Societat i Literatura a la Corona d'Aragó (Segles XIII-XIV)

Context Social Europeu: El Segle XIII

El segle XIII fou un temps de canvi social. Enfront d'una societat de castells dominada pel poder dels senyors feudals, en aquesta època tingué lloc l'expansió de la Corona Catalanoaragonesa. Aquesta expansió es dirigí envers el sud a través dels territoris que havien estat ocupats pels àrabs des del segle VIII. Es conquerí Mallorca el 1229 i el Regne de València entre 1231 i 1245. Després de la conquesta, es feia el repartiment del territori guanyat entre la noblesa i el repoblament.

Tot i que els senyors feudals continuaren sent poderosos durant el segle XIII, es consolida el poder dels reis. Els ciutadans s'anomenaven burgesos i vivien del comerç o del treball en diferents oficis. Al costat del teocentrisme medieval, amb una visió religiosa de la vida, algunes posicions racionalistes posaren en dubte el valor global del saber religiós i defensaren el paper de la raó.

Institucions i Expansió al Segle XIV

Institucions Polítiques i Econòmiques

Acabada la lluita contra els musulmans a la fi del segle XIII, la pau posterior a la guerra propicià un període d'expansió territorial i econòmica de la Corona d'Aragó per la Mediterrània. Aquesta expansió inclogué les conquestes de Còrsega, Sardenya, Sicília, Atenes i Neopàtria, fet que afavorí el comerç marítim i permeté el contacte amb el nou corrent cultural humanista.

També es patiren diverses crisis. El creixement de les ciutats afavorí l'enriquiment dels burgesos. Tot això provocà l'aparició de gent alfabetitzada que demanava un tipus de literatura nova. La Cancelleria Reial fou un instrument important en la comunicació amb els ciutadans i en la generalització d'un model de llengua.

Les Institucions Religioses

La societat del segle XIV va continuar sent teocèntrica. Dins l'àmbit religiós, es van destacar dues ordres:

• Els Franciscans: Demanaren una major espiritualitat i el retorn a l'austeritat del cristianisme primitiu i la renúncia a les possessions materials, des d'una posició crítica amb la riquesa que posseïa l'Església.
• Els Dominicans: Exigiren més influència de l'Església en la societat i defensaren un model moral estricte en la conducta de les persones.

La Poesia Cortesana

Malgrat l'esforç personal i el comerç com a base de l'ascens social, la poesia lírica que es produïa en els àmbits cortesans encara repetia els tòpics trobadorescos que recreaven els valors propis de la noblesa feudal:

• Vassallatge amorós.
• La noblesa de la sang.
• El valor militar.

Poetes Destacats de la Tradició Cortesana

Jaume i Pere Marc

Forent dos poetes germans, oncle i pare d'Ausiàs Marc, autors d'una obra poètica ancorada en els tòpics de l'amor cortès.

Gilabert de Pròixida

Fou un poeta valencià, cavaller vinculat a la cort. De la seva obra es conserven 21 poemes de reflexió amorosa que tracten els tòpics trobadorescos: submissió del poeta a la dama, la crueltat de la dama, la dolçor, etc.

Andreu Febrer

De la seva obra es conserven 15 composicions amoroses que seguien la tradició trobadoresca.

Gilabert de Pròixida: Fou un poeta valencià, cavaller vinculat a la cort. De la seva obra es conserven 21 poemes de reflexió amorosa que tracten els tòpics trobadorescos: submissió del poeta a la dama, la crueltat de la dama, la dolçor.