Societat de la Informació: Desigualtats, Inclusió i Evolució Digital

Introducció: La Diversitat i les Institucions Socials

La comunitat científica internacional busca aprofitar els beneficis educatius, socials i econòmics per garantir la presència de tota la diversitat existent en la societat dins les institucions socials.

La Societat de la Informació: Primera Fase (Darwinisme Social)

El Concepte de Darwinisme Social (Habermas)

La primera fase de la Societat de la Informació, influenciada pel concepte de Darwinisme Social (segons Habermas), es caracteritza per la idea que la gent més formada troba feina, mentre que la que no té estudis queda fora del sistema. Aquesta "selecció dels millors" és una teoria social que defensa que la teoria de la selecció natural de Charles Darwin té aplicacions en comunitats humanes.

Es basa en la idea de la supervivència del més apte, concebuda com a mecanisme d'evolució social, i la creença que el concepte darwinista de la selecció natural pot ser usat per a la gestió de la societat humana, insistint en la competició (ètnica, nacional, de classe, etc.) per recursos naturals o diversos llocs socials.

En aquest context, es va argumentar que no tothom té les mateixes capacitats per treballar en una fàbrica, no perquè aquestes desapareguin, sinó perquè canvien i estan més mecanitzades i informatitzades, generant més exclusió.

La Fragmentació dels Dos Terços (Gorz)

Aquesta exclusió es manifesta en la Fragmentació dels Dos Terços (segons Gorz), on les persones que no estan informatitzades queden fora del sistema. Aquesta expressió respon al criteri cada vegada més evident que de la prosperitat econòmica només dos terços de la població en treuen profit, mentre que el terç restant en queda exclòs.

La teoria de Gorz descriu tres grups:

• El primer terç: Integrat per totes aquelles persones que formen part de la classe dirigent del país, tant des del punt de vista econòmic com polític i administratiu.
• El segon terç: Inclou els professionals de les classes mitjanes, els funcionaris i els obrers qualificats que gaudeixen del “luxe” d'un contracte de treball. Aquests dos terços viuen més o menys bé, segons les possibilitats de cadascun, però sempre amb l'avantatge de tenir un contracte de treball i la possibilitat de participar en la societat de consum.
• El tercer terç restant: Aquells que han perdut el tren del progrés. Per diverses raons, van arribar tard i el seu vagó va quedar desenganxat. Ara, no solament no estan preparats per reprendre el viatge, sinó que s'han trobat arraconats pels altres dos terços, que ja no compten amb ells. No tenen cap protagonisme, no voten, no es manifesten, no poden fer vaga perquè no treballen i, en definitiva, és com si no existissin.

La Societat de la Informació: Segona Fase (Accés Universal)

De l'Accés a la Gestió de la Informació

A partir de l'any 1994, alguns autors van començar a argumentar que les desigualtats socials no se superen donant accés a la informació, sinó sabent com analitzar-la. La clau de la societat de la informació no és l'accés a la informació en si, sinó la capacitat d'analitzar-la i entendre-la.

Als inicis, es defensava que les tecnologies acabarien amb les desigualtats, ja que, per exemple, la informació a Internet estaria a l'abast de tothom. No obstant això, en la societat de la informació, la clau és saber utilitzar i gestionar aquesta informació. El poder no resideix en accedir-hi, sinó en gestionar, processar i seleccionar aquesta informació.

A principis del segle XX, a l'Àfrica, ja es va observar una dinàmica similar: si amb la societat industrial s'explotaven països, amb la societat de la informació, països sencers podrien desaparèixer del mapa econòmic. "Si no donem formació, aquests països s'exclouen de les xarxes de formació i riquesa de la majoria de la humanitat. Tot i que Internet no es menja, aviat sense una economia basada en Internet no es podrà menjar".

Context i Motius de la Segona Fase

La Segona Fase: Societat de la Informació per a Tothom va començar als anys 90 (principis del segle XXI). Hem de tenir present que en aquella època acabàvem de sortir d'una crisi. Van succeir diversos fets:

• Grans empreses van decidir expandir-se globalment (Capitalisme Informacional), entrant en països i dirigint-se a barris amb un alt nivell adquisitiu.
• Van sorgir moviments socials que van començar a exigir solucions per als més pobres.

Els motius principals d'aquesta fase van ser:

• L'extensió del capitalisme informacional (impulsat per figures com Steve Case i Bill Gates).
• La pressió dels països exclosos i dels moviments socials igualitaris.

Iniciatives per a l'Accés i la Inclusió Digital

Espais Òmnia a Catalunya

En els barris van aparèixer els Espais Òmnia, centres on la gent podia accedir a ordinadors a qualsevol hora per utilitzar les tecnologies de la informació. Aquest fet va facilitar l'accés a la informació. No obstant això, les polítiques d'accés sovint establien horaris limitats, i tot i que haurien d'haver estat oberts més de 8 hores perquè les persones que sortien de treballar poguessin accedir-hi, sovint els trobaven tancats.

En l'àmbit educatiu, va aparèixer l'aula d'informàtica (abans) i, més tard, la Generalitat de Catalunya va començar a donar ordinadors pagats per cada alumne per poder fer les classes. En aquest sentit, les desigualtats van créixer, ja que molts nens no sabien com gestionar-los.

Programes Internacionals

A tots els països, la idea de lluitar contra la desigualtat va portar a la creació d'iniciatives com el Plugged In (Learning Through Technology) als EUA, espais que atenien població molt vulnerable. També van sorgir els Telecentros, amb una idea similar.

El Model XO (One Laptop Per Child)

Els ordinadors que es van crear per als nens d'Àfrica, dissenyats per funcionar amb llum solar i sense necessitat de càrrega elèctrica, van ser molt criticats. Des d'una perspectiva relativista, es qüestionava que es regalés un ordinador a nens que no tenien les necessitats bàsiques cobertes.

La Crisi Actual i les Noves Desigualtats

De cop i volta, va aparèixer la crisi. Actualment, estem en una realitat on l'atur ha afectat la gent jove, però també ha colpejat col·lectius més vulnerables, especialment aquells que no tenen estudis.

Davant la situació on es demana l'accés, van aparèixer iniciatives com els Espais Òmnia (llocs d'accés gratuït) i el Model XO (PC sense subministrament elèctric), tot i que aquest últim va ser criticat des d'una perspectiva social, argumentant que s'havien de cobrir les necessitats bàsiques abans de proporcionar un ordinador.