Societat, Oci i Moviment Obrer a l'Espanya del Segle XIX

Comportaments Socials i Formes d'Oci a l'Espanya Liberal

El pes dels terratinents agraris va consolidar una elit social més propera al prototip d'rendista aristocràtic que no pas al model de burgès industrial, emprenedor, dinàmic i arriscat. Només a determinades zones industrials, els valors del treball van aconseguir contrarestar el model social basat en el menyspreu del treball.

Influència de l'Església i laïcització

La influència de l'Església Catòlica va continuar sent molt important. Però un sector del liberalisme espanyol volia laïcitzar la vida pública i posar fi al predomini de la moral catòlica en tots els àmbits socials. A més, una part de la classe treballadora va començar a manifestar actituds clarament anticlericals, tot associant l'Església amb els grups poderosos que la dominaven.

L'Ostentació Burgesa i el Reconeixement Social

El pes dels diners com a definidors de la categoria social va comportar que s'hi afegís l'ostentació de la riquesa de la burgesia. Aquesta expressava una manera de sentir i de pensar pròpia d'una elit que, per mitjà del poder econòmic, satisfeia les seves aspiracions de reconeixement social. Les cases grans i les recepcions eren el símbol de l'ascens social. La burgesia volia, a més, mostrar en públic el seu poder i la seva riquesa.

La Comercialització de l'Oci

Davant de la societat rural en què l'oci i les festes se celebraven entre les parets dels palaus o de les cases senyorials, en la nova societat urbana i industrial, les formes d'oci van passar a comercialitzar-se en un producte a l'abast dels qui el poguessin comprar.

Les elits freqüentaven essencialment:

• L'òpera i un gran nombre de teatres.
• Els jardins de recreació, on es feien balls.
• Els casinos i els cercles de propietaris, on els empresaris i propietaris s'hi reunien.

A les ciutats hi van proliferar les cafeteries i els restaurants. A la darreria del segle, entre les classes populars urbanes es va estendre el costum d'anar als cabarets, els cafès amb espectacles variats que atreien un públic divers. Les corregudes de braus van continuar sent l'espectacle més popular i freqüent. Entre els treballadors, la taverna era el centre de reunió. L'augment de l'alfabetització dels obrers va afavorir la fundació d'ateneus, cercles obrers o cases del poble.

El Paper de la Dona en la Societat del Segle XIX

El paper de la dona estava determinat pel manteniment d'una concepció tradicional que la subordinava a l'home i la privava de tot dret jurídic o polític. En aquesta condició subsidiària, sotmesa al món masculí, s'hi trobaven totes les dones, si bé tenien unes o altres condicions de vida i un paper social determinat.

Dones de les Elits Burgeses

Les que pertanyien a les elits posseïen els valors burgesos i la seva concepció catòlica i conservadora, amb un destí essencial: el matrimoni. S'esperava d'elles que es casessin i que fossin mares i esposes servicials i agradables. La seva educació s'ajustava a aquestes expectatives:

• Una petita base cultural per mantenir una vida social acceptable.
• Coneixement de les ocupacions de la llar.
• Una moralitat estricta.

Dones de les Classes Populars

Les obreres i les pageses constituïen una important força de treball, igual que els seus fills i els seus marits. Les dones de les classes populars treballaven (fins a proporcions del 90%) i tenien poca cosa en comú amb les dones burgeses.

Naixement dels Primers Moviments Socials i Obrers

La primitiva legislació liberal no tenia cap tipus de normativa que regulés les relacions laborals, així es van donar les protestes obreres contra el nou sistema industrial.

El Luddisme i les Primeres Protestes

A la dècada del 1820, el **luddisme** (moviment d'origen anglès contra el nou sistema industrial, que es manifestava en una acció espontània i violenta que incloïa la destrucció de màquines i la crema de fàbriques) va ser la primera expressió de rebel·lia obrera contra la introducció de noves màquines. Els primers foren els treballadors de la rodalia d'Alcoi que van assaltar les ciutats i van cremar els tallers mecànics, i l'incendi del 1835 de la fàbrica Bonaplata a Barcelona, el primer vapor que va funcionar a Espanya.

Els treballadors es van adonar que el problema eren les condicions de treball que els imposaven els propietaris. La lluita obrera es va orientar cap a la defensa del dret d'associació i el millorament de les condicions de vida i de treball, així va sorgir un primer embrió d'associacionisme per la defensa dels seus interessos.

L'Associacionisme Obrer i les Vagues

El moviment associacionista obrer es va estendre i van crear **societats de socors mutus**, on lliuraven una petita quota per assegurar-se una ajuda en cas d'atur o malaltia. La primera associació va ser l'Associació de Protecció Mútua de Teixidors del Cotó. Però no era un veritable sindicat.

L'associacionisme va significar l'extensió de les reivindicacions obreres. Les vagues, cada vegada més usades per protestar als amos, van portar a la creació d'un fons per ajudar els obrers en vaga, anomenats **caixes de resistència**. La primera vaga general va ser el gener de 1855 a Barcelona, per la introducció d'unes filadores.