Societat, Moviments Obrers i Colonialisme al Segle XIX

La Societat del Segle XIX: Classes i Conflictes

La Burgesia

La burgesia era el grup hegemònic, propietària de les indústries i dels negocis. Hi havia una gran burgesia (banquers, rendistes), una burgesia mitjana (funcionaris, comerciants) i una petita burgesia (empleats i botiguers).

Els Obrers: El Proletariat

El proletariat industrial i urbà era la mà d'obra necessària per a les fàbriques. Eren el grup més nombrós i el més desafavorit en la nova societat. No hi havia cap legislació, de manera que els horaris, els salaris i les festivitats eren establerts pels empresaris. Les seves condicions de vida eren molt dures: jornades de 12 a 14 hores diàries, remuneracions insuficients per a mantenir una família i manca de condicions higièniques.

Primeres Associacions Obreres

Luddisme

Protesta obrera que es va manifestar amb la destrucció de màquines i la crema d'establiments industrials. Alguns sectors de treballadors s'adonaven que formaven part d'una mateixa classe social, amb problemes comuns i objectius propis.

Societats de Socors Mutus i Sindicats

Organitzacions que, per mitjà del pagament d'una quota, s'encarregaven de socórrer les necessitats dels seus associats en cas de malaltia o d'atur. Les societats obreres van ser il·legalitzades, però l'any 1825 a Gran Bretanya es van derogar les lleis que les prohibien i es van fundar els primers sindicats, que reunien obrers d'un mateix ram.

El Marxisme i el Socialisme

A mitjans del segle XIX, Karl Marx va defensar la necessitat d'una revolució obrera per destruir el capitalisme. A través de la revolució, el proletariat havia de conquerir el poder polític i crear un estat obrer. Els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes. El seu objectiu era fer la revolució proletària, però també defensaven la seva intervenció en la vida política a través de la participació en les eleccions i l'entrada als parlaments nacionals.

Anarquisme

Conjunt de pensadors que tenien en comú tres principis bàsics:

• L'exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social.
• La crítica a la propietat privada.
• La defensa de formes de propietat col·lectiva.

Defensaven l'acció revolucionària dels obrers i llauradors per destruir l'Estat i crear una nova societat col·lectiva i igualitària.

Internacionalisme Obrer

El 1864 es va crear l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). S'hi van adherir marxistes, anarquistes i sindicalistes. Les grans discrepàncies ideològiques entre marxistes i anarquistes la van fer inviable i va acabar per desaparèixer cap al 1876.

Europa Dominant: L'Era del Colonialisme

La Segona Revolució Industrial va transformar l'economia de les principals potències europees. La seva superioritat tècnica, financera i militar va fer que Europa es llancés al domini de la resta del món. Els països més avançats van ocupar territoris a Àfrica i Àsia principalment, i hi van crear imperis colonials. Eren terres, en la major part, sense estats organitzats, amb estructures econòmiques i polítiques molt febles. La colonització va significar l'explotació econòmica dels recursos d'aquestes terres i el seu domini polític.

Causes del Colonialisme

• Econòmiques: Havien de comprar matèries primeres (carbó, ferro, cotó, cautxú) al millor preu possible. També volien invertir els seus excedents de capital en altres llocs on la mà d'obra més barata els permetés obtenir beneficis més grans.
• Demogràfiques: El creixement europeu va donar lloc a un excés de població, i això va comportar dificultats per a trobar feina i tensions socials. La política colonial significava la possibilitat d'emigrar cap a altres terres i de millorar així les seves condicions de vida i treball.
• Polítiques: Les grans potències van entrar en una competència política i militar per controlar àrees geogràfiques d'interès econòmic o estratègic (ports, estrets, etc.).
• Ideològiques: El nacionalisme defensava la superioritat d'algunes nacions i el dret d'aquestes a imposar-se sobre altres pobles. Es parlava així de la missió civilitzadora d'Europa, que, considerant-se superior culturalment i tecnològicament, es veia obligada a dur a terme una obra d'educació, sanitat i pau social.

Explotació i Conquesta Colonial

Els britànics i els francesos van fer les primeres expedicions. Entre els exploradors més prestigiosos destacaren els anglesos Livingstone i Stanley, que van recórrer l'Àfrica central i la van cartografiar. Una vegada conegut el territori, la conquesta va ser relativament ràpida i fàcil. La superioritat militar i tècnica europea era tan gran que la resistència indígena va ser bastant feble.

Organització Colonial

• Colònies d'Explotació: La metròpoli es dedicava de manera especial a l'explotació econòmica. No tenien govern propi i els europeus hi exercien una veritable política d'ocupació: un governador, comandaments militars i un gran nombre de funcionaris mantenien l'administració i l'ordre. La resta de petits funcionaris i soldats solien ser indígenes. S'ocupaven de les terres per a crear grans plantacions (sucre, cafè, cacau, te, etc.) o bé per explotar jaciments de coure, or, carbó i diamants.
• Colònies de Poblament: Eren colònies que, per les seves condicions climàtiques, per l'escàs nombre d'indígenes o per les seves riqueses especials, rebien població blanca que hi emigrava per establir-se de manera permanent. La metròpoli els reconeixia una certa autonomia en el govern interior. Dins de l'Imperi Britànic van rebre el nom de dominis. Exemples d'aquest tipus de colònia van ser el Canadà i, més tard, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica. França considerava Algèria com a territori nacional.
• Protectorats: Territoris que van mantenir l'organització estatal, el govern indígena i un aparell administratiu propi. Però la metròpoli hi va imposar un govern paral·lel que, en la pràctica, dominava el govern local i que es reservava les funcions de defensa i de política exterior. El Marroc va ser l'exemple més clar: era un regne que va ser repartit entre França i Espanya. Gran Bretanya va establir un protectorat a Egipte.

El Repartiment d'Àfrica

Els britànics i els francesos posseïen bases a Àfrica i somiaven amb la creació de grans imperis continus: de nord a sud els britànics, i d'oest a est els francesos. Els alemanys i els italians van arribar tard al repartiment i es van produir friccions que van amenaçar amb un enfrontament bèl·lic.

L'Imperi Britànic

La principal colònia d'explotació de la Gran Bretanya va ser l'Índia: la joia de la corona. L'Índia va esdevenir un mercat per als productes britànics i una proveïdora important de matèries primeres barates (cotó, te, etc.).

L'Imperi Francès i Altres Imperis

El segon imperi colonial era el francès, que es va instal·lar especialment al nord d'Àfrica.

Impacte Europeu a les Colònies

Avanços i Modernització

Ports, carreteres, ferrocarrils, ponts i línies telefòniques van permetre un millorament de les infraestructures. Es van cultivar noves terres i es van crear indústries. La introducció de mesures higièniques i la construcció d'hospitals van fer baixar la mortalitat i la població va augmentar. Es van construir escoles que van aconseguir un descens de l'analfabetisme.

Aculturació

Imposar les formes de vida dels colonitzadors per damunt de les tradicions indígenes.

Transformacions Econòmiques

Es van imposar els interessos econòmics dels colonitzadors. La població indígena va restar sotmesa i les seves condicions de vida van empitjorar. Es van potenciar les grans plantacions de productes que beneficiaven la metròpoli: cacau, cafè, cotó, fruites, etc. Els natius havien de treballar en les plantacions per subsistir i, a més, havien de comprar els aliments. S'hi van imposar una economia monetària i de mercat.

Canvis Socials i Culturals

Les societats colonials eren un reflex d'una profunda segregació. Els funcionaris i els colons vivien en residències luxoses i no es relacionaven amb els indígenes. L'imperi de la cultura occidental va comportar la pèrdua d'identitat de les cultures indígenes. Aquestes cultures eren de tradició oral i no havien fet elaboracions teòriques a nivell polític, jurídic, etc.

La Segregació

Divisió marcada de la classe social, així com la racial (negre amb negre i blanc amb blanc).