Societat Oberta i Tancada: Filosofia i Teoria Social

Societat oberta

Es tracta d’una societat en què els ciutadans que la componen tenen llibertats civils.

És una societat permeable que inclou diferents grups d’humans i permet un lliure desenvolupament en la societat.

La societat oberta desperta enemics, tant de membres interns com externs, que volen transformar-la en una societat tancada.

La qüestió està a tenir els mecanismes necessaris per defensar-se i evitar problemes amb els enemics.

Societat tancada

És una societat totalitària.

Es caracteritza per no tenir en compte les llibertats civils, per ser una societat excloent i per voler una uniformitat o clonació ideològica.

Problemes per a fer un diagnòstic de valors

Un diagnòstic es fa per saber els valors que estan més presents en la societat, però sorgeixen una sèrie de problemes:

• Falta de distància: Com que el que avui és valuós en uns anys ja no ho és, la solució és admetre que es tracta d’un diagnòstic provisional en el temps.
• Intangibilitat dels valors: No es poden quantificar, però, tot i ser intangibles, es poden deduir analitzant els estils de vida.
• Subjectivitat: És molt típica quan fas un diagnòstic de manera general; acabes deixant de ser objectiu. La solució és poder sumar els màxims punts de vista possibles per ser objectiu.
• Segments de població: És difícil saber allò que és valuós per a una societat quan hi ha tantes diferències; el que s’ha de fer és identificar els valors d’un segment en concret al qual et vols dirigir.

Jürgen Habermas i l'acció comunicativa

Autor de la Teoria de l’acció comunicativa (1981). Comença la teoria amb una pregunta: és possible arribar a acords amb societats moralment diferents?

Habermas no creu en el funcionalisme ni en el relativisme, ja que ens veiem obligats a utilitzar el diàleg com a forma de comprensió entre societats. Perquè el diàleg pugui ser possible, s’han de complir uns punts:

• Tenir reconeixement de la dignitat de l’altre.
• Que hi hagi equitat.
• Fer ús de la racionalitat.
• Arribar a un consens clar.
• Tenir contenció emocional.

Crítiques a la teoria de Habermas

Aquesta teoria ha tingut moltes crítiques:

1. Es creu que és un model massa utòpic i ideal, per tant, inaplicable en societats pluralment diferents.
2. En la societat en què vivim hi ha relacions de poder; per tant, es condiciona molt el diàleg de l’emissor cap al receptor.
3. Com més arrelades i profundes siguin les conviccions, més difícil serà arribar a acords o a un consens.

Per tant, la teoria de Habermas és difícil d’aplicar per aquests conceptes.

José Ortega y Gasset: La rebel·lió de les masses

Apareix un nou home: l’home massa. És aquell que es caracteritza per ser uniforme i homogeni.

La massa condemna l’home a ser igual, elimina les diferències i ho arrodoneix tot, fent que l’home perdi la seva riquesa de ser diferent.

És més fàcil obeir en massa que en soledat; per tant, l’home massa no pot pensar en soledat, ja que la massa condemna qui pensa diferent.

Elias Canetti: Massa i poder

Elias Canetti fa una relació entre massa i poder.

Qui controla la massa controla el poder a través de missatges emocionals. Es diu que com més homogeneïtzada sigui la massa, més ràpid s’arriba al poder totalitari.

Però qui té el poder ha de tenir cura i ser responsable amb els missatges que emet, ja que la massa es pot "encendre". El que es vol és que la massa es mogui, però sense destruir.