Societat, Política i Ciutadania: Fonaments i Evolució Històrica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,85 KB

Societat, Política i Ciutadania

Els humans, per poder sobreviure, hem de conviure. Per conviure en societat, necessitem establir unes normes i una forma d’autoritat que organitzi. D’aquesta manera, la societat s’organitza políticament.

De la família a la polis (Aristòtil)

Aristòtil va descriure que l’ésser humà és un animal social (o animal polític), és a dir, algú que viu de manera organitzada en una polis (una societat o comunitat política).

Concepcions d'Aristòtil sobre l'ésser humà i la Polis

  • L’humà és sociable per naturalesa.
  • La polis és la forma més perfecta de societat humana.
  • L’humà està dotat de raó i llenguatge.
  • Té sentit de la justícia.

Què és la política?

La política és la manera de resoldre els conflictes que hi ha dins d’una societat a partir del diàleg, la negociació i el pacte. D’alguna manera, la política busca evitar la desintegració social.

Ciutadania

La ciutadania és una relació entre un individu i una comunitat política, a través de la qual l'individu és considerat un membre de ple dret d’aquesta comunitat. A canvi, l'individu deu lleialtat a la comunitat mentre hi pertany.

Aspectes de la Ciutadania

  1. Els individus tenen drets i deures només per la seva condició de ciutadans.
  2. Aquests drets i deures només són reconeguts dins la comunitat política a la qual pertanyen.

Evolució històrica de la Ciutadania

  1. Antiga Grècia

    El ciutadà (polites) participava activament en l’activitat pública.

  2. Mentalitat romana

    El ciutadà (cives romanus) es defineix com un subjecte de drets legals.

  3. Segles XVIII i XIX (Il·lustració i Revolucions)

    El ciutadà (citoyen) participa i té drets davant la llei.

  4. Segle XX

    Es busca la igualtat humana, considerant ciutadà com a ésser humà, és a dir, es busca la igualtat humana.

Liberalisme i Filosofia Política

Liberalisme

Teoria que es basa en el reconeixement dels drets de l’individu (a la vida, la llibertat i la propietat).

La Filosofia Política

La ciutadania es refereix no solament a una condició legal, sinó també a un ideal normatiu (que els governs siguin justos i que els ciutadans puguin participar plenament en els processos polítics, un ideal democràtic).

La dignitat de tot ésser humà és el fonament en el qual se sustenten els drets de ciutadania.

La ciutadania integra un estatus legal, un estatus moral i un estatus d’identitat.

Dimensions de la Ciutadania

  1. Ciutadania política

    La ciutadania suposa un estatus jurídic que ens aporta uns drets civils (la protecció de la vida, la llibertat, la seguretat...) i polítics (el ciutadà pot intervenir en el govern i en els actes públics).

  2. Ciutadania social

    A part de drets civils i polítics, també hi ha els drets socials (benestar, educació, sanitat, dret al treball...).

  3. Ciutadania econòmica

    El ciutadà de les societats democràtiques pot tenir reconeguts certs drets econòmics.

  4. Ciutadania civil

    Activitat en la societat (família, escola, amics...), mitjançant la qual adquirim valors morals.

  5. Ciutadania intercultural

    Implica la conservació de la pròpia cultura, respectant i aprenent de la seva societat.

  6. Ciutadania global i cosmopolita

    Necessitat de fer extensius els drets i deures reconeguts pels Estats democràtics. Els ciutadans han de fer compatible el compromís amb la seva comunitat i els interessos globals de la humanitat.

Entradas relacionadas: