La Societat Industrial del Segle XIX: Classes, Urbanització i Conflictes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,26 KB
Nou Model de Societat Industrial i Urbanització
La ciutat esdevé el nou centre de la societat industrial. Cap al 1900, un vint-i-cinc per cent de la població és urbana, i el paradigma d'aquest fenomen és el Regne Unit, sobretot a Londres. A més, el creixement urbà genera condicions de vida miserables i barris sense serveis. La misèria propicia la presa de consciència de la classe obrera.
La Diversitat de Models Socials
- Societats Tradicionals: La majoria de pagesos pobres estaven dominats per terratinents. L'agricultura era l'activitat principal i tenia poques innovacions.
- Societats Rurals Evolucionades: Predomini de l'agricultura de mercat. Els burgesos i terratinents apostaren per la tecnificació. Aquest model era propi de certes zones d'Anglaterra.
- Societats Industrials: Van viure la industrialització i l'èxode rural. S'hi va establir plenament la societat de classes. Aquest model es va donar al Regne Unit i Bèlgica.
El Predomini de la Burgesia i les Classes Socials
L'Elit Social i la Classe Dirigent
La burgesia va esdevenir la classe dominant en base al seu poder econòmic i polític. L'elit social la formaven els rics i poderosos, és a dir, una unió entre l'alta burgesia i l'aristocràcia.
- De la classe dirigent en queden exclosos els nobles empobrits i la mitjana burgesia.
- Imitaven les formes de vida de la noblesa i defensaven valors com el treball, l'esforç i la inversió.
Les Classes Mitjanes
La Mitjana Burgesia
Tenien una gran dedicació al treball, eren defensors de l'ordre i de la propietat, i sovint queien en la doble moral entre la realitat i les aparences.
La Petita Burgesia
Eren petits comerciants, treballadors públics i obrers qualificats. Dedicaven grans esforços al treball i a la seva formació. És un col·lectiu implicat en les reivindicacions socials i polítiques del moment.
Problemes Socials de la Industrialització i la Classe Obrera
La Formació de la Classe Obrera
La formació de la classe obrera és el resultat de treballadors d'origen divers, ja que la tasca industrial no precisava formació. Té el seu origen en:
- Pagesos que no tenien feina i emigraven a les ciutats.
- Treballadors de l'antic sistema domèstic de manufactures.
- Artesans gremials que quedaven sense feina.
Condicions Laborals Miserables
Les jornades eren molt llargues, sense dies de descans, amb càstigs corporals o econòmics, i absència de drets laborals. Sofrien unes condicions insalubres a les fàbriques, i la feina era molt mecànica i repetitiva.
Treball Infantil i Femení
La dona va entrar amb força al sector tèxtil, però els seus salaris eren la meitat que els dels homes. El treball infantil era molt habitual i la seva formació era escassa.
Nivell de Vida dels Obrers
La industrialització va suposar un descens de la qualitat de vida de les classes baixes. Si ens fixem en els salaris i el consum, la situació va millorar, però la industrialització inicialment va suposar un empitjorament de les condicions de vida, que es recupera al llarg del segle XIX.