Societat i Política a l'Antiga Roma: Classes i Magistratures

Patricis: Drets i Deures

• Descendents de les més antigues famílies de Roma.
• Organitzen els cultes.
• Propietaris de les terres.
• Control de la vida política.

Plebeus

• Llatins arribats a Roma.
• Es dediquen a activitats comercials i artesanals.
• No tenen drets polítics ni socials.

Clients

• Lligats a les famílies patrícies.
• Vida parasitària.
• Estan al servei del seu patronus.

Lliberts

• Han obtingut la llibertat.
• Lligats al patronus.

Esclaus

• No té cap dret.
• Depèn del seu amo.

Clients

• Lligats a les famílies patrícies.
• Vida parasitària.
• Estan al servei del seu patronus.

Lliberts

• Han obtingut la llibertat.
• Lligats al patronus.

Esclaus

• No té cap dret.
• Depèn del seu amo.

Final de la Monarquia Romana

• L'últim dels set reis va ser Tarquí el Superb. Tarquí, més que els reis que el van antecedir, va usar la violència, els assassinats i el terrorisme per controlar Roma.
• Després de la violació de Lucrècia, una romana patrícia, pel fill de Tarquí, la fúria romana seria ja incontrolable. Luci Juni Brut va reunir el Senat i Tarquí va ser deposat i expulsat de Roma el 510 aC.

La República Romana

• Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'Imperi Romà.
• Roma es va dotar d'un nou sistema de govern designat per substituir el lideratge dels reis. Es va crear el nou càrrec de cònsol, assignat expressament a dos senadors. Inicialment, els cònsols posseïen tots els poders que abans tenia el rei.

Magistratures Romanes

Qüestors

N'eren vint, repartits per totes les províncies. Eren responsables del tresor públic: controlaven els comptes dels ingressos i les despeses de l'Estat.

Edils

N'eren quatre, que s'encarregaven de l'administració de la ciutat de Roma.

Pretors

N'hi havia vuit. Dirigien el procediment judicial i actuaven com a presidents dels tribunals en les causes penals.

Cònsols

N'eren solament dos. Eren els magistrats suprems de la República: eren els comandants en cap de l'exèrcit, proposaven projectes de llei, tenien el poder executiu.

Tribuns de la Plebs

N'hi havia deu, que defensaven els drets dels plebeus, podien fer propostes de llei i participar en els debats dels comicis i el Senat i tenien dret de vet davant els altres magistrats.

Censor

Era un magistrat amb molt de prestigi. Se n'elegien dos cada cinc anys entre els excònsols i romanien en el càrrec durant any i mig, temps necessari per realitzar el cens de tots els ciutadans, dividint-los en classes segons la seva riquesa. A més, inscrivien els nous senadors d'entre els exmagistrats i tenien el poder d'expulsar del Senat els membres que en consideressin indignes. Així mateix, vetllaven pels costums públics i podien castigar les faltes morals no contemplades per les lleis.