Societat i Moviment Obrer al Segle XIX: De la Revolució Industrial a les Ideologies

Canvis de la Societat Europea al Segle XIX

El segle XIX va ser un període de profundes transformacions socials a Europa, marcades principalment per la Revolució Industrial i el creixement urbà.

• Desenvolupament i expansió de les ciutats: Un dels canvis més importants, impulsat per les reformes agràries i les transformacions econòmiques. Va significar el pas d'una societat agrària a una industrial, amb un creixement sostingut de la població.
• Creixement urbà: Durant el segle XIX, la població urbana va passar del 10% al 30% del total.
• Dependència de la industrialització: Aquest creixement va dependre del grau d'industrialització de cada país:
  • Països pioners en la Revolució Industrial: Van experimentar un augment significatiu de la mà d'obra i una forta emigració del camp a la ciutat.
  • Països de l'Europa meridional i oriental: Majoritàriament van continuar amb l'absolutisme, mostrant un creixement urbà més reduït.

Urbanització i Condicions de Vida

Primeres Dècades del Segle XIX: Creixement Desorganitzat

El creixement urbà inicial va ser molt desorganitzat, amb conseqüències greus per a la població:

• Els barris obrers no tenien les mínimes condicions de salut i higiene.
• Els habitatges eren de mala qualitat, amb una manca de serveis bàsics com aigua potable, clavegueram, accés a aliments, mercats, transports o escoles.

Segona Meitat del Segle XIX: Planificació Urbanística

A la segona meitat del segle XIX, van aparèixer les primeres polítiques de planificació urbanística. Les ciutats van experimentar grans transformacions, incloent-hi:

• Instal·lació de serveis bàsics: aigua potable, clavegueram, enllumenat públic, pavimentació de carrers.
• Creació d'infraestructures socials: hospitals, centres educatius.
• Desenvolupament de transports públics regulars: el primer metro es va inaugurar a Londres el 1863.

El Proletariat i les seves Condicions de Vida

Amb l'aparició de la Revolució Industrial, va sorgir el proletariat, un nou grup social format per:

• Obrers industrials
• Artesans
• Criats
• Jornalers del camp

Situació del Proletariat

La vida del proletariat es caracteritzava per una gran precarietat:

• Situació permanent d'inseguretat laboral.
• Alta probabilitat de malalties i accidents laborals.
• Desemparament davant la vellesa o la incapacitat.
• Dificultat per accedir a aliments i habitatges a causa de l'augment dels preus.

Condicions de Treball Pèssimes

Les condicions laborals eren extremadament dures:

• Jornades laborals molt llargues (12-15 hores diàries).
• Seguretat inexistent, amb un alt risc d'accidents laborals.
• Salaris molt baixos.
• Males condicions a les fàbriques: soroll excessiu, brutícia i manca d'higiene.

A mitjans del segle XIX, Anglaterra va començar a introduir lleis per alleujar l'explotació laboral i infantil.

La Burgesia: Estil de Vida i Valors

La burgesia era un grup social heterogeni, dividit principalment en dos subgrups:

a) Alta Burgesia

• Grans homes de negocis: financers (banquers), industrials (grans empreses) i comerciants.
• Propietaris dels mitjans de producció.
• Concentraven el poder polític i econòmic.
• Defensors de la llibertat individual, el manteniment de l'ordre social i la propietat privada.

b) Mitjana Burgesia

• Formada per comerciants, propietaris de tallers artesans, funcionaris i professionals liberals.

Tots els burgesos es caracteritzaven per la recerca de la riquesa i el benestar material.

El Moviment Obrer: Orígens i Luddisme

Les dures condicions de treball del proletariat van originar el Moviment Obrer, que buscava principalment:

• Millors salaris.
• Millora horària (reducció de la jornada laboral).
• Millors condicions a les fàbriques.

En els seus inicis, el moviment es va dirigir cap a la destrucció de màquines i locals (fàbriques).

El Luddisme

• El Luddisme va ser un moviment en contra de la introducció de noves màquines, especialment en la indústria tèxtil (teixidores i filatures).
• Ned Ludd, figura llegendària dels luddites (1811-1816), simbolitzava la resistència obrera contra la mecanització que destruïa llocs de treball.

Actes Luddites Rellevants a Europa

• Regne Unit:
  • 1811-1812 (Nottingham): Destrucció de telers mecànics.
  • 1812 (Yorkshire): Assalt a la fàbrica de William Cartwright.
  • 1813 (Manchester): Execucions públiques de 12 luddites.
• Espanya:
  • 1820 (Alcoi): Revolta tèxtil contra màquines.
  • 1835 (Barcelona): Incendi del Vapor Bonaplata.
  • 1855 (Barcelona): Destrucció de selfactines durant una vaga.

El resultat d'aquests actes sovint era contraproduent, ja que acabaven destruint el seu propi sistema de subsistència.

Associacionisme Obrer i Cartisme

El Segon Pas: L'Associacionisme

El moviment obrer va evolucionar cap a la creació d'organitzacions estables de treballadors. Inicialment, aquestes associacions van ser perseguides pels governs britànics (1799-1800).

• Aquestes associacions van passar a la clandestinitat, organitzant manifestacions i fortes protestes. Un exemple notable va ser la repressió a Manchester (1819), que va provocar un gran nombre de morts.
• El 1824, aquestes associacions van ser legalitzades.
• Es van estendre les “societats de socors mutus”, creades per ajudar els treballadors en cas d'accidents, malalties, acomiadaments o vagues (caixes de resistència).
• Van aparèixer societats locals d'oficis (Trade Unions) que, l'any 1830, van intentar agrupar-se en organitzacions nacionals per sector.
• Les reivindicacions del moviment obrer no eren només laborals, sinó també polítiques.

El Cartisme

El 1838 es va crear “L'Associació de Treballadors”, que va publicar la “Carta del Poble” reclamant:

• Sufragi universal masculí.
• Vot secret.
• Reforma dels districtes electorals.
• Renovació anual del parlament.

L'objectiu principal era aconseguir representació parlamentària per defensar els interessos dels treballadors.

Sindicalisme i Partits Polítics Obrers

A la segona meitat del segle XIX, van aparèixer els sindicats, organitzacions de treballadors dedicades a defensar els seus interessos. Aquests van aconseguir el reconeixement legal.

Poc després dels sindicats, van sorgir els primers partits polítics obrers, amb la intenció d'ampliar la seva representació als parlaments i aconseguir millores socials i polítiques. La majoria d'aquests partits eren d'ideologia socialista.

Ideologies per Transformar la Societat

Socialisme Utòpic

Els primers pensadors socialistes, coneguts com a “socialistes utòpics”, proposaven societats ideals i igualitàries.

• Proposaven la possibilitat de crear de manera pacífica una societat ideal basada en la igualtat, l'harmonia, la solidaritat i la fraternitat.
• El pensador més important va ser Étienne Cabet, amb la seva obra “Viatge a Icària”.

Marxisme (Socialisme Científic)

Desenvolupat per Karl Marx i Friedrich Engels, la seva obra fonamental és “El Manifest Comunista”, on es planteja la “lluita de classes”.

En la seva obra “El Capital”, Marx analitza el funcionament de l'economia capitalista. La seva conclusió és que la causa fonamental de la pobresa i l'explotació dels obrers és la propietat dels mitjans de producció en mans de la burgesia. Per això, cal suprimir la propietat privada.

Amb la desaparició de la propietat privada, es donaria la col·lectivització dels mitjans de producció, portant a una societat amb igualtat de classes socials (ni rics, ni pobres).

El mètode per aconseguir-ho seria una revolució obrera, dirigida per un Partit Comunista. Un cop al poder, s'instal·laria la Dictadura del Proletariat com a transició per arribar a la desaparició de l'Estat.

Anarquisme

L'ideòleg principal de l'anarquisme va ser Mikhail Bakunin. Les seves defenses eren molt semblants a les dels marxistes:

• Eliminació de la propietat privada.
• Desaparició de les classes socials.
• Col·lectivització dels mitjans de producció.
• Transformació de la societat mitjançant una revolució.
• Aconseguir la desaparició de l'Estat.

Els anarquistes, però, no creien en els partits polítics, ja que consideraven que oprimien els individus.

Davant la impossibilitat d'aconseguir els seus objectius per vies polítiques, molts anarquistes van optar per fer atemptats terroristes contra l'Església, l'Estat, la burgesia i l'exèrcit.

D'altres es van dedicar a la lluita sindical, lluitant per difondre la cultura entre els treballadors (anarcosindicalistes).

Internacionals Obreres: AIT i Segona Internacional

L'Associació Internacional de Treballadors (AIT)

Malgrat les diferències ideològiques, marxistes i anarquistes van conviure durant un temps a l'AIT (Associació Internacional de Treballadors).

Objectius de l'AIT:

• Coordinar la lluita obrera contra el capitalisme a escala internacional.
• Promoure la solidaritat de l'organització en les mobilitzacions obreres (vagues, manifestacions).

Millores Proposades per l'AIT:

L'AIT va plantejar la millora de les condicions de vida de la classe treballadora, incloent-hi:

• Reducció de la jornada laboral.
• Regulació del treball femení.
• Prohibició del treball infantil.

L'enfrontament entre marxistes i anarquistes, juntament amb la persecució dels governs, va provocar la seva desaparició.

La Segona Internacional

En l'últim quart del segle XIX, es va produir la creació de nombrosos partits socialistes d'ideologia marxista:

• 1875: Creació del SPD (Partit Socialdemòcrata Alemany).
• 1893: Creació del Labor Party (Partit Laborista) al Regne Unit.

El 1889 es va crear una aliança internacional formada per partits socialistes, coneguda com la Segona Internacional. Era una confederació de partits socialistes (marxistes) que mantenien una organització nacional autònoma.

• Es va acordar que l'1 de maig fos una jornada de protesta arreu del món per exigir la jornada laboral de 8 hores.

Tendències Dins de la Segona Internacional:

1. Partits que acceptaven el sistema democràtic i practicaven polítiques reformistes.
2. Partits que predicaven la conquesta del poder per mètodes revolucionaris, la destrucció del capitalisme i la instal·lació d'una dictadura del proletariat.

Vida i Treball de les Dones Obreres

Les dones obreres en el capitalisme industrial van patir condicions d'explotació extremadament dures, amb salaris ínfims i absència total de drets.

Avenços Socials per a les Dones (Moviment Obrer)

• 1842: Exclusió del treball miner femení al Regne Unit.
• 1847: Reducció de la jornada laboral a 10,5 hores al Regne Unit.
• 1891: Jornada setmanal femenina a Alemanya de 60 hores.
• 1901: Reconeixement del descans dominical per llei al Regne Unit.

Debat sobre l'Emancipació Femenina en el Moviment Obrer

Socialistes Utòpics:

• Fourier: Argumentava que el progrés social depenia directament del progrés de les dones cap a la llibertat.
• Proudhon: Advocava per relegar les dones a tasques domèstiques i a la submissió.
• Flora Tristán (1843): Va denunciar la situació de les dones com un indicador de l'explotació obrera.

Reconeixement de les Dones Treballadores a l'AIT:

• Marx i Engels: Defensaven que les dones treballadores eren subjectes de drets iguals als homes.
• 1867: Malgrat això, va persistir la idea que les dones havien de romandre a la llar.

La Segona Internacional i el Feminisme:

Debat en el Socialisme Alemany:

• August Bebel: Va defensar la igualtat de gènere en la seva obra de 1883.
• Ferdinand Lassalle: Advocava per l'exclusió laboral i social de les dones.

Progrés Feminista Laboral:

• Clara Zetkin (SPD): Va obtenir el suport del Congrés de Stuttgart (1907) al sufragi femení. Va impulsar l'afiliació femenina al partit i la creació de grups de dones.
• Establiment del Dia Internacional de la Dona Treballadora (1910).
• Promoció del debat sobre els drets socials de les dones des del periòdic que dirigia.

Figures Clau del Moviment Obrer i Feminista

Christabel Pankhurst

Activista sufragista britànica i líder de la WSPU. Va vincular el feminisme amb la lluita obrera, defensant el vot femení com a eina per millorar les condicions laborals i socials de les dones de classe treballadora. La seva tasca va ser essencial per aconseguir el dret al vot de les dones al Regne Unit el 1918.

Rosa Luxemburg

Teòrica marxista i líder socialista alemanya. Va defensar la vaga general i la revolució social, sent una figura clau en el moviment obrer europeu i el socialisme revolucionari. Va criticar tant el capitalisme com el reformisme, i va ser una gran defensora de l'autonomia obrera i l'organització democràtica dins del moviment socialista.