La Societat Industrial i el Moviment Obrer al Segle XIX a Europa
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,36 KB
La Societat Industrial i el Moviment Obrer al Segle XIX
La modernització va anar unida a la industrialització. Per aquest motiu, ens referim a la nova societat amb el terme industrial. A mitjan del segle XIX, a Europa, convivien tres tipus de societat:
Tipus de Societat a Mitjan Segle XIX a Europa
A mitjan segle XIX, Europa presentava una diversitat social marcada per l'avenç de la industrialització.
Societat Rural Tradicional
La major part de la població es dedicava a l'agricultura, mantenint estructures socials i econòmiques ancestrals.
Societat Rural Evolucionada
L'activitat bàsica era l'agricultura, però els membres d'aquestes societats tenien interès per la tecnificació de les tasques agrícoles per augmentar la productivitat.
Societats Urbanes
Eren les que ja havien experimentat un procés d'industrialització, concentrant noves formes de vida i treball.
Burgesia Mitjana i Mitjana-Baixa
La burgesia mitjana era propietària de petits negocis o feia activitats professionals que li permetien tenir un nivell de vida acomodat, però sense fer dispendis excessius. La burgesia mitjana-baixa vivia principalment de la seva feina.
Formació de la Classe Obrera
La industrialització va provocar la formació d'una nova classe social: el proletariat o classe obrera, provinent de diversos sectors:
Camperols
Que, arran de la desaparició del règim comunal de terres, no tenien accés als mitjans necessaris per al seu sosteniment i es van veure obligats a emigrar a les ciutats.
Treballadors del Domestic System
No van poder fer front a la competència de les fàbriques modernes i van perdre les seves fonts d'ingressos.
Artesans
Provenien de tallers agremiats de les ciutats, que van haver de tancar perquè no podien competir amb els productes industrials fabricats en massa.
Socialisme Utòpic: Ideals i Propostes
Els primers socialistes van denunciar la misèria del proletariat i van proposar maneres de viure i de treballar alternatives. Aquests pensadors es van anomenar utòpics per les seves idees idealistes. Les seves principals característiques eren:
- Pretenien crear una societat ideal en la qual l'ésser humà visqués en pau, harmonia i igualtat, i a la qual s'arribaria de manera pacífica.
- Donaven molta importància a la solidaritat, la filantropia i l'amor fraternal.
- Defensaven les novetats de la indústria, però en condemnaven els efectes nocius per als obrers.
El Sindicalisme a Europa
El moviment obrer va organitzar-se a través del sindicalisme per defensar els drets dels treballadors, amb particularitats a cada país.
Sindicalisme a França
Des de l'Edat Mitjana ja hi havia associacions de treballadors formades per artesans que treballaven sobretot en la construcció. Aquestes associacions d'origen medieval van perviure fins a la segona meitat del segle XIX. A poc a poc, van anar cedint el lloc als sindicats, anomenats a França societats de socors mutus o societats obreres.
Sindicalisme a Alemanya
El moviment sindical es va desenvolupar lentament. Les primeres associacions van sorgir en la dècada del 1830 (com la Federació dels Proscrits) i, entre el 1830 i el 1848, van aparèixer altres de poca durada. Posteriorment, es van consolidar diferents tipus de sindicats:
- Les unions socialistes: les més nombroses i influents.
- Els sindicats liberals: volien imitar el model britànic, professionalitzat i apolític.
- Els sindicats cristians: no qüestionaven l'ordre social i buscaven l'harmonia entre patrons i obrers.
Sindicalisme a Espanya i Itàlia
El moviment obrer va ser relativament tardà i va estar estretament relacionat amb els inicis de la industrialització. És per això que només es va localitzar en certes regions industrialitzades: Catalunya, algunes comarques valencianes o el País Basc. A Espanya, els primers moviments d'obrers van imitar el luddisme, però l'any 1840 van crear l'Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera, un pas important cap a l'organització sindical.