La Societat Medieval i la Literatura: Estaments, Cavalleria i Trobadorisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,03 KB
La Societat Medieval i el Fenomen Literari
Per a la comprensió del fenomen literari en l'Edat Mitjana, convé destacar alguns aspectes que ofereix la societat d'aquella època. Després de les invasions germàniques que van posar fi a l'Imperi Romà i en uns moments en què Europa es veu amenaçada pels musulmans, pels normands i per pobles nòmades de les estepes asiàtiques, la cristiandat s'estructura d'una manera nova en comparació amb les antigues institucions romanes.
S'organitza com a defensa i es jerarquitza com a societat, fins a quedar establerta a finals del segle XI, època de gran interès per a nosaltres perquè s'hi donen les primeres manifestacions literàries romàniques conscients i conegudes.
L'Estructura Social: Els Tres Estaments
Un món totalment diferent al que poblava l'Imperi Romà se'ns presenta a la nostra consideració. La societat apareix dividida en tres estaments:
- Els que treballen (laboratores)
- Els que resen (oratores)
- Els que guerregen (bellatores)
Tots ells estaven conformes i compenetrats amb la seva missió i conscients que l'únic que els iguala és la mort i la vida futura, en la qual creuen fermament.
La Cavalleria: Ideal i Institució
En l'estament dels que guerregen apareix una institució capital: la cavalleria. L'Església i l'autoritat reial van aconseguir unir en un ideal i reconduir la violència com a mitjà de vida a una casta, formada principalment pels fills de la noblesa que quedaven sense heretar i que s'havien de buscar la seva fortuna. Una vegada disciplinada i jerarquitzada aquesta casta, i posada al servei d'un ideal de justícia i de defensa de la cristiandat, la cavalleria es converteix en una poderosa organització amb principis, deures, obligacions i ritus.
Aquest últim aspecte té un sentit religiós i simbòlic, calcat dels sagraments de l'Església. La creació de les ordes militars, de caràcter mixt, religiós i guerrer, posa la cavalleria al servei de grans empreses internacionals de caràcter polític o expansionista, com ara les croades o les guerres de conquesta als regnes de la península Ibèrica.
El Prototip d'Home Perfecte
El cavaller es converteix així en el prototip d'home perfecte: fort i destre amb les armes d'una banda, i piadós i just de l'altra. Això produeix una nova forma de viure i de sentir i un concepte heroic de la vida i dels valors espirituals i individuals, que en el seu aspecte exterior es tradueix en la cortesia, un altre concepte propi de l'Edat Mitjana i de la societat feudal.
El Clergat i la Monopolització de la Cultura
En la classe dels que resen destaca la figura del clergue (frare o monja), que atresora el saber intel·lectual. Viu retirat del món, dedicat a la fe i a l'oració i establert en centres fora de les ciutats: els monestirs i les abadies, que esdevenen focus d'irradiació cultural i artística fruit de la monopolització de la cultura per part de l'Església.
La pugna entre el clergue i el cavaller arribarà a produir un híbrid, el gentilhome cultivat que s'idealitza en el roman courtois i que històricament podríem representar-nos en la figura de Guillem d'Aquitània, el primer trobador conegut. Quan això ocorre, la llengua vulgar ha triomfat plenament sobre la llatina en l'expressió literària culta i amb consciència d'art.
L'Adaptació Feudal al Pla Sentimental
La jerarquització del món feudal, per altra banda, pateix una curiosa adaptació al pla sentimental i literari quan els trobadors traslladen l'esperit i els conceptes d'aquell a la literatura.
Aquest fenomen és, juntament amb la cavalleria, la manifestació d'un esperit i d'una actitud davant de la vida que no es coneixia ni es podia sospitar en l'antiguitat i que va caducar en els temps moderns; per això, precisament, constitueix una de les notes més distintives de la literatura de l'Edat Mitjana.