Societat i Moviment Obrer a Espanya (1900-1930)

Demografia: emigració i urbanització

L'emigració interior del camp a les ciutats va portar a una creixent urbanització del país, que va assolir el cinquanta per cent de població urbana el 1930. També destaca l'emigració exterior, amb més d'un milió d'espanyols que van marxar cap a Amèrica Llatina (Cuba, Argentina...). L'auge de l'emigració va tenir lloc abans de la Primera Guerra Mundial.

L'evolució social entre 1900 i 1930

La societat espanyola va continuar sent, al llarg d'aquest període, una societat marcada per grans diferències de riquesa entre els diversos grups socials.

Les classes altes

Els grups lligats a la indústria i a les finances van tenir un pes creixent en les classes altes. Molts nous burgesos, enriquits amb els fabulosos negocis propiciats per la Gran Guerra, es van anar integrant en la vella oligarquia dominant.

Les classes mitjanes

En un fenomen lligat al procés d'urbanització, les classes mitjanes van experimentar un augment significatiu en aquest primer terç del segle XX. Aquestes classes mitjanes, de vegades colpejades per dificultats econòmiques, van anar girant cap a postures polítiques d'oposició al règim de la Restauració, vinculant-se als grups republicans o nacionalistes a Catalunya i el País Basc.

Les classes populars

Pel que fa a les classes populars, destaquen dos fenòmens:

• El creixement numèric de la classe obrera, cada vegada més organitzada entorn dels sindicats CNT i UGT.
• La pervivència d'una àmplia massa de jornalers sense terra al sud del país, en una situació social desesperada que els portarà cap a postures polítiques cada vegada més radicals.

El moviment obrer

Els socialistes, PSOE i UGT, es van implantar essencialment a Astúries, el País Basc, Madrid i zones del camp andalús. Mentrestant, els anarquistes i el seu sindicat, la CNT, van assentar el seu predomini a Catalunya, Aragó, València i Andalusia.

Socialistes i comunistes

El PSOE, igual que els altres partits socialistes europeus, va viure una important crisi a partir del triomf de la revolució soviètica a Rússia el 1917. Finalment, la major part del partit es va negar a adherir-se a la Internacional Comunista propugnada per Lenin. Un petit grup es va escindir i va fundar el 1921 el Partit Comunista d'Espanya (PCE). Els comunistes eren un grup molt minoritari el 1930.

L'anarquisme

Els anarquistes també van viure fortes tensions entre els partidaris de la lluita pacífica i la facció més extremista i revolucionària. Aquests últims van formar el 1927 la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), que tindria una gran influència durant la Segona República.

Els sindicats catòlics

Els sindicats catòlics, minoritaris, es van desenvolupar especialment a les regions del nord, on predominava el minifundi i la petita propietat camperola. El 1917 es van agrupar en la Confederació Nacional Catòlic-Agrària.