Societat Romana: Classes, Esclavitud i Vida Quotidiana

La Segona Declinació Llatina

La segona declinació llatina comprèn tres gèneres: masculí, femení i neutre. La característica principal del gènere neutre és que els tres primers casos del singular (nominatiu, vocatiu i acusatiu) tenen la mateixa terminació, i els tres primers casos del plural tenen una altra terminació comuna. Les paraules de la segona declinació presenten un genitiu en -i, i el nominatiu té tres terminacions possibles: femení (-a, -ae), masculí (-us, -er, -ir, -i) i neutre (-um, -i).

El Present d'Indicatiu en Llatí

El present d'indicatiu té quatre conjugacions. La primera i la tercera conjugació no porten la vocal temàtica, per tant, cal afegir-la (a, i/u). La segona i la quarta conjugació sempre porten vocal temàtica (e, i). El verb sum (ser) pot ser copulatiu o intransitiu (haver-hi): Petrus discipulus est (en Pere és un alumne) o Magister in schola est (a l'escola hi ha el professor). Conjugació del verb sum: sum, es, est, sumus, estis, sunt.

Estructura Social a l'Antiga Roma

Origen de les Diferències Socials

Roma es va formar quan unes quantes famílies de la regió es van unir per habitar un mateix territori i compartir el naixement d'una nova ciutat. En aquestes famílies, inicialment, no hi havia cap diferència. Amb el temps, les diferències van aparèixer a causa de l'augment demogràfic i el creixement econòmic desigual. Les diferents classes socials a Roma es basaven en el naixement i en la riquesa de l'individu o la família. La primera diferenciació, que es va mantenir a la Monarquia, la República i l'Imperi, era entre homes lliures i esclaus.

Homes Lliures

Es consideraven homes lliures les persones que no havien nascut o esdevingut esclaves. Tenien drets i deures segons la seva classe social interna. Per tant, no tots els homes lliures eren iguals, fet que va originar l'aparició de dos grups: patricis i plebeus.

Patricis

Descendents de les famílies fundadores de la ciutat. Representaven l'aristocràcia de la societat romana i gaudien de privilegis econòmics, polítics, religiosos i socials. Econòmicament, eren els propietaris majoritaris de terres i els que rebien els beneficis de les conquestes romanes. Religiosament, només ells podien formar part dels col·legis sacerdotals. Els patricis ocupaven la majoria dels càrrecs polítics, tant al Senat com a les magistratures, i només ells podien formar part dels tribunals de justícia. A finals de la República, alguns dels seus privilegis van passar a mans dels plebeus.

Plebeus

Descendents de les primeres famílies que van instal·lar-se a Roma provinents de la resta del Laci i altres zones. No tenien cap dret ni deure perquè eren considerats estrangers. No podien accedir a cap càrrec polític ni religiós, no podien rebre terres de les conquestes ni podien casar-se amb cap patrici. Amb l'arribada d'altres plebeus, el seu nombre va créixer i van superar en nombre als patricis, això els va donar la força per exigir la igualtat, que van aconseguir gradualment. Alguns plebeus van enriquir-se gràcies al comerç.

Clients

Plebeus que voluntàriament es posaven sota la protecció d'un patrici, el seu patronus. Al matí, el client es presentava a casa del seu patró per retre-li obediència, respecte i fer el que ell li manés. A canvi, el client rebia aliments i diners per mantenir la família, i el patró rebia el suport polític necessari. El clientelisme va augmentar quan van créixer les diferències entre els mateixos plebeus. Un candidat a les eleccions podia guanyar les votacions en funció del nombre de clients que tenia.

Lliberts

Alguns esclaus que havien aconseguit la llibertat. Tot i això, no tenien els mateixos drets que els plebeus i els patricis. Els seus fills serien considerats ciutadans de ple dret.

Proletaris

Ciutadans més pobres que només tenien els fills com a possessió.

Esclaus

Homes, dones i nens sense drets ni llibertat, que eren propietat d'un amo. No eren considerats persones, sinó objectes de compra-venda. Jurídicament, no existien, i el seu matrimoni era il·legal. La societat romana era esclavista, basada en el treball dels esclaus, que feien les feines més dures i esforçades. Hi havia diferències de tracte i de tipus de treball entre els esclaus:

• Esclaus públics: propietat de l'Estat, feien obres públiques (construccions, treball a les mines, etc.).
• Esclaus familiars: propietat d'un amo, amb un tracte més humà. Si pertanyien a una família del camp, feien feines agrícoles. Si pertanyien a una família urbana, feien tasques domèstiques o especialitzades com barber, mestre, etc.

Com esdevenien esclaus?

Per naixement, com a presoners de guerra, condemnats per la justícia o per no pagar deutes. Durant la Monarquia, hi havia un nombre petit d'esclaus. Durant la República, el nombre va augmentar a causa de les conquestes de territoris i el gran nombre de presoners de guerra. Els comerciants venien els esclaus al fòrum o en botigues. Els posaven en un entarimat giratori amb un cartell al coll amb les seves característiques. Els esclaus més especialitzats eren venuts en botigues més luxoses.

Vida Quotidiana a Roma

Roma era una ciutat bulliciosa, escandalosa, caòtica i amb una gran activitat.

Vida dels Patricis

Els patricis vivien a les ciutats, on portaven a terme la seva activitat. Al matí, s'aixecaven, gestionaven el seu patrimoni (amb l'ajuda d'esclaus especialitzats per revisar la comptabilitat), distribuïen les tasques als esclaus i atenien els clients. A mig matí, anaven al fòrum, compraven al mercat, etc. El migdia marcava la fi de la jornada laboral, i la tarda la passaven amb amics, als banys, assistint a espectacles, etc.

Vida dels Plebeus

Els plebeus feien altres feines. La majoria dels que vivien a les ciutats eren artesans, comerciants o treballaven a canvi d'un salari. Els més emprenedors tenien un negoci on es manufacturava un producte i després es venia. En aquest cas, hi treballava el plebeu propietari del negoci, que tenia altres treballadors i aprenents al seu càrrec. A Roma hi havia els productes més variats, des dels més luxosos (or, perfums) fins als més quotidians (bronze, mobles de fusta). Amb l'augment del nombre d'esclaus, els plebeus van anar perdent la feina i van passar a no fer res. Les ciutats estaven plenes d'esclaus.

Vida al Camp

La vida al camp era més tranquil·la. Els camperols vivien en llogarets dispersos i petits. No hi havia fòrum, amfiteatre, etc. Els camperols treballaven per a la seva pròpia subsistència o la de la seva família. Els esclaus de famílies urbanes consideraven un càstig el seu trasllat a una família rústica, perquè era més dur treballar al camp. Hi havia una jerarquització entre aquests esclaus:

1. L'encarregat i la seva esposa (vilicus i vilica), que tenien el comandament de tota la finca.
2. Esclaus mestres d'ofici, que dirigien i vigilaven els que feien la feina al camp.
3. Esclaus que s'encarregaven de la cuina, els vestits, els cabells i els metges.