Societat, Treball i Migracions a l'Espanya del Segle XIX

Classes Socials a l'Espanya del Segle XIX

La revolució liberal i la industrialització van configurar una societat de classes basada en el capitalisme. Aquesta nova estructura social es dividia principalment en:

• Classes dirigents: Incloïen la noblesa terratinent, que va perdre els drets senyorials però va mantenir la propietat de la terra, i l'alta burgesia, que compartia el poder amb la noblesa i controlava indústries, comerç i banca.
• Classes populars: Destacaven el proletariat, concentrat en zones industrials com Catalunya i el País Basc, amb condicions laborals precàries, i la pagesia, majoritària i sovint reduïda a jornalers amb baixos salaris, formant un proletariat rural. A les Illes Balears, la pagesia també patia aquesta precarietat.

Condicions de Vida de la Classe Treballadora al Segle XIX

Les condicions de vida de la classe treballadora al segle XIX eren extremadament precàries. Els aspectes més destacats incloïen:

• Jornades laborals llargues i salaris molt baixos.
• Absència de protecció social en cas d'atur, malaltia o accident.
• Dones i nens treballaven amb sous inferiors als homes.
• Condicions laborals insalubres, amb treballs físicament exigents i càstigs arbitraris.
• Vivendes obreres miserables, sense serveis bàsics, on les malalties infeccioses es propagaven fàcilment.
• Educació infantil gairebé inexistent.

A les zones rurals, la situació era encara pitjor, amb salaris molt baixos per als jornalers. A les Illes Balears, aquesta precarietat també era palesa, especialment entre els treballadors agrícoles.

El Rol de la Dona a l'Espanya del Segle XIX

Durant el segle XIX, les dones espanyoles van patir una forta desigualtat social, política i educativa. La seva situació es caracteritzava per:

• Confinament a la domesticitat i subjecció a una legislació que les privava de drets bàsics:
  • Necessitaven autorització per treballar.
  • No controlaven el seu salari.
  • L'adulteri femení era severament castigat.
• Desigualtat política: No tenien dret de vot i el sufragi universal no les va incloure.
• Desigualtat educativa: Només accedien a ensenyaments domèstics i religiosos, amb un analfabetisme femení del 86% el 1860.

Aquesta situació va persistir fins al segle XX, sense canvis significatius ni tan sols durant el Sexenni Democràtic (1868-1874). A les Illes Balears, les desigualtats socials i educatives seguien la mateixa línia, amb una forta dependència dels rols tradicionals.

Corrents Migratoris a Espanya (Segle XIX - Primer Terç del XX)

Els corrents migratoris a Espanya al segle XIX i primer terç del XX es van originar per diversos factors:

• L'abolició del règim senyorial.
• Millores tècniques en l'agricultura.
• La recerca de millors condicions de vida.

Inicialment, els pagesos es desplaçaven cap a nuclis urbans com Madrid, Barcelona o Biscaia. No obstant això, al final del segle, l'emigració exterior va augmentar significativament cap a Amèrica Llatina (Argentina, Cuba, Mèxic) i Algèria.

A les Illes Balears, hi va haver una emigració significativa cap a Algèria des de Mallorca i Menorca als anys 30-40 del segle XIX. Més tard, aquesta migració es va dirigir cap a Amèrica, sobretot a Argentina i Cuba, un procés que va continuar fins ben entrat el segle XX.