Societat Medieval: Pobresa, Caritat i Església

Es tractava d'una estructura molt rígida, ja que l'ascens de posició era impossible. A més a més, en aquell moment es basaven en l'agricultura de subsistència, és a dir, cada persona o família produïa el que després consumiria, però estaven obligats a reservar una part per poder pagar el delme i les rendes.

La Pobresa a la Societat Medieval

En aquesta època trobem una situació de gran inestabilitat, d'extrema polarització social i de grans diferències entre pobres i rics. El nivell de civilització material era tan baix que la vida econòmica es reduïa a produir per subsistir en un combat desigual. És important destacar que en aquell moment el treball comunitari era molt comú, com per exemple la collita del blat.

Aquesta societat es caracteritzava per un feble equilibri entre recursos i població i per una extrema polarització social. En aquest context, la pobresa esdevé un fenomen omnipresent: fora de la minoria dirigent, l'absoluta majoria de la població es trobava molt a prop del llindar de la subsistència. Aquesta pobresa generalitzada va provocar una situació de feblesa, dependència i humiliació.

El Discurs Dominant i la Resposta Social

Davant d'aquesta situació, el discurs de les classes dominants concebia la pobresa com un fenomen natural i individual i una fatalitat, de manera que no se'n podia sortir.

El deure de l'almoina i la caritat van ser la resposta del moment a la pobresa, i es van configurar i consolidar durant aquest període.

Fonaments de la Caritat Medieval

La societat que es va crear a partir d'aquest "deure de l'almoina" es fonamentava en actituds mentals basades en l'intercanvi de donacions (l'"economia del regal") i en el cristianisme i els models antics.

Els cristians consideraven que el fet de menysprear la riquesa era una via de saviesa i humilitat com a impuls de Déu; la caritat la concebien com quelcom obligatori, i Sant Martí n'era un model.

L'almoina esdevé una condició per a la salvació i converteix el pobre en intercessor privilegiat. Era un discurs que afavoria únicament les classes socials altes, les privilegiades.

La Triple Funció de la Caritat

La caritat en aquesta època medieval tenia una triple funció:

1. La reproducció de la força de treball. Es buscava que hi hagués més persones treballant. La societat necessitava produir força de treball i es considerava que la caritat ho potenciava.
2. El control del conflicte. Tota societat necessita controlar el conflicte, ja que sempre s'havia usat la força per fer front als conflictes.
3. La legitimació social. La caritat contribueix a la legitimació perquè, davant d'aquesta fatalitat, a través de la caritat s'esmorteïa per a les persones l'impacte de la pobresa.

El Paper Clau de l'Església

El fet de percebre la pobresa com una fatalitat, acompanyada del discurs dominant sobre l'obligació moral (caritat) d'ajudar l'afligit, va més enllà d'una qüestió de valors.

En aquest discurs, l'Església tenia un paper fonamental, ja que com que no existia una norma jurídica que obligués a contribuir, era importantíssim tenir un adequat i eficaç esforç caritatiu.

Per garantir aquest esforç caritatiu, hi havia dues vies principals:

1. La cristianització dels usos i costums.
2. El paper predominant que aniria prenent l'Església.

Arribaria el punt en el qual l'Església tindria un paper fonamental, i aniria creant les seves institucions (per exemple: hospitals).