Societat i Vida a l'Antiga Roma: Classes, Costums i Mites
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,85 KB
Diferències Socials a l'Antiga Roma
A l'antiga Roma, la societat estava fortament estratificada. Els homes lliures, aquells que no eren esclaus, tenien drets i deures, però no tots eren iguals. Hi havia dos grans grups socials:
- Patricis: Descendents de les famílies fundadores de Roma, eren la classe alta i tenien tots els privilegis.
- Plebeus: Descendents de famílies que es van instal·lar a Roma posteriorment, inicialment considerats estrangers, no tenien ni drets ni deures. Amb el temps, van anar creixent en nombre i van lluitar pels seus drets.
Dins dels plebeus, hi havia els clients, que es posaven sota la protecció d'un patrici, anomenat patronus. Cada matí, el client es presentava a casa del patronus per retre-li obediència i respecte, i fer el que li manés. A canvi, el client rebia aliments i diners per mantenir la família.
Els lliberts eren esclaus que havien aconseguit la llibertat, però no gaudien dels mateixos drets que els plebeus.
Els esclaus eren homes, dones i nens que no tenien llibertat i eren propietat d'un amo. Eren considerats objectes que es compraven i venien.
La Vida a les Ciutats Romanes
Les ciutats romanes eren caòtiques, amb carrers plens de gent i una gran activitat. Els patricis vivien a les ciutats. Al matí, es dedicaven a gestionar el seu patrimoni. A mig matí, anaven al fòrum. A partir del migdia, s'acabava la jornada laboral i es dedicaven als banys i als espectacles.
Els plebeus tenien diferents feines; la majoria eren artesans, comerciants o treballaven a canvi d'un salari.
La Vida al Camp
La vida al camp era més tranquil·la. Els romans vivien en petits llogarrets. Els camperols treballaven per a la seva pròpia subsistència i la de la seva família.
Mots i Expressions Catalanes amb Component Mitològic
- Medusa: La més terrible de les tres Gorgones.
- Harpia: Dona dolenta i cruel.
- Eco: Nimfa que es va enamorar de Narcís, però ell no la va correspondre.
- Taló d'Aquil·les: Punt vulnerable.
La Família Romana: El Pater Familias
La família romana estava dominada pel pater familias, que tenia sota la seva autoritat la resta de membres. El pater familias era l'home de més edat de la família i tenia poder absolut sobre els seus membres.
Les Dones Romanes
La societat romana era patriarcal; les dones no podien emancipar-se. Quan es casaven, deixaven de formar part de la seva família per formar part de la del marit. Si el marit moria, es designava un tutor, que podia ser un familiar o un home escollit per ella.
El Matrimoni a Roma
El matrimoni era un acte privat en família que suposava un nou membre. Els casaments eren pactats.
Expressions Llatines Relacionades amb el Temps
- A posteriori: Després dels fets.
- A priori: Abans dels fets.
- Ante meridiem: Abans del migdia.
- Ipso facto: Immediatament.
- Post meridiem: Després del migdia.
- Tempus fugit irreparabile: El temps fuig inevitablement.
- Carpe diem: Aprofita el moment.
- Ubi sunt: On són? (Reflexió sobre la mort i el pas del temps).
Mitologia Romana: Raptes i Criatures Fantàstiques
El Rapte de Ganimedes
Júpiter, que s'enamorava sovint, es transformava per aconseguir les seves conquestes. Es va fixar en Ganimedes, un jove de gran bellesa, i va voler portar-lo a l'Olimp. Per això, es va transformar en àguila.
El Rapte de Persèfone
Persèfone, filla de Ceres i Júpiter, collia narcisos amb dues nimfes quan, de sobte, la terra es va esquerdar i en va sortir Plutó, el seu oncle. La va raptar i se la va emportar per fer-la la seva esposa. La seva mare, desesperada, va fer la terra estèril. Júpiter va ordenar a Mercuri que baixés als inferns a parlar amb Plutó. Van acordar que Persèfone estaria mig any als inferns i l'altre mig a la terra.
El Rapte d'Europa
Júpiter es va enamorar d'Europa quan la va veure jugant amb les seves donzelles al mar. Es va transformar en un brau de color blanc i es va passejar entre elles. Europa el va acariciar i va pujar a la seva esquena. L'animal va començar a córrer, van desaparèixer i se la va emportar a Creta.
L'Hidra de Lerna
L'Hidra vivia en una cova prop del llac de Lerna. Tenia cos de gos i nou caps de serp. Era immortal, i quan li tallaven un cap, li'n sortien dos. Hèrcules la va matar amb l'ajuda del seu cosí Iolau, que cremava amb una torxa els colls del monstre.
Els Centaures
Els centaures eren una barreja d'home i de cavall: tenien cos i potes de cavall, i tors, cap i braços d'home. Menjaven carn i eren primitius. El centaure més famós va ser Quiró.
Els Sàtirs
Els sàtirs eren homenots amb potes i unglots de cavall, orelles punxegudes i petites banyes al cap. Vivien als boscos i muntanyes. Solien acompanyar el déu Dionís.
Les Parques
Les parques eren la personificació del destí, del qual ningú no pot fugir. Es representaven com tres germanes que disposaven del destí de les persones: Cloto, Làquesis i Àtropos.
Les Sibil·les
Les sibil·les podien predir el futur. Eren velles sacerdotesses. Apol·lo es va enamorar de la Sibil·la de Cumes i li va prometre concedir-li el desig que ella volgués. Ella va agafar un grapat de sorra amb la mà i li va demanar viure tants anys com grans de sorra tingués.
Tirèsies
Tirèsies era un home que, tot i ser cec, podia veure el més enllà. Es diu que va veure la deessa Atenea nua i que ella el va castigar amb la ceguesa.