle XIX representa el pas d'una societat estamental a una societat de classes, marcada per la consolidació de la burgesia, la pèrdua i reconfiguració dels privilegis nobiliaris i eclesiàstics, les tensions generades per la industrialització i l'aparició de nous moviments socials i institucionals (Foment del Treball, ateneus, etc.).